Després d’un any de demores i negociacions, el Govern va anunciar l’aprovació de la coneguda com a “Llei Rider”. Aquesta ve a constatar alguna cosa que ja era evident: que les empreses de repartiment a domicili han ocultat treball precari de falsos autònoms sota fórmules de “economia col·laborativa” per a facturar i generar beneficis a costa dels drets laborals.

El text que serà inclòs en el Boletín Oficial del Estado (BOE) estableix que els repartidors són assalariats i per tant subjectes a l’Estatut de Treballadors. Alguna cosa que ja va ser anunciat el 10 de març pels ministeris de Treball i Economia, però que ha continuat demorant-se fins avui. Caldrà esperar tres mesos més per a la seva entrada en vigor després de la seva inclusió en el BOE.

Mesos de retard sobre una qüestió que els tribunals, que no es caracteritzen per la seva agilitat ni molt menys per ser baluards dels drets sindicals, ja venien constatant des de fa mesos. El Tribunal Suprem es va pronunciar al setembre de 2020 sobre el cas d’un repartidor de Glovo, sentenciant que era un assalariat i no un autònom.

Però, a més de les demores, causades perquè la postura del Govern sempre ha estat la de tractar d’aconseguir un acord que “harmonitzés” els interessos de les diferents patronals i les burocràcies sindicals, la Llei és del tot insuficient. Així ho denuncia la plataforma sindical de repartidors “Riders x Drets” en un comunicat:

🔴 COMUNICADO

Después de casi 1 año de negociación parece que hoy sale la mal llamada "ley rider".

Nuestro resumen es que es un paso insuficiente y tenemos poco que celebrar.

Seguiremos luchando para que se respeten los derechos de la clase trabajadora.https://t.co/nvduXABM08 pic.twitter.com/bU18i1yH6w

— Riders x Derechos (@ridersxderechos) May 11, 2021

Els riders denuncien que “l’acord entre patronal i sindicats que es va tancar fa més de dos mesos proporcionava 3 mesos per a l’aplicació de la llei des de la seva publicació en el BOE. A més d’aquests 3 mesos extra, en els últims mesos hem sabut que hi ha hagut un pacte no escrit entre patronal i Ministeri de Treball per a cedir més temps a les empreses, donant així gairebé 5 mesos més de temps perquè continuïn vulnerant els nostres drets laborals. Això és una cosa inaudita i que nosaltres no podem fer una altra cosa que condemnar rotundament”.

A més, assenyalen el poc abast d’una llei “no protegeix la resta de la classe treballadora: la regulació és específica dels riders”. El col·lectiu denuncia que aquesta mesura concreta es dóna en un marc on no s’han derogat ni les reformes laborals, ni tot l’entramat de subcontractacions, empreses de treball temporal i que per tant “deixa les portes obertes a la uberització de moltíssims altres col·lectius, la qual cosa marcarà una pèrdua de drets generalitzada per a treballadors i treballadores”.

Els riders denuncien que “Glovo, Deliveroo, Uber Eats, Shargo, Stuart, etc. han vist créixer els seus exèrcits de repartidors gràcies a la disponibilitat pràcticament infinita de les persones que subalquien comptes”. Aquest mercat de lloguer de comptes al qual moltes persones migrants han de recórrer per a guanyar-se la vida, serveix a les empreses de mà d’obra a la qual poden explotar sense cap responsabilitat i així, al mateix temps, reduir les tarifes de manera abusiva.

I, per si no fos prou, la llei a més garanteix la impunitat d’aquestes empreses que vénen pastant milions a força d’evadir el compliment de drets laborals i pagaments fiscals i assegurances socials. Alguna cosa que també denuncien els Riders:
“No s’ha penalitzat a les empreses defraudadores, a diferència del que han aconseguit per la via judicial els nostres germans i germanes d’Itàlia, on s’ha ordenat la contractació i multes milionàries per a aquestes empreses. Hem estat víctimes de centenars o milers d’accidents, alguns d’ells mortals. Han defraudat milions d’euros necessaris per a les arques públiques, especialment amb aquesta crisi generada per la pandèmia. A més, no es crea un observatori fiscalitzador com es va parlar en el seu moment, el qual no hauria de comptar amb la participació de la patronal, fet indispensable per a vetllar pel respecte dels drets laborals i les condicions de treball dignes de treballadors i treballadores”.

D’aquesta manera, cal posar la llei en el seu context i veure les seves limitacions i entendre que ha estat resultat de la lluita de les treballadores i treballadors. Però els riders tenen clar que la llei ha estat formulada de tal forma que sigui el menys lesiva possible per als interessos patronals, quan “hauria d’anar acompanyada de la derogació immediata de les reformes laborals, tal com demana tota la classe treballadora”. Per això mateix, apunten que “aquesta llei no és el final, ni molt menys, és un simple punt i seguit en la nostra lluita”.

Les limitacions de la llei “rider” mostren la seva poca voluntat política per a enfrontar als entramats empresarials que s’aprofiten de la desregulació laboral per a explotar i precaritzar, mentre ens venen discursos de “economia col·laborativa”, tecnologia mòbil i apps. Explotació laboral de tota la vida, però amb publicitat del segle XXI.

Tampoc cal perdre de vista l’estratègia de màrqueting d’aquest Govern “progressista” amb la “Llei Rider” que la torna a posar en titulars, just després de les eleccions a Madrid on PSOE i Podemos van tenir mals resultats.
Perquè la lluita contra la precarietat laboral no quedi en un discurs per a les cambres de TV, cal estendre i desenvolupar lluites laborals com la de Riders x Drets, amb l’autoorganització en els llocs de treball i amb total independència política dels governs de torn. Es tracta de posar sobre la taula un pla de lluita general per a derogar les reformes laborals i la resta de polítiques i ajustos neoliberals que aquest Govern i els següents ens tractaran d’imposar en el pròxim període.