Després d’onze dies de bombardejos de l’Estat d’Israel, la Franja de Gaza va quedar devastada. 253 palestins van morir (66 d’ells eren nens), 2000 van resultar ferits. 74 edificis públics van ser esfondrats, 1800 unitats residencials van quedar reduïdes a enderrocs i 14.300 van resultar parcialment destruïdes. Infraestructura danyada, famílies delmades, desenes de milers de refugiats. Es va tractar d’un atac, amb un nivell de ferotgia que fins per al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides podria ser enquadrat en la categoria de crims de guerra.

Les conseqüències no són només sobre la reconstrucció de la infraestructura sinó sobre els milers de persones que requereixen cures mèdiques.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va estimar aquest dimecres que prop de 200.000 persones necessiten cures mèdiques en la Franja de Gaza.

"L’OMS amplia la seva resposta per a lliurar ajuda sanitària a prop de 200.000 persones que la necessiten" a Gaza, va indicar en un comunicat la seva oficina a càrrec de Mediterrani oriental.

L’OMS estima que aquest conflicte va provocar el desplaçament de més de 77.000 persones, i que 30 instal·lacions sanitàries van ser danyades.

"La vida dels palestins es deteriora. Moltes persones afectades pel conflicte tenen necessitats urgents i han d’enfrontar-se a altres amenaces sanitàries com la Covid-19", va declarar Rik Peeperkorn, cap de l’oficina de l’OMS per a Gaza i Cisjordània.

Et pot interessar: L’Estat d’Israel reprimeix i desallotja palestins de Jerusalem Est

L’OMS ja ajuda mèdicament a "més de 2.000 ferits" durant el recent conflicte, va explicar l’expert, que va demanar "un accés sense restriccions per a l’ajuda humanitària i per al desenvolupament, així com per al personal a Gaza", on viuen amuntegats uns dos milions de palestins.

A Israel per la seva part les novetats van arribar des de la política. Poc després de finalitzar els brutals bombardejos d’Israel a Gaza i els atacs a població palestina a Cisjordània i ciutats israelianes, una nova coalició de Govern desplaça a Benjamí Netanyahu del poder després de dotze anys en el càrrec i instal·la a Naftali Bennett com primer ministre.

Et pot interessar: Els palestins criden a la vaga general contra els atacs d’Israel

Per a deixar clar que la nova coalició no implica modificacions substancials cap a la situació dels palestins, Bennett va remarcar que el seu executiu "no lliurarà territoris", en referència a l’ocupació sobre Cisjordània o Jerusalem Oriental, "ni tindrà por de llançar una operació militar si és necessari", com l’última ofensiva de l’Exèrcit israelià contra les milícies de Gaza.