Aquesta nit l’atenció del món estarà enfocada els resultats de l’elecció nord-americana, que es coneixeran en les pròximes hores, o en els pròxims dies. I mentre Trump amenaça de desconèixer els resultats si aquests no són contundents, des del Partit Demòcrata es preparen per a tornar a la Casa Blanca, amb el conservador Biden en la presidència dels EUA.

És evident que l’ampli rebuig que genera Donald Trump, el seu racisme, xenofòbia, homofòbia, negacionisme i polítiques guerreristes, han portat a milions de treballadors, treballadores i activistes a inclinar-se per Joe Biden com "mal menor", encara que no desperti cap entusiasme. No obstant això, sabem que Biden i el Partit Demòcrata no són cap alternativa real al trumpisme. Els demòcrates van ser tan responsables com els republicans, durant les últimes dècades, d’aplicar les polítiques neoliberals, imperialistes i racistes dels governs dels EUA. No oblidem, per exemple, que durant el govern d’Obama es van trencar rècords en nombre de deportacions d’immigrants irregulars, i que va mantenir intactes les polítiques de l’imperialisme a tot el món.

Durant la campanya electoral, Biden i Harris s’han negat a donar suport a una mesura tan bàsica enmig d’una pandèmia mundial com el Medicare for all [Assegurança mèdica per a tots], i han reafirmat la seva oposició a desfinanciar a la policia racista -una reivindicació bàsica del moviment Black Lives Matter-, al mateix temps que mantenen el seu suport a les polítiques neoliberals de l’establishment nord-americà, o a la línia imperialista d’enfrontament amb la Xina.

En aquest context, hem llegit posicions com la de Raúl Camargo, referent d’Anticapitalistes, que plantegen: "Avui és el #ElectionDay als EUA i és trist que l’alternativa a la barbàrie de Trump sigui un tipus de l’establishment com Biden. Però enfront de la gossada trumpista no es pot ser neutral i la seva derrota avui seria una bona notícia per a tota la gent d’esquerres #FuckTrump". És a dir, cridant a votar a Biden com "mal menor" enfront de Donald Trump.

Hoy es el #ElectionDay en EE.UU y es triste que la alternativa a la barbarie de Trump sea un tipo del establishment como Biden. Pero frente a la jauría trumpista no se puede ser neutral y su derrota hoy sería una buena noticia para toda la gente de izquierdas #FuckTrump

— Raúl Camargo (@camargoraul) November 3, 2020

Lamentablement, aquesta posició ja l’hem vist infinitat de vegades, en diferents contextos. No és una altra que el conformisme al "mal menor", i atès que sempre hi ha un altre "mal pitjor", el "mal menor" és cada vegada més impassable. Segurament molts festejaran aquesta nit o demà la derrota de Trump, però com a socialistes anticapitalistes es tracta justament d’advertir sobre el parany de pensar que "amb Biden estarem una mica millor". Perquè amb aquesta lògica, de resignar-nos sempre a "no estar pitjor", funcionen els mecanismes del bipartidisme, per a oferir la variant "menys dolenta" com a reemplaçament de la "pitjor variant", en un cicle que sembla no tenir fi.

Però potser no va ser el desencantament amb els demòcrates, després de les frustrades expectatives amb les presidències de Clinton i Obama, la qual cosa va portar a l’enfortiment d’una figura aberrant com Trump? Potser no van ser els demòcrates, amb les seves polítiques neoliberals, els que van preparar el camí per a la gran crisi capitalista del 2008, que va portar a milions a la pobresa i la desesperació? Per què tornar a caminar pel mateix camí, aquesta vegada de la mà del conservador Biden?

Molts companys que militen en organitzacions de l’esquerra que es reivindica anticapitalista pensen una cosa així: –Jo estic per un tercer partit, un partit de l’esquerra socialista als EUA, que aixequi una política independent, però... fins que aquest partit no existeixi, no ens queda una altra opció que votar pels demòcrates i acceptar el "mal menor".

No obstant això, la lògica hauria de ser l’oposada. –Si no aixequem una política independent, encara que ara aquesta posició es trobi en minoria o contra corrent, aquest tercer partit mai podrà existir.

Més d’un segle de bipartidisme als EUA deuria, a aquesta altura, haver-nos ensenyat alguna cosa. El Partit Demòcrata ha actuat, una vegada i una altra, com a enterrador dels moviments socials, desviant les protestes radicals de la classe treballadora i els moviments socials des dels carrers cap a la via de la cooptació institucional.

L’experiència espanyola també hauria de dir-nos alguna cosa: cridar a votar avui per Biden contra Trump és com cridar a votar per Zapatero contra Aznar, o cridar a fer costat a Pedro Sánchez contra Casado. Fins quan caldrà ensopegar amb la mateixa pedra? No és hora d’animar-se a sostenir una política anticapitalista i d’independència de classe?