Foto i video: Ivan Vela/EsquerraDiari.cat

Uns cinc-cents treballadors i treballadores de Nissan s’han manifestat aquest dijous pels carrers de Barcelona contra de la decisió de la multinacional japonesa de tancar les seves plantes de Catalunya. Les conseqüències seran l’acomiadament de 3.000 treballadors directes més 22.000 indirectes de les empreses subcontractades i de subministraments.

En un manifest llegit en idioma japonès des d’una llotja de la Plaça Espanya, es van dirigir al president de Nissan, Makoto Uchida. I un altre en idioma francès a la direcció de Renault, soci de l’aliança automobilística amb la marca nipona.

Els manifestants critiquen al president de Nissan al·legant que la decisió sobre el tancament hagi estat "totalment premeditada, planificada i maquillada intencionadament per directius europeus" i que així han deixat a 25.000 famílies "sense treball en plena pandèmia per la Covid-19".

Durant el tancament de la manifestació, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha intentat parlar per a donar el seu suport, però els manifestants han començat a esbroncar-la a crits entre els que es sentia "Janet Sanz dimissió" en referència a la tinenta d’alcalde de Barcelona que pretén posar fi a la indústria del motor a Catalunya.

Et pot interessar: Vaga Nissan: una lluita testimoni en la que treballadors i patronal no “remem en la mateixa direcció”

Unes paraules molt poc oportunes, quan els treballadors ja des d’abans de la pandèmia venien denunciant les amenaces d’acomiadaments de part de la patronal de Nissan. A més de que Barcelona en Comú no plantejava cap alternativa, en el cas que tanqués la planta enfront de la pandèmia, per a les 25.000 famílies que quedarien al carrer. Bé, sí que van plantejar-ne una: ERTOs i EROs que des del Govern central, amb Podemos en la vicepresidència, havia encomanat i que el seu soci Barcelona en Comú ha obeït.

Ada Colau ha respost dient: "Som aquí no només per a mostrar la nostra solidaritat. No parlo només com a alcaldessa ni com a Barcelona en Comú, parlo com a Ajuntament que s’ha pronunciat diverses vegades a favor de la lluita dels treballadors de Nissan".

La memòria de les vagues de les treballadores i els treballadors de Barcelona ens retrotreu a experiències com les de Movistar, quan en plena lluita de les subcontractes, la "revolta de les escales", la mateixa Ada Colau es va acostar a la tancada de la seu del MWC per prometre una solució per al conflicte. Exactament a la setmana següent, no li va tremolar la mà en signar el contracte perquè el Mobile Word Congress es dugués a terme sobre l’esquena carregada de precarietat dels treballadors i treballadores subcontractades pel gegant Movistar-Telefónica.

Tirem d’hemeroteques de vagues. Tampoc oblidem les lluites contínues contra la precarietat dels treballadors i treballadores de TMB. Vagues dures que han hagut d’enfrontar-se a patronals dirigides per les mateixes militants de Barcelona en Comú, que no van dubtar en criminalitzar i atacar permanentment als treballadors en els mitjans.

A la memòria com es va ocultar als vaguistes de Movistar, que ocupaven la seu del MWC, que dos dies després participaria en la renovació del MWC per 7 anys més.

No ets el que dius que ets sinó el que els teus actes diuen que ets. https://t.co/cluQNZumz2

— Oscar (@UnNouMon) June 12, 2020

I podríem parlar d’altres sectors de treballadors, com els manters organitzats en el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona que van patir la persecució i repressió de la guardia urbana. Les promeses a Las Kellys, les cambreres dels hotels que treballen amb contractes de misèries de les empreses externalitzades. Els lobbies turístics continuen sent rebuts amb catifes vermelles i acords amb Barcelona en Comú i el PSC per a omplir-se les butxaques amb el turisme de l’esplèndida ciutat. Mentre a l’altra Barcelona, la joventut i la classe treballadora viu en les seves carns la precarietat i l’explotació laboral.

No hi ha "Futur per a Nissan", ni per al poble treballador en mans de les patronals, ni dels governs ni ajuntaments que no dubten en salvar a les empreses, al lobby turístic i hoteler i a l’Ibex35. Els anomenats "Governs del canvi" menteixen en la cara amb promeses als treballadors que surten a lluitar, dient que donen suport a les seves vagues però l’únic objectiu és frenar-les i bloquejar-les per a deixar el camí obert a que els capitalistes continuïn descarregant aquesta crisi contra el poble treballador.

Et pot interessar: Així #EnsEnSortirem?: Colau gasta 3 milions d’euros en publicitat

I també: Colau, no estaven prohibits els desnonaments?