La tan esbombada últimament “derogació” de la reforma laboral per part de la ministra Yolanda Díaz, i ara també per Pedro Sánchez, no sembla més que una cortina de fum. Lluny d’eliminar aquell brutal atac del PP, l’única cosa que es pretén ara és posar-li pegats en alguns aspectes. Però els nefastos resultats que va causar per als treballadors continuaran vigents.

Voldria posar com a exemple el cas de Panrico, on vaig treballar més de 35 anys i vaig ser acomiadat, al costat de 200 companys i companyes, al juny de 2014 després de 8 mesos de vaga. Amb el preacord entre PSOE i Unides Podemos, pendent encara de consensuar amb sindicats, patronal i per descomptat Brussel·les, tornarien a deixar-nos al carrer impunement.

La nova reforma laboral del govern “progressista”, que no derogació, no es proposa tocar elements com la regulació dels ERO i les seves possibles causes. Manté en aquests punts els mateixos termes de l’atac que en 2012 vam sofrir els treballadors per part del govern de Rajoy.

La reforma de llavors va permetre que els Expedients de Regulació d’Ocupació es poguessin aplicar gairebé per qualsevol causa. Concretament per causes “econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”, que van permetre a un fons voltor en primer lloc i desprès a un altre, comprar la nostra empresa i aplicar una rebaixa salarial i un brutal ERO malgrat no haver entrat mai en pèrdues.

També va eliminar la necessària autorització de l’autoritat laboral competent per a l’aplicació d’aquests acomiadaments massius. Això ens va restar capacitat de pressió a la nostra vaga com a moltes altres, encara que en el nostre cas lluitem sempre contra una tríada d’enemics, l’empresa, la Generalitat i les direccions de CCOO i UGT que volien que acceptéssim els acomiadaments des del primer dia.

També els articles que permeten modificacions substancials de condicions de treball en matèria de jornada, salari, horari, torns o funcions de cada categoria, quan existeixin aquestes mateixes “causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”, queden fora de la suposada “derogació”.

Així com els que permeten despenjar-se de l’aplicació de convenis d’empresa-amb el degut vistiplau dels representants dels treballadors, és a dir de les direccions burocràtiques CCOO i UGT- són aspectes que queden fora del nou preacord.

et pot interessar:Els punts de la reforma laboral de Rajoy que ni Sánchez ni Díaz es proposen derogar

Tots aquests atacs no sols continuen vigents avui dia. La reforma de Díaz i Sánchez pretenen deixar-los intactes. És a dir, les mateixes eines que van permetre a la patronal portar endavant els acomiadaments en Panrico es podran continuar aplicant per a qualsevol altra empresa del mateix o un altre sector.

De les reformes laborals del PSOE ja sabem els qui tenim dècades de treball a l’esquena. Només recordem la de Zapatero que va abaratir l’acomiadament i va considerar procedent els acomiadaments per acumular baixes per malaltia. Per això no sorprèn aquesta falsa derogació de Sánchez i els seus socis de govern. Aquesta tampoc servirà per a pal·liar la greu situació laboral i econòmica que sofrim els treballadors, i que compti amb l’aval de les lliurades direccions sindicals de CCOO i UGT és un altre motiu més per a estar convençut d’això.

És hora de denunciar aquest nou engany i la política criminal d’aquests buròcrates sindicals, i començar a treballar per a informar els treballadors, organitzar assemblees en els centres de treball, mobilitzacions i exigir a aquests grans sindicats la convocatòria d’una vaga general. L’esquerra sindical, que es mostra majoritàriament crítica amb aquesta “reforma de la reforma”, hauria d’emprendre de manera unitària una forta campanya urgent en aquest sentit per a aconseguir la veritable derogació de la reforma laboral de 2012 i totes les anteriors del PP i el PSOE.