Que Amazon explota als seus treballadors no és cap novetat. Jornades teòriques de nou i deu hores que sovint s’acaben convertint en jornades d’onze hores, càrregues excessives de forma continuada superiors a les que un treballador pot suportar o un control exhaustiu a toc de xiulet són alguns exemples.

No obstant això, com aconsegueix Amazon ser tan efectiu en els seus mètodes d’explotació? Molt senzill: reprimint qualsevol indici d’organització i sindicalització obrera.

Les lluites de la classe treballadora al llarg de la història han demostrat que per a enfrontar els atacs de la patronal en el seu objectiu d’aconseguir cada vegada més i més beneficis, l’organització de les treballadores és essencial. Una organització que ens permeti plantejar i defensar les nostres demandes i drets en les negociacions dels convenis col·lectius, l’Estatut dels Treballadors, etc.

Sense elles, mai s’hagueren conquistat les 8 hores de treball, ni les vacances pagades, ni les baixes mèdiques, i un llarg etc. I sense organitzacions sindicals fortes i combatives, aquestes conquestes es dissolen i liquiden.

Doncs bé, Amazon vulnera conscientment i reiteradament aquest dret amb l’únic objectiu de fer callar tota crítica o dissidència de la plantilla en la presa de decisions que afecten l’empresa i el personal. Això no és una opinió, és un fet. Fet que es consuma per diferents vies en funció de la llei que hi hagi en cada país i de la funció que desenvolupis dins de l’empresa, però que respon a uns patrons comuns. Podem distingir dos mecanismes de repressió sindical i fins i tot tres: repressió directa, indirecta i espionatge.

Repressió directa

Aquesta l’exerceix l’empresa especialment sobre els treballadors dels centres de distribució. El cas més mediàtic ha sigut aquell produït a inicis d’any en el centre de distribució d’Alabama, els EUA. Farts de la hiperexplotació que exerceix Amazon, un grup de treballadors crítics van impulsar una campanya per a fer eleccions sindicals. Tanmateix, els resultats d’aquestes eleccions van sortir favorables al NO a la representació sindical. Com va ser possible?

En primer lloc, cal tenir en compte que la llei sindical als EUA promou que els treballadors decideixin per majoria si volen ser representats per un sindicat. Molt diferent de la majoria dels països europeus, on si un grup de treballadors vol organitzar-se i presentar-se a unes eleccions sota un sindicat o de manera independent poden exercir aquest dret.

En segon lloc, Amazon imposa contractes temporals als seus treballadors fins i tot en aquells països on no s’ajusta a dret, com en l’Estat espanyol. Només es poden aplicar contractes temporals per a treballs temporals.

És a dir, per a una obra o servei determinats amb un principi i un final. La naturalesa d’Amazon no és en cap cas temporal, per la qual cosa aquest tipus de contractes només obeeixen a la necessitat d’Amazon de generar inestabilitat i por entre els seus treballadors, a més de major benefici.

Seguint amb l’exemple dels treballadors d’Alabama, aquesta praxi ha generat enormes dificultats per a organitzar-se sindicalment, ja que molts temen per la seva continuïtat en l’empresa a causa de la necessitat de prorrogar els seus contractes. Per a més inri, la cúpula directiva d’Amazon va acomiadar a nombrosos treballadors crítics amb els ritmes de treball de l’empresa.

Això va provocar la dimissió de, ni més ni menys que, Tim Bray, vicepresident d’Amazon, que va acusar Amazon de “mantenir una estructura de poder injusta” i “usar als seus treballadors de magatzem com a personal fàcilment reemplaçable” com resa el popular axioma jurídic, a confessió de part, relleu de proves.

Altres personalitats que van criticar la repressió sindical d’Amazon van ser el president dels EUA, Joe Biden, a través del seu compte de Twitter on va defensar la “importància vital dels sindicats i de la negociació col·lectiva” o Ben Sanders, senador dels EUA, què va citar a una audiència sobre desigualtat a Jeff Bezos i a la qual aquest es va negar a assistir. Ni tan sols aquests personers de la patronal poden defensar en la lírica aquestes pràctiques, encara que sigui només demagògia.

Per a culminar la seva ofensiva repressiva, Amazon va obligar els treballadors a assistir a cursos anti-sindicals. Els rebia amb pancartes anti-sindicals i els enviava correus de per què havien de votar NO a la representació sindical. Es calcula que Amazon va invertir milions de dòlars per a coaccionar i atemorir d’aquesta manera als seus empleats.

Repressió indirecta

És la que s’exerceix sobre els repartidors mitjançant la subcontractació d’empreses per a fer aquest treball. En gairebé tots els països del món en els que opera Amazon, el servei de repartiment està subcontractat i, com hem explicat en anteriors articles, la subcontractació d’empreses per a realitzar servei de repartiment de paqueteria és il·legal.

És il·legal, en primer lloc, perquè forma part de la naturalesa de l’empresa repartir els paquets. I és il·legal, també, perquè la condició per a la subcontractació és que sigui temporal. És a dir, un restaurant podrà subcontractar una empresa perquè li faci revisions de plagues, li pinti la façana o li arregli els electrodomèstics.

Malgrat això, tal com marca la llei, en cap cas podrà subcontractar una empresa per a realitzar el servei diari de cambrers. Això no ho dic jo, ho diu la llei, i així ho va manifestar Inspecció de Treball a través de la multa milionària en 2019 que li va imposar a Amazon i a quatre subcontractes a Barcelona per aquest motiu.

Així i tot, continua imposant la seva llei, ja que amb això aconsegueix dividir als treballadors i dificultar la seva organització, imposar les seves condicions a les subcontractes amb l’amenaça que si no les accepten, els reduiran les rutes per a donar-les-hi a la subcontracta que sí que accepti les condicions i, finalment, generar la contractació temporal de repartidors per les subcontractes a causa de la fluctuació del nombre de rutes. En definitiva, per a imposar la por i garantir-se la capacitat d’explotació sobre els seus repartidors.

Aquesta praxi s’estén moltes vegades a les subcontractes. En el meu cas, em vaig organitzar amb altres repartidors de la subcontracta per a la que treballo per a fer eleccions sindicals. L’endemà, tota la candidatura estava acomiadada. Per sort, estàvem protegits per llei amb el que al cap d’uns dies ens van haver de readmetre.

No obstant això, aquest va ser l’inici de les hostilitats de l’empresa que, amb l’exemple dels nostres acomiadaments, va continuar coaccionant a la resta de la plantilla perquè no manifestessin el seu suport a la candidatura arribant fins al punt de fer-los signar el seu suport a la candidatura de l’empresa liderada per la direcció d’aquesta.

L’espionatge

Per a acabar de tancar un sistema d’explotació i repressió sindical, Amazon controla exhaustivament tots els moviments del seu personal i d’agents externs com polítics o sindicalistes. Bona fe d’això pot donar José Luís Arias, membre de CCOO, que es va veure reflectit amb tot detall en un informe d’una agència de detectius contractada per Amazon en la vaga dels treballadors del centre de distribució del Prat de Llobregat.

Un altre cas que va tenir una certa ressonància mediàtica va ser la preocupació de diversos grups europarlamentaris que van exigir explicacions a Amazon per la publicació de dues ofertes de treball en les quals sol·licitava “analistes d’intel·ligència” amb la funció de detectar i supervisar el treball sindical i l’oposició política.

En conclusió, Amazon és l’empresa més rica de la història de la humanitat gràcies a l’explotació continuada i desmesurada que exerceix sobre els seus treballadors. Imposa unes condicions de treball precàries, injustes i en molts casos il·legals, com contractes temporals, subcontractació, un excés de càrrega o el control exhaustiu sobre els seus empleats.

Per a fer callar tota crítica o dissidència de la plantilla en la presa de decisions reprimeix qualsevol indici d’organització sindical dels seus treballadors coaccionant-los i generant inestabilitat i por entre els empleats.