En la mateixa setmana que la ministra de Treball es bolcava a Barcelona per a intentar aconseguir els “sís” d’ERC a la seva reforma laboral, amb l’ajuda de les direccions de CCOO i UGT, Esquerra Diari organitzava el primer acte públic de debat sobre aquest text entre els qui venen denunciant que es tracta d’una revalidació de la reforma de Rajoy 2012.
El fòrum va tenir lloc aquest dijous a les Cotxeres de Sants des de les 18.30 de la tarda i es va prolongar fins a entrades les 21 hores. Va estar presentat i moderat per Santiago Lupe, director d’esquerra Diari i portaveu del CRT.
En un primer torn de preguntes els advocats laboralistes Vidal Aragonés, del Col·lectiu Ronda i exdiputat de la CUP, i Juan Carrique, de la CGT Correos y Telégrafos i militant del CRT, van desgranar el Reial decret posant al descobert que és quelcom més que una reforma insuficient.
Aragonés va explicar que en qüestions claus com el cost de l’acomiadament, les causes de l’objectiu o la prevalença del conveni d’empresa sobre el del sector, en tot excepte el salari, quedaven intactes. També es va referir als suposats avanços contra la temporalitat i com aquests oculten una desregularització del contracte de formació, que podrà ser a temps parcial, o permetran que les ETT puguin fer fixos-discontinus.
Fòrum #ReformaLaboral | @VidalAragones del @CollectiuRonda "no hi cap derogació de la reforma laboral del 2012. Això no és una opinió o valoració política, es la realitat i es veu clarament" pic.twitter.com/4zWgUA1Nx1
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Carrique va abordar un dels elements del qual menys s’està parlant però més lesiu pot ser en el mitjà i llarg termini, el Mecanisme RED. Un sistema de rescat a les empreses en crisi per a finançar la seva reconversió i acomiadaments que està inspirat en la reconversió industrial dels anys 80 portada endavant pel govern de Felipe González.
Fòrum #ReformaLaboral | Carrique, advocat laboralista de la CGT i militant de la @CRTorg "Aquesta suposada reforma, en realitat, te una lletra petita que el que fa és empitjorar les condicions laborals" pic.twitter.com/VZPUhQlIQO
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Van seguir el secretari general de la CGT Catalunya, Ermengol Gassiot, i el portaveu nacional de la Intersindical Alternativa de Catalunya, David Caño. Tots dos van explicar l’experiència de la Taula Sindical de Catalunya que, des de fa un any, ve actuant com un front únic entre les diferents forces de l’esquerra sindical i que han convocat una primera manifestació per la derogació real de les reformes laborals per a aquest mateix dissabte.
"A #Catalunya el sindicalisme egemònic al carrer ja no és de #CCOO i #UGT. Ara és imprescindible expandir-nos als llocs de treball. Conflicte i solidaritat contra les externalitzacions". @ErmengolGassiot pic.twitter.com/0VqMw4Ob4X
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Gassiot va remarcar la importància d’enfortir el sindicalisme alternatiu, que és el “majoritari” en regions com Catalunya quant a nombre de vagues i mobilitzacions, alhora que consolidar la unitat d’acció contra tot sectarisme. Caño es va pronunciar en el mateix sentit i va fer una crida a reprendre la mobilització per a enfrontar les polítiques d’un govern que es diu “progressista” i que avui avala els mateixos atacs pels quals fa 10 anys estava justificat anar a la vaga general.
Fòrum #ReformaLaboral | David Caño, portaveu de @la_IAC "Aquesta és la reforma de la impotència. El que han aconseguit no es un pacte de consens, hi ha rebuig desde el sindicalisme d'esquerres. Això és un pacte entre les direccions dels grans sindicats amb la CEOE". pic.twitter.com/mqT3tPidY2
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Pilar , presidenta del Sindicat d’Atenció a Domicili, va denunciar el règim de subcontractació que queda intacte amb l’actual reforma laboral i a l’esquerra reformista que des dels ajuntaments, com els Comuns a Catalunya, continua deixant a milers de treballadores en mans d’empreses superexplotadores com Clece de Florentino Pérez.
Fòrum #ReformaLaboral | Pilar, del @SindicatoSad "la externalització de les cures es el gran negoci de les administracions. Mentre, les empreses no ens donen material i si et queixes, et fan fora. Però van perdre la por i vam començar a organizar-nos, desde la rabia" pic.twitter.com/dghiXLUnSs
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Verónica Landa, militant de Pan y Rosas i membre de la CGT Ensenyament sector del Lleure, va abordar el problema de la subcontractació a l’educació pública i va denunciar al feminisme ministerial que s’omple la boca de la defensa dels drets de les dones, però amb les seves polítiques d’externalització i la mateixa reforma laboral perpetuant la precarietat que, sobretot, té rostre de dona.
Fòrum #ReformaLaboral | @lierolaliero treballadora del lleure @CGTlleure i militant de @PanyRosasEE "En conclusió, per nosaltres la reforma manté tot lo negatiu de les anteriors. Em de veure com articular un moviment el més unitari posible per lluitar" pic.twitter.com/WBzcWZT2fw
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Santiago Lupe, va tancar aquest primer bloc amb una reflexió i pregunta a la taula sobre la transcendència de la reforma laboral més enllà fins i tot del seu contingut jurídic. Va comparar el pacte social entre patronal, govern i sindicats amb d’altres com els acords sota els primers governs Aznar que van significar el vist i plau de la burocràcia sindical a totes les polítiques de la “edat d’or” del neoliberalisme espanyol.
Fòrum #ReformaLaboral | @SantiagoLupeBCN editor d'Esquerra Diari i militant @CRTorg "la reforma no es només insuficient, sino que te nous atacs. A més deixa un balanç del govern i d'Unidas Podemos: reforma laboral, segon rescat a la banca o la aventura imperialista de l'OTAN" pic.twitter.com/1CSvsvywvY
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 27, 2022
Va assenyalar la reforma de Yolanda Díaz com la constatació de la fallida política de l’esquerra reformista que va capitalitzar el descontentament del 15M per a acabar revalidant la precarietat laboral, el rescat a la banca com ha fet amb l’assumpció de deute de la Sareb o fins i tot a l’enviament de tropes a l’última aventura guerrerista de l’OTAN.
En aquest sentit va plantejar que l’esquerra anticapitalista, al costat del sindicalisme alternatiu i els moviments socials independents del govern, tenien el repte de reprendre el carrer contra la resignació a la qual ens condemnen, l’auge de la dreta que anima aquesta mateixa resignació i construir una alternativa política de l’esquerra anticapitalista i de classe. Es va obrir així un interessant debat entre els ponents que va ocupar tota la segona part de l’acte.
Vidal Aragonés va coincidir en el diagnòstic sobre l’esquerra reformista i el perill que la decepció obri el camí a la dreta i extrema dreta, i va considerar que calia que, així com l’esquerra sindical estava fent passos en buscar la unitat d’acció, l’esquerra anticapitalista havia de trobar espais per explorar acords sense deixar de debatre.
David Caño coincidia en aquesta necessitat urgent de repensar quina alternativa política construir des de l’esquerra política i social a la decepció generada per una esquerra reformsita que estava reproduint el que ja havíem vist a Catalunya amb l’experiència d’ICV, una mera crossa del PSC.
Ermengol Gassiot, compartint les crítiques cap a aquesta esquerra en què va assenyalar no haver tingut mai expectatives, va posar l’accent en una autocrítica cap a la mateixa esquerra sindical per encara no haver aconseguit arribar i convèncer sectors més amplis de la classe treballadora. En aquest sentit va reivindicar que a més de grans objectius com derogar les reformes laborals, calia posar el focus en aconseguir que allà on sí que es pugui aconseguir victòries parcials que ajudin a trencar l’escepticisme en la mobilització.
Pilar va expressar contundentment la seva experiència i decepció amb l’esquerra reformista. Com els Comuns havien donat l’esquena a col·lectius de treballadores com elles i aplicat les mateixes polítiques d’externalització que la dreta. Va reconèixer obertament que en aquest panorama no trobava qui la representés al mapa de partits actuals.
Juan Carrique va assenyalar la importància de lluites com la de la reforma laboral per avançar a construir una alternativa política. Va defensar que sí que era possible derogar les reformes laborals, i que per això l’esquerra sindical havia de plantejar-se com una alternativa real, unint forces i i iniciant una forta campanya als centres de treball.
Verónica Landa, en el mateix sentit, va assenyalar que davant una esquerra reformista que aplica polítiques de dreta i una extrema dreta brutal i sense complexos, el que cal és construir una esquerra que parli obertament d’un programa anticapitalista i de classe, i que lluiti per mesures com el repartiment d’hores sense reducció salarial.
Finalment Santiago Lupe va tancar aquest segon torn explicant la proposta del CRT davant un debat que va considerar que creixerà entre l’esquerra i molts activistes conforme l’experiència amb el govern es fa més crua. En aquest sentit, va assenyalar tres eixos sobre el contingut que hauria de definir aquesta altra esquerra. En primer lloc, un programa anticapitalista i sense complexos, com havia assenyalat Landa. En segon lloc, que es plantés amb una posició independent davant de projectes de gestió amable o menys amable del capitalisme, tant el que representa l’esquerra reformista avui a Moncloa, com el “republicanisme” català d’ERC i la Generalitat. I en tercer lloc, que posés en el centre de gravetat desenvolupar la mobilització i autoorganització obrera i popular, i no com quelcom subordinat o de mera pressió.
L’acte va concloure a les 21h i amb una certa sensació d’“haver-se quedat curt de temps” malgrat les més de dues hores de diàleg i discussió. Els participants van agrair la invitació i va quedar en agenda continuar fent fòrums com un espai de reflexió i debat obert a les diferents organitzacions i sensibildiats de l’esquerra anticapitalista.
