El que mostren les dades és que l’atur va pujar en 90.248 persones el mes passat, la qual cosa suposa l’augment més pronunciat des de 2015, quan va augmentar en 77.000 persones. Pitjors dades que l’exercici passat.

Amb el primer mes de l’any tancat, el nombre d’aturats creix fins a 3.253.853 persones, la qual cosa suposaria 31.908 persones menys que fa 12 mesos, un 0,97% menys, la menor baixada des que el mercat laboral va iniciar una tímida recuperació en 2014. El nombre d’afiliats a la seguretat social va acabar el mes de gener en 19,2 milions.

A la desacceleració de l’economia se li suma l’empitjorament de l’ocupació. Durant aquests anys de feble creixement econòmic l’ocupació ha estat ultra precari amb altes taxes de temporalitat. Per això no és estrany escoltar entre les i els treballadors la frase “tenir una feina indefinida és un luxe”. Una situació dramàtica imposada a conseqüència del greu atac de les patronals i del govern durant aquests anys.

L’Augment dels guanys individuals dels capitalistes de l’IBEX 35 està sent a costa de l’empitjorament de les condicions de treball i salarials. Malgrat el doble discurs del “govern progressista” i de mesures cosmètiques com l’augment del 0.9% en les pensions i l’irrisori augment del SMI, els que més guanyen continuen guanyant cada vegada més, mentre deixen a centenars de milers de famílies sense treball.

En aquest context el repartiment de les hores de treball sense reducció salarial és una reivindicació que cobra una urgència notable, ja que resoldria una situació terrible per a centenars de milers de treballadors i treballadores en atur i en precarietat. Una situació que no pot prolongar-se durant molt de temps. Cal exigir als sindicats burocràtics que trenquin la seva subordinació al Règim i cridin a la lluita per aquesta mesura.