El passat divendres 24 de febrer Alberta Nur, estudiant de Filosofia a la Universitat de Mirail a Toulouse i militant de Révolution Permanente, va participar del Fòrum d’Esquerra Diari “L’onada de vagues contra Macron i els desafiaments de l’Esquerra Revolucionària”. Es tratractava de la segona activitat després del Fòrum realitzat a Madrid el passat dimarts.
En una conversa amb Santiago Lupe, director d’Esquerra Diari i militant del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadors, Nur va repassar l’actual batalla per les jubilacions que s’està desenvolupant des del mes de gener i que ha comptat amb tres jornades de vaga general i les manifestacions més massives des de fa anys. Va explicar com el rebuig a l’augment de l’edat de la jubilació és la punta de l’iceberg de tota una sèrie de malestars i reivindicacions d’amplis sectors de la classe obrera com la pèrdua del poder adquisitiu, la precarietat o la falta de drets dels i les treballadores immigrants i racialitzats.
Durant l’entrevista Alberta Nur va desgranar com estava sent la política de les burocràcies sindicals i el neo-rreformisme de La France Insumise, de Melenchon, que tracten de conduir al moviment a un desgast i la negociació de la reforma de Macron. Davant l’adaptació al full de ruta de la Intersindical per part de la resta de l’extrema esquerra, tant Loute Ouvriere com el Nou Partit Atincapitalista, des de Rèvolution Permanente es ve lluitant per una ampliació de les demandes per poder incorporar al conjunt dels sectors obrers, sobretot els més explotats, el desenvolupament de l’autoorganització i la construcció d’una vaga reconductible capaç de derrotar a Macron.
Es van repassar també alguns dels processos de lluita de classes de l’última dècada al país, com els Armilles Grogues o les vagues del transport en 2019, i la incapacitat de la vella extrema esquerra per aconseguir vincular-se i aportar als sectors d’avantguarda que han anat sorgint. En aquest procés, la combinació d’una lluita política contra l’abandonament d’una estratègia revolucionària per part de la direcció de l’NPA i d’una intervenció en la lluita de classes diferent, amb una perspectiva de contribuir al desenvolupament de les experiències antiburocràtiques i desplegar un programa hegemònic, es van anar posant les bases d’una nova tradició revolucionària que avui representa Rèvolution Permanente.
Nur va explicar el procés de constitució d’aquesta nova organització, el seu congrés fundacional de desembre passat i els seus principals desafiaments. Va destacar que aquests es plantejaven no sols en el marc nacional, sinó també internacional. Va explicar com en l’actualitat les burocràcies i el neo-reformisme treballen per evitar qualsevol desbordament i també perquè el malestar obrer no qüestioni la política imperialista de Macron, en el marc de l’escalada de l’OTAN després de la guerra d’Ucraïna.
Va concloure reivindicant la urgència de construir una esquerra revolucionària a Europa que superi la fallida que han suposat els projectes neo-reformistes sorgits en l’última dècada, que faci eix en la lluita de classes i lluiti perquè la classe treballadora sigui la punta de llança contra aquesta escalada imperialista.
