Foto: ED/ID
En la tercera jornada de debats, va tenir lloc l’acte central de la segona Escola d’Estiu Internacionalista i Revolucionària realitzada del 3 al 8 de juliol a Aveyron (sud de França). Un acte carregat de futur, que va concentrar gran part de les idees força que van recórrer totes les jornades, materialitzades en una nova generació de militants revolucionaris i importants contingents de treballadors i treballadores que han protagonitzat destacades vagues i batalles de classe.
#UniversidadInternacionalista | Acto internacionalista con la participación de todas las delegaciones ante más de 350 personas pic.twitter.com/mnZ5GwRBDA
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 6 de julio de 2019
L’acte va ser coordinat per Elsa, jove dirigent estudiantil de la Courant Communiste Révolutionnaire (CCR) de França, integrant del NPA, i impulsora del periòdic Rèvolution Permanent, amfitrions d’aquesta segona i reeixida escola internacional.
Yunus, un jove company turc, dirigent estudiantil a Alemanya i militant de la Revolutionäre Internationalistische Organisation (RIO) d’Alemanya, impulsora del periòdic Klasse gegen Klasse, va donar inici a les intervencions amb un potent discurs denunciant la "crisi de l’ordre neoliberal, que reforça les tendències cap a la crisi, així com les reaccionàries fronteres i polítiques migratòries que condemnen a la mort a milers de migrants que abandonen els seus països a causa de les guerres lliurades pel propi imperialisme”.
Yunus va assenyalar que, enfront de la crisi ecològica, “només un programa anticapitalista de la classe obrera pot donar una sortida progressiva per a tota la humanitat" perquè "no podem crear un sistema sostenible dins del capitalisme”. I va concloure afirmant que, contra les polítiques neoliberals i xenòfobes, qualsevol que sigui la seva forma -ja sigui el conservadorisme de Merkel o els populista de dreta com a Itàlia, només hi ha una sortida: “la lluita pels Estats Units Socialistes d’Europa".
Con mas de 350 personas comienza acto #UniversidadInternacionalista Yunus, joven revolucionario turco en Alemania 🇩🇪 denuncia al imperialismo alemán y llama a la unidad de la clase obrera nativa e inmigrante pic.twitter.com/41zztB6W42
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 6 de julio de 2019
Giacomo Turci, jove dirigent de la Frazione Internazionalista Rivoluzionaria (FIR) d’Itàlia, va assenyalar que el populisme de dreta representat per Salvini pretén mostrar-se com un canvi enfront de les elits neoliberals, però comparteix amb aquestes el principal del seu programa econòmic i els atacs contra la classe treballadora.
“El govern italià del M5S i la Lliga s’ha presentat com el govern del canvi, dels interessos del poble contra les elits de la UE”, però “aquest govern no ha canviat les lleis anti-obreres de Mateo Renzi”, va explicar. “Pitjor encara, ha atacat a les lluites socials i als moviments socials, atacant als precaris, a les dones i als migrants”. Per aquest motiu, va dir, no hi ha “cap ruptura, cap canvi fonamental respecte als governs liberals, de centre esquerra i centre dreta”.
“L’empresonament de la capitana Carola Racket del Sea Watch expressa el més reaccionari de les polítiques migratòries europees que s’envolta de tanques, filats i camps de concentració per a la detenció d’immigrants a Europa”. “Aquesta mai serà l’Europa que volem per a nosaltres”, sinó la “Europa socialista dels treballadors”.
Desde Italia 🇮🇹 Giacomo Turci de la FIR: “transformar esta Unión Europea que es una fortaleza dominada por los banqueros en una Europa de los trabajadores abierta a todos los inmigrantes” pic.twitter.com/BpGUAAoYHc
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 6 de julio de 2019
Durant l’acte, també va haver-hi una commovedora però combativa intervenció d’Imen, amiga de Zineb Redouane, assassinada per la policia després que una granada de gas lacrimogen li fos llançada al cap a Marsella, durant una manifestació dels Gilets jaunes. Imen va llegir una carta escrita per la filla de Zineb, Milfet Redouane, saludant l’acte i reivindicant la lluita per Justícia per a Zineb, que avui hagués tingut 81 anys si no hagués estat assassinada.
"El camí cap a la justícia serà dur i pot ser llarg, però lliurarem aquesta lluita”, deia en la carta, agraint a Révolution Permanent, a la universitat d’estiu i “a totes les persones que ens donen suport per no oblidar el seu nom”, en una intervenció que va emocionar al públic amb els crits de "Justícia per a Zineb Redouane" però també en la memòria de "Zied Bouna Theo i Adama", també víctimes de la repressió policial.
Milfet Redouane, fille de Zineb décédée à Marseille après avoir reçu une grenade lacrymogène en plein visage : « Je n’aurai pas de repos tant que je n’aurai pas la justice pour ma mère. Je remercie tou.te.s celles et ceux qui soutiennent dans notre combat. » pic.twitter.com/bLnbgoL1lk
— RévolutionPermanente (@RevPermanente) 6 de julio de 2019
El dirigent algerià Abdenour Maouche va emocionar a l’auditori destacant l’aixecament del poble algerià, quan es compleixen 57 anys de la independència d’Algèria enfront de l’imperialisme francès.
"Un, dos, tres, visqui Algèria!", va ser el cant de centenars de persones de forma unànime. Amb la seva intervenció, Abdenour va fer que la sala es posés dempeus en suport del poble algerià “mobilitzat durant 5 mesos de forma massiva per a dir no al corrupte règim”. Abdenour va assenyalar que aquest sistema “no ha deixat d’enriquir a les classes dominants a Algèria” i per això “Tots els divendres, estudiants, dones, treballadors i aturats es vénen manifestant en tota Algèria per a dir basta”.
Abdenour també va recordar als “estibadors de Marsella i Itàlia que es van negar a carregar armes destinades a Aràbia Saudita per a bombardejar al poble iemenita”, així com les expressions de solidaritat antiimperialistes contra el cop militar a Sudan. I va finalitzar assenyalant que, si els algerians guanyen, això també afebleix a l’imperialisme, a Macron i Trump.
Salle comble pour le meeting internationaliste de l’université d’été de la FT Europe, dont est membre Révolution Permanente. Plus de 350 participant.e.s ce week-end ! pic.twitter.com/nDMBKeXG6V
— RévolutionPermanente (@RevPermanente) 6 de julio de 2019
L’auditori també va rebre amb calorosos aplaudiments una salutació en vídeo enviat per dirigents del PTS argentí, el diputat nacional Nicolás de la Canella, actual candidat a president pel Frente de Izquierda, i el candidat a governador de la Província de Buenos Aires, Christian Castillo, els qui van reafirmar la necessitat de construir una organització mundial de la revolució socialista.
A continuació, la intervenció de Lucía Nistal, becària investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid i jove dirigent de la CRT, va arrencar aplaudiments i va despertar entusiasme a l’auditori. Nistal va plantejar que “a 10 anys del començament de la crisi capitalista, no han faltat experiències de lluita i resistència, des del 15M a les 30 vagues generals a Grècia”. “No obstant això -va assenyalar-, partits com Syriza i Podemos es van fundar dient que calia abandonar els carrers per a ocupar espais en les institucions”. “Syriza prometia revertir els atacs de la Troica, però quan va arribar al poder li van bastar 6 mesos per a capitular en tota la línia”, mentre en l’Estat espanyol “Pablo Iglesias deia que no hi havia una altra alternativa”.
#UniversidadInternaciomalista | @Lucia_Nistal en al acto internacionalista "el neoreformismo ha demostrado ya su decadencia con la adaptación a los gobiernos burgueses, lo que necesitamos es una izquierda anticapitalista, que pelee por el fin de la opresión y la explotación" pic.twitter.com/hATzYqGDp5
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 6 de julio de 2019
Nistal va assenyalar que “enfront d’aquesta esquerra reformista i conformista, fa falta una esquerra antimonàrquica, que lluiti per l’autodeterminació dels pobles i contra la repressió”, “una esquerra de classe i revolucionària, que lluiti per processos constituents per a decidir-ho tot”.
“Perquè no estem disposades a continuar sent súbdites, explotades, oprimides, no ens conformem amb resistir, no ens conformem amb les engrunes, volem el pa, volem les roses, volem el comunisme, ho volem tot!” La sala es va posar dempeus per a aplaudir.
Per a tancar l’acte, Daniela Cobet, dirigent de la CCR en el NPA, va destacar la qualitat de la Universitat d’estiu, que va comptar amb la presència de molts treballadors i treballadores que van jugar un paper central en la lluita de classes, com una nodrida delegació de treballadors ferroviaris, militants sindicals de diversos sectors, armilles grogues, joves activistes, i també dones vaguistes de la victoriosa batalla de les netejadores de les estacions de trens d’ONET.
Cobet va destacar la radicalitat del moviment de les armilles grogues i el fet que això recentment “està en els seus inicis”, com deien durant el maig francès del 68. Per això “és molt encoratjador”, i anticipatori del que es ve: “s’assembla a un volcà que podria estar a punt d’esclatar”. Va continuar “L’entrada en escena de grans bastions de la classe obrera encara no s’ha produït, però la radicalitat de les armilles grogues podria contagiar-se en els ferrocarrils, els hospitals, les fàbriques”.
Per tot això, Daniela Cobet va reafirmar la urgència de lluitar a França i a nivell internacional per la construcció d’organitzacions amb una perspectiva estratègica revolucionària i de classe, superant les ambigüitats del projecte inicial del NPA. Perquè aquesta “és l’única manera d’estar preparat per a futures erupcions del moviment de masses”.
#UniversidadInternacionalista | Finalizó el acto con la intervención de Daniela, dirigente de la @CCRduNPA hablando sobre la importancia de prepararse para los nuevos estallidos de la lucha de clases en #Francia y en Europa pic.twitter.com/p5wzGtDPkT
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 6 de julio de 2019
Com a conclusió, Cobet va cridar a totes les persones presents a “unir-se a aquesta lluita per la revolució i pel socialisme al costat de la classe obrera” i per construir organitzacions revolucionàries, “perquè no es tracta només de resistir, sinó de preparar-se per a vèncer”.
L’entusiasme de la sala era molt forta. En les converses entre companyes i companys que comencen a conèixer a les nostres organitzacions, i que van viatjar al costat de les diferents delegacions de França, Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol fins a Aveyron, es va reiterar una idea que va ser pronunciada en diferents idiomes: “vull militar per la revolució”.
