Davant d’això, el moviment de dones i feminista a l’Estat espanyol es proposa, "Al 2018 volem arribar més lluny i visualitzar amb una vaga més àmplia que la de 2017 la nostra força, la nostra ràbia i dolor i a la vegada la nostra alegria compartida de saber-nos fortes". Immerses en múltiples debats, l’objectiu comú és actuar com "un moviment internacional divers que planta cara a l’ordre patriarcal, racista, capitalista..."

Així s’expressa en la convocatòria a la vaga feminista per les assemblees del 8M. Les socialistes revolucionàries de Pan y Rosas vam participar activament de les Trobades estatals, sent part dels múltiples debats sobre quina és l’estratègia i el programa polític que ha d’assumir.

Les dones al capdavant pels nostres drets, contra les polítiques d’ajust i precarietat de milions en el món

Un dels debats és sobre si hem de plantejar reivindicacions exclusivament de dones, o també reivindicacions polítiques i socials contra les conseqüències de la crisi, com afecta a les dones la corrupció, les reformes laborals, la privatització de l’educació pública, la separació de l’Església i l’Estat, reivindicacions democràtiques com la denúncia a l’article 155 que reprimeix al poble català, etc.

L’enorme simpatia que desperten les massives manifestacions de les dones a nivell mundial evidencien que les protestes no expressen només un reclam per demandes pròpies de les dones, sinó que serveixen també com a canal d’expressió del descontentament de milions de treballadors i estudiants amb les polítiques d’austeritat, ajust i precarietat que la classe capitalista i els seus governs de torn estan descarregant sobre les nostres espatlles.

Es tracta d’un debat profund sobre quins subjectes polítics i socials poden portar al triomf les tasques emancipatòries de la majoria de les dones. Per a les dones de Pan y Rosas el gran desafiament és incloure les reivindicacions de la majoria de les dones, les joves, pobres i treballadores, com part d’aquesta "classe treballadora que mou el món" de conjunt.

En els últims anys a l’Estat espanyol hi ha hagut grans lluites que van mostrar l’enorme capacitat i energia de les dones treballadores com les de Panrico, Coca Cola o Las Kellys, Berska o treballadores domèstiques, lluitant als carrers pel dret a l’avortament lliure i gratuït, contra la violència de gènere i movilitzant-se el 8 de març, el 25N i pels drets de les persones LGTBI.

També van parar desnonaments, van recolzar vagues estudiantils i es van coordinar amb altres vagues. És a dir, van transcendir la lluita del centre de treball. A través de la vaga com a eina de lluita, van poder expressar-se altres sectors explotats i oprimits de la societat i respondre als grans problemes socials que pateixen la majoria de dones.

Un altre debat central és respecte als sindicats i a la vaga del 8M. Moltes dones i organitzacions plantegem que és necessari que els sindicats cridin a una vaga general per a garantitzar una forta jornada de lluita i mobilització el 8M, altres dones plantegen fer vaga sense els sindicats, ja que no es senten representades.

La realitat és que durant dècades les direccions dels grans sindicats han perpetuat la divisió de la classe treballadora entre homes, dones, sectors precaris, immigrants, etc., i amb aquesta divisió, les treballadores es troben al marge en les organitzacions sindicals. Per exemple, existeix un gran quantitat de treballs d’alta precarietat que no figuren en la base de dades de la Seguretat Social, moltes vegades sense contracte ni nòmina fixa: cuidar de nens, de gent gran, neteja, entre altres, que recauen en les dones i sobretot en dones immigrants.

A més a més, el sistema capitalista també es perpètua en base a la situació de milions de dones en el món que, quan surten del seu lloc de treball diari (fàbrica, oficina, centre de treballs diversos), continuen la seva "jornada laboral" (tasques de reproducció) a casa.

Aquest repte immediat del moviment feminista i de dones és lluitar per superar aquestes divisions. Això no significa de cap manera diluir les reivindicacions pròpies ni renunciar a les organitzacions pròpies de les dones. Tot el contrari, vol dir enfortir-les. Intentar recuperar els sindicats com a organitzacions de lluita contra totes les opressions, en base a assemblees democràtiques i combatives, contra els plans de la classe capitalista però també contra el masclisme en els centres de treball i l’assetjament laboral i patronal.

Finalment la majoria dels sindicats d’esquerra o alternatius criden a la vaga del 8M, mentre CCOO i UGT només convocaran aturades de dos hores, una serà pel matí i l’altra per la tarda. Aquesta posició de CCOO i UGT debilita el moviment de dones, i hem de seguir exigint que convoquin a una vaga de 24 hores.

També és necessari que les reivindicacions de les dones siguin abraçades pel conjunt del moviment estudiantil, que es proposi lluitar per una educació al servei de les dones, la classe treballadora i la joventut sense futur. Que comenci per qüestionar a les institucions educatives, i per exemple lluitem per democratitzar radicalment les universitats, per una majoria estudiantil en els òrgans de govern, comissions independents de dones, per acabar amb el treball precari a les universitats, contra l’augment de les tasses, etc. Impulsem assemblees i espais de debat per a preparar aquest 8M i organitzar al moviment estudiantil juntament amb les treballadores i treballadors.

Reconstruir aliances entre el moviment feminista i el conjunt de la classe treballadora i la joventut

Un dels grans debats és si la vaga de dones ha de comptar amb aliances amb altres sectors, o ha de ser exclusiva de dones, sense la participació o suport dels homes, les organitzacions sindicals, polítiques i socials. I d’aquí quin tipus de vaga seria: de dones, feminista o general?

Per a Pan y Rosas, recomposar la històrica aliança entre el moviment de dones i el conjunt de la classe treballadora i explotada juntament a la joventut, és una tasca ineludible per a portar al triomf les nostres demandes, contra el patriarcat i el capitalisme.

I es així que vam participar de la vaga de dones amb la perspectiva de construir aquesta aliança. El moviment necessita múltiples accions e iniciatives, i les propostes com la vaga de consum i la vaga de cures poden ajudar a visualitzar l’opressió patriarcal.

Però amb la paralització de tota la producció capitalista, afectant els beneficis, paralitzant el transport, els bancs, les empreses, les comunicacions -amb tot els mètodes que això implica, piquets, ocupació de fàbriques i centres-. Es posa en qüestió en els fets del domini capitalista de la producció. I així les més precàries, les mestresses de casa recloses en les llars individuals, les persones en situació de prostitució, les joves sense futur, les immigrants llançadaes a la marginació i a la pobresa, podran començar a fer que la "terra tremoli".

Creiem que aquesta aliança no pot construir-se ni convertint la lluita antipatriarcal en una lluita "anti-homes", ni tampoc fent cas omís al fet de que entre les classes explotades, existeix també un masclisme i l’opressió de uns sobre unes altres.

Però de la mateixa manera, tampoc podem passar per alt que les conquestes de les dones que van arrencar al capitalisme amb dècades de lluita no repercuteixen de la mateixa manera en la vida de totes les dones, i que moltes vegades ni tant sols suposen un benefici per a la majoria de nosaltres. I per això cal senyalar, que el mateix sistema que ens oprimeix i explota, utilitza amb hipocresia el patiment i les demandes per a que "algunes" avancin mentre som la majoria les que seguim patint les enormes desigualtats socials que ens ofereix el sistema capitalista i patriarcal.

O potser la vicepresidenta Soraya Sáenz de de Santamaría del PP té alguna cosa que oferir a la majoria de les dones? El seu programa i política ha estat sempre al costat de la classe capitalista i les institucions conservadores més ràncies com l’Església, en contra del dret a l’avortament i les persones LGTBI.

La nostra lluita antipatriarcal ha de ser també anticapitalista

Per a Pan y Rosas la nostra lluita ha de ser també contra el capitalisme patriarcal, en un context mundial signat per la crisi capitalista. L’augment de la violència masclista, els feminicidis, la discriminació, la precarietat i assetjament laboral demostra que l’emancipació de les dones no consisteix simplement en la conquesta gradual de drets dins del règim polític i que, un cop assolits, les dones serien responsables, "individualment", de la vida que trien tenir, tal com ens proposa el feminisme institucional liberal.

Un feminisme que a l’Estat espanyol ha estat representat per partits com el PSOE advocant per reformes legals d’ "igualtat" que es transformen en "desigualtat" enfront a les retallades i reformes laborals perpetuades per tots els partits i governs.

Aquest feminisme té en comú amb el del neorreformisme de formacions com Podemos, l’intent d’arrancar al moviment de dones de la seva crítica social més aguda i separar la lluita antipatriarcal de la lluita anticapitalista. I així abandonen la lluita contra el sistema social en el que nex, es legitima i reprodueix la subordinació i la discriminació. Un sistema que no permet eleccions de "llibertat individual" a la majoria de les dones: les treballadores, pobres o precàries. Un sistema social basat en l’explotació i l’explotació i opressió de milions d’éssers humans per la classe minoritària i parasitària dels capitalistes.

Que la terra torni a tremolar!

Les dones de Pan y Rosas de l’Estat espanyol som internacionalistes i anti imperialistes. Presents també a Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Uruguay, Perú, Mèxic, Veneçuela, França, Alemanya i els Estats Units, som part d’aquests debats oberts des de la nostra pròpia experiència militant en els moviments de dones dels diferents països.

També comptem amb idees, programa i estratègia, que concentren l’experiència que vam heretar d’altres generacions de revolucionaris i revolucionàries marxistes, com és que un 8 de març de 1917 van donar començament a la Revolució Russa fa 100 anys, l’experiència més avançada de la història de la classe obrera, i altres tantes i tants que ens van precedir en la lluita per enderrocar aquest règim social basat en l’explotació i l’opressió.

Com a part d’aquest gran desafiament, cap al pròxim 8 de març serem part activa d’aquest moviment. Per a que aquesta vaga es converteixi en un fet ressonant, al mateix temps que impulsem l’organització de les dones de forma independent dels governs i partits capitalistes, lluitem per posar en peu un gran moviment de lluita, en aliança amb la classe treballadora i la joventut, homes i dones.

T’invitem a organitzar-te amb nosaltres per a que s’escolti el nostre crit: No demanem, exigim!, El nostre dret al pa, però també a les roses!