Sindicats i empresa porten mesos negociant el nou conveni sense aconseguir un acord. En el marc d’una crisi inflacionària sense precedents en els últims 40 anys i amb els problemes d’escassetat en la cadena de subministraments que s’arrossega a nivell mundial en els últims mesos, ara aprofundits per la guerra d’Ucraïna, l’empresa busca donar un cop sobre la taula.
Mentre CCOO i UGT (sindicat amb representació majoritària a la fàbrica catalana) continuen negociant amb la CEOE un acord marc que poder traslladar a les diferents federacions sindicals, especialment en matèria d’augment salarial, CGT ha convocat a aturades.
De fet des de les dues centrals sindicals majoritàries, han acusat CGT de “dinamitar la unitat d’acció tot just començar”, si bé és cert que es porta mesos de negociació sense cap mena d’avanç, i que les accions d’aquests dos sindicats més aviat se centren en negociacions a porta tancada amb la patronal.
La postura de la direcció patronal és un clar atac a les condicions dels 15.000 treballadors i treballadores de SEAT. En primer lloc, posen sobre la taula una congelació salarial en el marc d’una inflació pròxima al 10% en aquest mes de març.
Una tendència alcista dels preus que està lluny veure un final. Una situació que “mossega” el sou de les treballadores i treballadors fent-los perdre poder adquisitiu dia a dia.
Sumat a aquest primer punt, la direcció busca donar una nova volta de rosca a les condicions de precarietat laboral, posant sobre la taula un augment de la jornada laboral i horaris més flexibles.
Res nou surt des dels despatxos. Senzillament volen que la crisi econòmica aguditzada per la invasió russa sobre Ucraïna i les polítiques econòmiques dels països europeus (entre ells òbviament l’Estat espanyol), la paguin els treballadors a força de perdre poder adquisitiu, augmentar la seva jornada laboral amb el mateix sou (i extreure així més benefici) i flexibilitzar la jornada laboral i el volum de plantilla.
Cal no oblidar que a més de tota la conjuntura econòmica “externa” a la fàbrica de SEAT, la marca i el sector de l’automòbil de conjunt, tenen la reconversió a la producció massiva del vehicle elèctric.
L’empresa de matriu alemanya ja va calcular en 3.500 els llocs de treball que es perdrien en la planta de Martorell arran d’aquest canvi productiu. Novament volen que els costos es carreguin a les butxaques dels treballadors i treballadores.
Des del sindicat alternatiu consideren una retrocés absolut les condicions que planteja l’empresa i per això aquest dimarts han iniciat aturades de dues hores en els tres torns de la fàbrica. Com asseguren des del sindicat, les propostes de l’empresa “han caldejat” l’ambient, i en les pròximes setmanes es veuran més accions de rebuig a aquestes.
Èxit total de la vaga convocada en solitari per la @CGTSEAT. UGT i CCOO no creien que fós necessari.
La SEAT, completament aturada al primer torn, per un conveni just. Queden els de tarda i nit, la plantilla ha parlat clar en aquest primer avís. pic.twitter.com/IyWPt0j3Sa
— CGT Catalunya 🚩🏴 (@CGTCatalunya) April 5, 2022
CGT reclama un pla industrial que “garanteixi l’activitat”, inclusivament per al centre de SEAT Components, on hi ha 1.200 treballadors i la continuïtat dels quals corre perill producte del desfasament de les caixes de canvi manuals amb l’arribada del cotxe elèctric.
Com no podia ser d’una altra manera, el president de SEAT i Cupra, Wayne Griffiths, ha criticat la vaga, al·ludint a la “delicada” situació econòmica. Delicada situació econòmica que sembla no pesar el mateix a l’hora d’oferir condicions que només tenen com a resultat un major empobriment de les i els treballadors de SEAT. Un nou exemple d’hipocresia empresarial, fent responsables als treballadors i treballadors dels aturs i les conseqüències d’aquests.
La situació de SEAT no és sorprenent ni serà l’única en el sector, ja que el canvi al model de producció del vehicle elèctric serà utilitzat per la patronal per a acomiadaments, EROs (recolzats en la reforma laboral de Yolanda Díaz) i en una major flexibilitat.
Enfront de la pau social i negociacions de saló que imposen les direccions dels grans sindicats, l’exemple dels treballadors i treballadores de SEAT que han iniciat amb aturades el seu rebuig a aquest atac, mostra una forma combativa d’enfrontar l’avarícia patronal i la comunió que aquesta manté amb les direccions sindicals i el Govern.
Davant aquesta situació seria un pas important recuperar en els convenis les clàusules de revisió salarial automàtiques, per a evitar així la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora.
