Política Estat espanyol

GOVERN ESPANYOL

Arrenca el govern de coalició PSOE-Podemos amb escassa majoria

Amb 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, comença la legislatura del govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos.

dimecres 8 de gener| edició del dia

Pedro Sánchez ha estat investit president, després d’una segona votació on ha obtingut una majoria simple, amb només dos vots de diferència. A favor han votat el PSOE, Unidas Podemos, En Comú Podem, BNG, Más País i Teruel Existe. L’abstenció d’ERC ha estat clau per a facilitar la investidura.

El nou govern comença una investidura marcada per la falta de majoria automàtica per part del bloc de govern, que haurà de negociar cada llei i els pressupostos generals de l’Estat amb els partits independentistes catalans i els nacionalistes bascos i gallecs.

El bloc de les dretes, PP, Cs i VOX, ha reiterat discursos carregats de racisme, nacionalisme espanyolista, vives al rei i atacs al moviment independentista català. El toc de color l’han donat les referències de Pablo Casado, Abascal i Arrimadas cap a Manuel Azaña.

Pablo Casado del PP, ha intentat situar al PSOE fora del constitucionalisme: "Quan s’està més còmode amb qui ataca que amb qui l’ataca es deixa de ser constitucionalista", ha assegurat.

Per part seva, Santiago Abascal, ha tingut una retòrica profundament racista, acusant els estrangers de ser els principals agressors de les dones, quelcom totalment fals. També ha anomenat "colpistes" als diputats catalans i ha qüestionat al futur govern, dient que estarà "copresidit per comunistes vinculats a dictadures" i que compta amb el "beneplàcit" d’ETA. La seva intervenció ha acabat amb un "Visqui el rei i viva Espanya!".

La principal defensa de la investidura de Sánchez ha arribat del seu aliat Pablo Iglesias qui ha afirmat que el futur govern recuperarà drets” per a les dones, el col·lectiu LGTBI, els migrants i treballadors. Un discurs progressista de tints socialdemòcrates que, no obstant, té límits infranquejables per a ser portat endavant. El mateix acord de govern garanteix el compliment de l’“equilibri fiscal” i els comptes ajustats que exigeix Brussel·les, quelcom que impedirà moltes de les promeses que avui es fan sobre el paper. Per això, va ser el mateix Pablo Iglesias el que fa unes setmanes dirigia una carta a tots els seus afiliats advertint que seran necessàries moltes “concessions” per a ser part del govern amb els social-liberals del PSOE. Unidas Podemos tindrà segurament 5 ministres en el nou gabinet.

Iglesias ha finalitzat la seva intervenció demanant-li a Pedro Sánchez que, davant els atacs, tingui "el millor to" i "la millor fermesa democràtica".

Per part d’ERC, ha pres la paraula la diputada Montserrat Bassa, germana d’una de les preses polítiques catalanes condemnades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017, Dolors Bassa. La diputada ha qüestionat a la majoria del congrés, assegurant que “prefereixen colpejar i empresonar que reconèixer un dret democràtic com és l’autodeterminació”.

“On està el PSOE? S’alegra el PSOE del nostre dolor, se sent satisfet que hagin sentenciat a la meva germana i els seus companys a 12 i 13 anys de presó? Se sent orgullós dels cops que la policia va donar a les persones que pacíficament volíem votar? Senyor Sánchez, el PSOE ha estat còmplice de tot això i ha estat còmplice de la gran mentida davant Catalunya”.

“Personalment m’importa un comí la governabilitat d’Espanya”, ha assegurat, quelcom que ha generat una onada de crits desaforats des dels escons de la dreta. Encara així, després de denunciar la complicitat del PSOE amb la criminalització i l’existència dels presos polítics catalans, la representant d’ERC ha ratificat l’abstenció del seu grup per a donar un “vot de confiança” al nou govern.

La intervenció del diputat de Bildu, Oskar Matute, ha estat esbroncada novament en diverses ocasions per la dreta i l’extrema dreta. El diputat ha fet referències als joves presos d’Altsasu i ha confirmat l’abstenció de la seva formació, per a facilitar la investidura de Sánchez.

Per part de la diputada de la CUP, Mireia Vehí, ha utilitzat el seu torn per a fer una crida a “articular una aliança antifeixista en les institucions i al carrer”, amb un discurs centrat en diferenciar-se del vot “no” de l’extrema dreta.

Un punt a part mereix les referències sobre la monarquia, per part la majoria dels grups parlamentaris. La dreta i l’extrema dreta ha intentat tot el temps contraposar la defensa de la monarquia a la formació del nou govern del PSOE-Podemos.

No obstant això, des de la nova coalició de govern van aplaudir la intervenció d’Aitor Esteban del PNB quan aquest va assenyalar que va ser el propi monarca el que va proposar a Pedro Sánchez com a candidat a president de govern.

També Pablo Iglesias va fer una defensa de la “neutralitat” de la institució monàrquica, i va assenyalar que el pitjor mal per a la monarquia li ha fet la dreta, buscant identificar la institució amb els seus discursos. Un discurs crític de la monarquia? No es va escoltar per part de Podemos res semblant. És una més de les tantes “concessions” que ha fet Unidas Podemos en aquest llarg camí que els ha portat d’esbossar un discurs crític amb el bipartidisme, a assumir com a ministres del govern de coalició amb el PSOE i acabar d’integrar-se com a “pota esquerra” al règim del 78.

Et pot interessar: Un progressisme de gest i discurs, una dreta a l’ofensiva i l’esquerra que necessitem




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Pedro Sánchez   /    Pablo Iglesias   /    PSOE

Comentaris

Comentar