Foto: EFE

La polèmica política de la setmana ha arribat avui dimecres a la sessió del Parlament. Com no podia ser d’una altra manera, el president Torra i la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, han protagonitzat els moments més tibants de la sessió. La sessió, i la polèmica, ha girat entorn de la negativa de Torra de retirar els llaços grocs dels edificis públics.

Després del termini de 48 hores que la Junta Electoral Central (JEC) va donar divendres passat a Torra per a retirar els símbols (després de la primera notificació fa un mes), aquest dilluns va llançar un ultimàtum de 24 hores més per a la retirada d’aquests símbols, advertint-li que si no ho fa podria incórrer en responsabilitats penals.

La JEC té ara la competència de remetre els fets, en cas d’incompliment de l’ordre, a la Fiscalia i ordenar als cossos de seguretat la retirada de tals símbols, la funció dels quals recauria en els Mossos d’Esquadra.

Ja abans de la sessió parlamentària, va ser la portaveu del Govern, Elsa Artadi, qui va comunicar davant els mitjans de comunicació la decisió de mantenir els símbols després que el cap de l’Executiu català fes pública la seva decisió als membres del seu Gabinet i aquests l’acceptessin.

Per a Artadi, "estem veient moltes anomalies” a Catalunya. La mateixa Junta Electoral, que sol·licita la retirada dels llaços grocs en pro d’una suposada imparcialitat, té entre els seus membres dos jutges pertanyents a la sala segona del Tribunal Suprem (TS). Luciano Varela i Ana Ferrer exerceixen doncs en la mateixa sala del TS que jutja als presos polítics.

Entre els diferents arguments que s’esgrimeixen des del *Govern, *Torra demana a la *JEC que valori la “situació especial” donada per la coincidència del judici del *procés amb el període electoral, i manté que aquests símbols són sol per a preservar la “llibertat d’expressió”, recordant que, el president del Tribunal Manuel Marchena, ha permès l’exhibició del llaç groc als acusats del cas durant el propi judici.

Finalment l’opció adoptada per Torra de consultar al Síndic de Greuges ha tingut resposta avui mateix. El Síndic, Rafael Ribó ha recomanat al president Torra que retiri els llaços grocs dels edificis institucionals. “Durant el període electoral, en els edificis institucionals, cal mantenir la neutralitat política i, per tant, cal retirar la simbologia", ha afirmat Ribó.

Aquest dijous pel matí, el Govern ha tapat la pancarta que tenia un llaç groc per un altra amb un llaç blanc amb una barra vermella degut a la imposició de la JEC. Tots els edificis públics han tractat d’adaptar-se de manera “creativa”. A l’Ajuntament del Port de la Selva el llaç és blau amb la famosa frase “Llibertat peixos polítics”. Altres dependències com la d’Agricultura tenia molts motius en color groc amb la frase “Els jutgen a ells, ens jutgen a tots”.

No obstant això, la JEC està preparant fortes mesures per castigar la demora de Torra en fer el canvi i no es pot descartar que no li “agradi” el nou cartell. La tirania de la JEC és de traca i mocador. I el Govern de Torra no fa més que obeir a totes les demandes del Régim del 78. Fins i tot les més ridícules.

La JEC ha decidit aquest dijous activar totes les vies contra Quim Torra. Ha donat ordres als Mossos d’Esquadra de retirar tots els símbols referents al presos polítics abans de les 15hs de divendres. Fins i tot ha demanat a la Fiscalia que investigui al President Torra per saber si ha comès desobediència i obrir un expedient que pot acabar en inhabilitació com va succeir amb l’alcaldessa de Berga.

VOX sí que encaixa en el Règim

En aquest sentit, el president català considera que la presència de Vox com a acusació popular en la vista no pot considerar-se “innòcua”, com tampoc ho és, que estiguin presents “candidats d’altres partits que també concorren a aquestes eleccions, com investigats i a la presó preventiva”, recolzant-se en unes declaracions del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui va qualificar de “anòmala” la presència del partit d’extrema dreta en el judici.

I és que la formació d’Abascal es mou com a peix en l’aigua dins dels marges del Règim del 78. Es pot presentar a eleccions, ser acusació particular contra els líders del *procés o sumar en les seves llistes electorals a militars d’ideologia franquista o negacionistes de l’holocaust.

Només per portar a aquestes línies un exemple, està el cas de Fernando Paz, número u de la llista de VOX per Albacete i assidu en els cercles de Falange, que assegura que l’homosexualitat és “reversible amb tractament psicològic”, i que aquesta “al costat del divorci estan destruint occident” o que el bombardeig de Guernica “va ser propaganda britànica”.

El 28A no és una festa

Els mitjans de comunicació i partits burgesos no es cansen de repetir que les jornades electorals són “festes de la democràcia”. Res més lluny de la realitat.

El pròxim 28A estarem votant amb presos polítics empresonats, que porten més d’un any de pressió preventiva, una aberració antidemocràtica del codi penal es miri per on es miri. Posaran les urnes mentre empresonen i reprimeixen a centenars de sindicalistes com els companys del SAT, a joves com els de Altsasu. La festa de “la seva” democràcia començarà amb milers de migrants en la pobresa producte de la seva racista llei d’estrangeria o milers de joves i dones precaritzades per les seves reformes laborals.

En el marc de la repressió contra el poble català i el judici farsa que jutja als líders del procés, aquesta decisió de la JEC és una nova provocació. Mentre usen l’amenaça del 155 com una espasa de Damocles, volen anar manant a l’oblit, o a la presó, a tot el que tingui relació amb el procés i el dret d’autodeterminació del poble català.

Actualizat 21 de març 23hs