Catalunya

CARTA OBERTA

Als militants de la CUP que no volen votar a Aragonès a canvi de gestos insignificants

La CUP obre les negociacions amb ERC per a facilitar l'investidura d'Aragonès presentant com una gran fita una simple moratòria de les bales de foam i la participació de la BRIMO en els desnonaments. Unes “engrunes” que no poden ocultar la gravetat de donar suport als responsables de la repressió i la gestió criminal de la pandèmia i la crisi.

divendres 26 de febrer| edició del dia

Aquesta tarda, a hores de celebrar-se el Consell Polític de la CUP en el que es debatrà sobre la posició dels seus 9 diputats i diputades en la pròxima investidura del govern de la Generalitat, s’ha fet públic un comunicat de premsa en el qual la formació presentava una moratòria – ni tan sols una prohibició- de l’ús de les bales de foam i de la participació de la BRIMO en els desnonaments, com un gran compromís arrencat a ERC per a facilitar les negociacions.

Un anunci indignant que es produeix en els mateixos dies en què hem vist a la BRIMO reprimir brutalment les manifestacions per la llibertat de Pablo Hasél -quelcom que continuarà succeint, potser demà mateix quan se celebra la pròxima protesta a Barcelona- i procedir a la detenció de més de 150 persones, un dels cuals, el Carles, es troba en presó sense fiança amb els càrrecs de desordres públics.

Els desnonaments que es porten diàriament endavant a tota Catalunya pot ser que no comptin amb la participació de la BRIMO durant el pròxims dies. Però si que hi haurà l’ARRO com a unitat auxiliar per a executar les ordres judicials, i el suport, en el cas de la capital, de l’UPA de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament dels Comuns i el PSC.

La decisió de la direcció de la CUP sembla més que ferma. Volen, costi el que costi, facilitar un nou govern independentista -amb els partits responsables de la repressió, però també de la criminal gestió de la pandèmia i de la crisi econòmica- i no només donant un suport a la investidura, sinó quedant oberts a negociar des de la seva partipació en el Govern fins arribar alguna mena d’acord de suport parlamentari per a la legislatura, com demanda ERC.

Presentar aquestes veritables “engrunes” com coartada per a una política d’integració en el règim català tan escandalosa no cola. Com plantejava fa uns dies Pablo Castilla, jove estudiant de l’agrupació Contracorrent, en el programa Planta Baixa de TV3 “la joventut que està sent reprimida no entendria un suport de la CUP a ERC i JxCat”.

La CUP hauria de trencar definitivament amb aquests vells partits, no brindar-los el més mínim suport polític, i, si no vol ser inclosa en un nou “no ens representen”, posar totes les seves posicions institucionals al servei del desenvolupament d’un gran moviment contra la repressió -també la dels Mossos i la Generalitat-, contra el règim monàrquic i per lluitar per un programa que faci pagar aquesta crisi als capitalistes.

Aquest curs cap a la moderació i el governisme, contra el que s’han vingut aixecant diferents veus crítiques dins i fora de la CUP en les últimes setmanes, no només allunya a la formació de l’esquerra independentista de la generació que està protagonitzant les primeres grans mobilitzacions socials des de l’inici de la pandèmia. Sinó que molts dels seus militants, simpatitzants i votants és difícil que comparteixin una política de compromisos d’aquest tipus amb una ERC en retorn a l’autonomisme i els hereus de Convergència.

Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores, fem una crida a tots aquests sectors a unir esforços i explorar les vies d’acord i unitat d’acció, per a començar a establir les bases d’una altra esquerra anticapitalista, que trenqui definitivament amb el seguidisme als partits de la burgesia independentista, i aposti pel desenvolupament de la mobilització social amb la classe treballadora al capdavant, per a la conquesta dels drets democràtics i socials pendents.

Et pot interessar: CUP: investir als que reprimeixen a canvi de la presidència del Parlament?




Comentaris

Comentar