Avui és dijous 23 de març, estem a una nova jornada interprofessional (terme usat a França per a designar la confluència de diferents sectors de treballadors). Com veuran la situació va canviar completament, es va alterar tot des del decret 49.3 per part del govern per a la reforma de les jubilacions.

Van mostrar que només tenien menyspreu cap a la mobilització, les vagues i els piquets i naturalment això va explotar. Les persones van decidir llavors radicalitzar el moviment, reprendre les bases, coordinar-se i organitzar-se a tot arreu. I veiem des de fa diversos dies manifestacions, talls i bloquejos de rutes i carrers, com aquest matí a la terminal 1 de l’aeroport de Roissy. Aquí va haver-hi una acció a les vies de l’estació de tren en Gare de Lyon.

Estan passant moltes coses, i de l’altre costat veiem que l’única resposta del Govern de Emanuel Macron és continuar menyspreant-nos. Hauran vist l’entrevista que va donar ahir, fent de compte que no passés res al país, com si fóssim una minoria.

Volia parlar-li a una "majoria silenciosa", però aquesta "majoria silenciosa" només representa el 6% dels treballadors actius. Les enquestes mostren que el 94%
dels treballadors s’oposen a la reforma de les jubilacions, i avui el 80%, després del decret 49.3, estan totalment en contra d’aquesta reforma.

La majoria que s’expressa avui és la nostra, és la dels carrers, és la que s’expressa als piquets de vaga, als bloquejos. I hem de mantenir aquesta situació, perquè mai vam tenir tantes possibilitats de guanyar.

Estem enfront d’un govern que està en completa minoria, a tots els nivells, estan aïllats. Frederic Lordon (economista i filòsof francès) ens deia a l’assemblea de Révolution Permanent que Macron sembla ser un maniàtic i cal expulsar-ho. Sí, haurem de fer-lo fora, amb els mètodes de la classe obrera, amb la generalització de la vaga i el bloqueig de l’economia. A la joventut hi ha molt de moviment, amb sales plenes a les universitats, hi ha manifestacions de joves solidaritzant-se amb els treballadors que s’organitzen.

No sé quants dies podrem continuar, quants dies més hem de continuar, però hem de massificar la vaga. Hem d’aconseguir que aquesta jornada de vaga interprofessional
obligui a la intersindical a tenir una altra política enfront d’aquest moviment. No podem esperar una nova data en una setmana o 10 dies.

El moviment ha de reprendre els seus drets a aquesta vaga. La vaga pertany als vaguistes. I com saben, construïm la Xarxa per la Vaga General, una xarxa interprofessional amb companys de les refineries, de l’energia i del gas, amb ferroviaris i altres transports, docents, i molts més que es reuneixen en aquesta Xarxa. Tindrem una nova reunió a la qual els convido a connectar-se a través de les xarxes socials i conèixer la pròxima data i lloc de trobada. Hem de construir comitès d’acció per la vaga general en totes les ciutats de França, comitès d’acció que ajudin als piquets, que ajudin enfront de la repressió i les requises, i que coordinin als sectors per a portar el moviment a la victòria.

Continuem aquí amics, continuem en aquesta increïble jornada, les imatges són espectaculars, hem de continuar. L’última cosa que vull dir-vos, l’ofensiva que porta endavant el govern amb la repressió dels manifestants, on veiem l’acció brutal de la Policia als carrers de França, és intolerable i hem de fer-li front, hem d’impedir-ho. Ens mourem contra això per a denunciar la repressió de Darmanin (Ministre de l’Interior), denunciarem la repressió als piquets de vaga i les seves requises.

Hauran vist, companys, als petroliers de Fos sud Mer i de Normandia. Aquest divendres hi ha una crida a acudir en solidaritat per a impedir les requises i per a denunciar això.

És polític el que està passant, perquè volen recuperar el combustible de la refineria de Normandia, perquè els aeroports ja estan col·lapsats i van ser cancel·lats moltíssims vols. D’això es tracta la generalització de la vaga, és cap a aquí que hem d’anar, cap a frenar per complet l’economia. Això només podem fer-ho nosaltres, però si deixem al govern portar endavant aquestes requises sense resistència, llavors és la nostra fi.

Hem de moure’ns, haurem de generalitzar això i donar molta força a tots els vaguistes on podem i comença aquest divendres en la refineria de Normandia.