La UE ha decidit enviar armes i més finançament a l’exèrcit ucraïnès, mentre l’OTAN reforça la seva presència als països de l’Est d’Europa. A més, com a part de les sancions cap a Rússia, aquesta setmana ha anunciat que buscarà bloquejar la transmissió de dos mitjans de comunicació russos en territori europeu. Es tracta d’una mesura totalment antidemocràtica, que atempta contra la llibertat de premsa i el dret de la població a l’accés a la informació.

Aquest dimarts, des de Google han anunciat el bloqueig dels canals de YouTube de tots dos mitjans de comunicació en tot el territori europeu.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’Alt Representant de la Unió per a Política Exterior i de Seguretat, el socialista espanyol Josep Borrell, anunciaven diferents sancions, entre les quals estava censurar i prohibir la difusió a Europa de Russia Today i Sputnik. Borrell ha definit aquesta mesura com "tallar el cap a la serp", perquè suposa un atac directe als mitjans de comunicació de Rússia. "Les empreses estatals Russia Today (RT) i Sputnik [...] ja no podran difondre les seves mentides per a justificar la guerra de Putin", va declarar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. "Estem desenvolupant eines per a prohibir la seva desinformació tòxica i nociva a Europa", va agregar.

La justificació ha estat la "desinformació" que produeixen aquests mitjans. Segons el Servei Europeu d’Acció Exterior, dirigit pel mateix Borrell, tots dos mitjans són responsables de legitimar un casus belli contra Ucraïna de cara l’opinió pública, així com de crear fake news que atempten al principi de veracitat dels mitjans de comunicació.

Aquesta proposta ve precedida d’altres atacs a aquests mitjans. De fet, Margarita Simonyan, redactora cap de la versió anglesa de Russia Today ha estat sancionada de manera directa. D’igual manera, els canals d’informació, com la pàgina web dels diaris han fallat en aquests dies, en un clar sabotatge virtual.

Actualment la UE no té competències per a prohibir mitjans de comunicació, aquesta mesura hauria de ser adoptada per cada Estat, a través de vies judicials. Però més enllà de si aconsegueix implementar-se o no, aquest intent de prohibició és inadmissible des d’un punt de vista mínimament democràtic, ja que no sols impediria accedir a aquests mitjans, sinó que establiria un clar precedent, on des de Brussel·les s’arroguen el dret a decidir a quins mitjans pot tenir accés o no la població a la Unió Europea.

Precisament és aquesta importància la que ens obliga a considerar diferents aspectes que entren en joc en aquest debat.

És cert que el govern de Putin manipula la informació interna, persegueix periodistes crítics i genera fake news a favor dels seus interessos. Però això també és cert en el cas de molts governs i mitjans de comunicació "occidentals" o en el cas de les monarquies àrabs. I si aquest fos el criteri, caldria censurar infinitat de mitjans de comunicació, quedant només els que els Estats capitalistes europeus consideren "afins".

Defensar la llibertat de premsa i repudiar la censura a RT i Sputnik és un compromís elemental amb la llibertat de premsa, una trinxera enfront de la censura dels governs capitalistes.

Aquesta defensa s’ha de fer sense deixar de denunciar les polítiques repressives del mateix Putin. Actualment, continua vigent l’ordre del Govern rus de perseguir a tot aquell mitjà de comunicació que ofereixi una crítica i una versió que no sigui l’oficial. Tant és així que en el mateix Russia Today hi ha periodistes que van dimitir davant la pressió del Govern per fer de les notícies pura propaganda. El responsable de RT a França va dimitir i altres tants periodistes van sortir en estampida davant l’opressiva atmosfera que es vivia dins de la premsa russa. El Govern de Rússia ha prohibit parlar de "invasió", ha restringit Facebook al país i ha censurat i manipulat de forma descarada la informació que s’emet dins de la seva frontera. La persecució als periodistes no només és mediàtica, també és física. Vist en perspectiva: entre 1992 i 2018 han estat assassinats 58 periodistes a Rússia. Els casos més evidents surten a la llum amb una simple cerca: el cas de l’assassinat d’Anna Politkóvskaia, al 2006, per oposar-se a la intervenció de Putin a Txetxènia; o de Maxim Borodin, assassinat al 2018 després de donar a conèixer la presència de mercenaris russos en territori sirià. Altres són perseguits per destapar abusos policials, la pròpia corrupció política que envaeix les institucions russes (com Aleksandr Dorogov i Yan Katelevskiy). Molts periodistes han denunciat registres domiciliaris i espionatge.

D’altra banda, és una fantasia creure que la Unió Europea es preocupa per la veracitat de les notícies emeses per Rússia. La manipulació mediàtica està a l’ordre del dia en qualsevol país occidental. Enormes campanyes de propaganda mediàtica finançades amb grans sumes de diners públics i privats, que es posen al servei de justificar les intervencions imperialistes, boicotejar vagues o criminalitzar a la joventut durant la pandèmia.

Europa no ha estat mai exemple de respectar la llibertat de premsa. Potser el cas més conegut és el de Julian Assange. Però no fa falta anar tan lluny. Ricardo Gutiérrez, secretari general de la Federació de Periodistes Europeus, assenyalava en unes jornades convocades per la Plataforma per la Llibertat d’Informació que, només al 2021, va haver-hi 33 violacions greus a la llibertat de premsa en l’Estat Espanyol. Es referia a pressions professionals als periodistes, muntatges policials contra periodistes, amenaces de l’extrema dreta, assenyalament públic, etc.

Per seguir amb l’exemple, mitjans espanyols també han dut a terme prohibicions i censura, violant aquesta equitat i objectivitat que Borrell diu voler preservar. Un exemple va ser el veto d’RTVE per a emetre una entrevista a Brahim Gali, líder del Frente Polisario. Tampoc l’Estat espanyol protegeix la premsa o demana explicacions internacionals quan un país amb el qual té tracte assassina periodistes, com el cas de David Beriain i Roberto Fraile a Burkina Faso; o quan van torturar a Yamal Jashogyi a Aràbia Saudita (els amics de la nostra Família Reial).

La llibertat de premsa no hauria de ser una moneda de canvi utilitzada per a encobrir els interessos reaccionaris dels governs i les potencies capitalistes. Cap censura a RT i Sputnik!