No hi ha país en la història mundial en el qual el racisme hagi tingut un paper tan important i durant tant temps com als Estats Units. El problema de la “barrera racial”; encara persisteix. -Howard Zinn, L’altra història dels Estats Units.
L’esclavitud, un dels segells de fàbrica del país que amb el temps es transformaria en la principal potència imperialista mundial des del segle XX, va tenir el seu origen en la impossibilitat dels colons anglesos de Virgínia en el segle XVII d’esclavitzar a les aguerrides poblacions indígenes de la zona, per la qual cosa van recórrer al comerç d’esclaus portats d’Àfrica per a tenir mà d’obra gratuïta per a les seves plantacions de tabac per a exportar i blat per a subsistir.
Cinc segles després, l’odi racista que ha impulsat en els anys recents una sèrie d’assassinats de persones negres a les mans de la policia, va obrir la porta del cansament amb l’assassinat de George Floyd. Negres, llatins -els més explotats i oprimits als Estats Units- anglosaxons, però sobretot joves, van sortir als carrers a manifestar-se contra el racisme i la violència policial, una de les bases de l’imperialisme per a sostenir l’espoliació i el saqueig contra les nacions oprimides del món.
Aquestes protestes ocorren en un moment d’enorme crisi capitalista, aguditzada per la pandèmia, en la qual el món sencer va veure com les treballadores i treballadors anomenats “essencials” no sols estan en la primera línia combatent el coronavirus sinó que són els que produeixen tot el necessari per a viure. Ho fan en condicions absolutament precàries i sense elements de seguretat bàsics, la qual cosa els va portar a protagonitzar vagues i manifestacions com ho vam veure entre els treballadors i treballadores de la salut, en supermercats, magatzems com Amazon o entre els treballadors d’aplicacions. Els empresaris que van privilegiar els seus guanys per sobre la vida dels treballadors durant la pandèmia, al costat dels governs i Estats, són els que ara es disposen a descarregar la crisi econòmica i social sobre la nostra esquena. Cal frenar-los. Necessitem organitzar-nos als nostres països i també necessitem una organització internacional.
Per això organitzacions de 14 països que impulsem la Xarxa Internacional L’Esquerra Diari fem aquest acte internacional en simultani dissabte que ve 11 de juliol. Per a repudiar tota forma de racisme i sumar-nos a l’ona que recorre el món. Per a dir n’hi ha prou de violència policial. Per a donar suport a les lluites de la joventut, de la classe treballadora i de tots els oprimits, que combatem i enfrontem les pitjors conseqüències del coronavirus. Que la crisi la paguin els capitalistes! Per una Internacional de la Revolució Socialista.
Coneix a algunes i alguns dels oradors de l’acte.
Julia Wallace (Left Voice)
Julia, col·laboradora de Left Voice, és activista antiracista i pels drets LGTBQ i militant trotskista des de fa 20 anys a Los Angeles. Va créixer en un barri obrer negre i la seva mare va ser militant de les Black Panthers.
“La revolta que va començar a Minneapolis -davant l’assassinat de George Floyd- ha derivat en protestes i mobilitzacions internacionals contra el racisme i la brutalitat policial perquè els problemes causats per la crisi econòmica, la crisi del Covid-19, i també la negativa i incompetència dels partits conservadors, neoliberals, progressistes i socialdemòcrates, de resoldre aquesta crisi de manera efectiva ha resultat en la frustració de la gent. La policia és racista en tots costats. Assetgen immigrants turcs a Alemanya, mexicans i haitians als Estats Units, centreamericans a Mèxic. Aquesta és una raó per la qual nosaltres com a socialistes i revolucionaris ens veiem capaços de construir un món nou i una societat diferent que no sigui racista ni explotadora. Que ens organitzem internacionalment contra l’imperialisme i contra el capitalisme. Els qui estem en el cor de l’imperialisme -el lloc on organitzen i planegen cops d’estat, esquadrons de la mort, imposen forces d’ocupació, obliguen altres països a pagar deutes ridículs per recursos que ells tenen- tenim la capacitat d’organitzar-nos als EUA per a detenir a l’imperialisme, però només podem fer-lo si ens unim internacionalment amb altres socialistes i altres treballadors en lluita, gent que lluita contra l’opressió i l’explotació, el racisme i la discriminació.”
Mike Pappas, Left Voice
Mike, metge a Nova York i integrant de Left Voice, és fundador del comitè de treballadors de la salut de l’hospital Muntanya Sinaí, i combat la pandèmia en la primera línia. Va ser arrestat il·legalment per participar en les mobilitzacions pel Black Lives Matters. Al moment del seu alliberament va declarar:
“Tot el sistema policial és completament corrupte, és un sistema completament racista basat en patrulles d’esclaus i tots els policies són reaccionaris. El pressupost de la policia de Nova York hauria de ser desproveït de fons. A zero. No necessitem a cap d’ells, necessitem ser als carrers i la gent ha de continuar mobilitzant-se. Prendre mesures enèrgiques com aquesta és només per a mostrar que tenen por d’aquest moviment i només hem d’assegurar-nos que aquest moviment creixi. Segueixin així tots!”
Poc després va afirmar: “El moviment de treballadors a nivell nacional ha d’unir-se per a oposar-se a la violència policial racista, exigir als nostres sindicats que no alberguin més policies, i ajudar a organitzar una societat sense la institució racista de la policia ni el sistema capitalista supremacista blanc que defensa.”
Maryam Alaniz, Left Voice
Maryam, una jove de 24 anys de la comunitat LGBT, és filla d’immigrants de l’Iran i estudiant de postgrau en New School, Nova York.
“La lluita de classes està tornant a tot el món, i per primera vegada en anys, els EUA és el centre mundial d’aquesta lluita. Hem guanyat majors concessions de l’estat, però no podem malgastar aquest moment o deixar que es malgasti. No podem simplement saltar d’un moviment social a un altre, tractant d’abordar aquesta o aquella demanda sense un programa de conjunt. La manera d’alliberar de l’opressió a les comunitats afroamericanes, LGTB, les dones i tots els altres és destruir el sistema capitalista, la qual cosa només podem fer unint-nos a la classe obrera i utilitzant la seva posició estratègica en els mitjans de producció. Els moviments socials, per si sols, no seran suficients. No es pot curar una malaltia només amb el tractament dels seus símptomes. Necessitem un partit que ajudi a organitzar a la classe obrera contra l’estat capitalista i tota l’explotació i opressió que representa. La nostra generació pot ajudar a trencar l’encanteri i unir-se als nostres membres de la classe obrera per a construir un partit propi.”
Marcello Pablito, MRT del Brasil
Marcello és treballador de la Universitat de São Paulo, integrant destacat del sindicat de treballadors no docents de la universitat i integrant del Moviment Revolucionari dels Treballadors al Brasil.
“Així com els negres haitians van derrotar a Napoleó per a obtenir la independència a fins del segle XVIII i alliberar-se de l’esclavitud, la classe treballadora del segle XXI ha de prendre el poder polític i derrotar a la burgesia racista perquè es pugui erigir una nova societat.”
Leticia Parks, MRT del Brasil
Leticia és mestra, videomaker, fotògrafa i columnista de Esquerda Diário, el Brasil. Va col·laborar en la producció dels llibres Questão negra, marxisme e classe operária no el Brasil.
“El manteniment del racisme sumat a la pandèmia promet portar una crisi devastadora als països de majoria negra a tot el món, incloent al Brasil. Tots els treballadors dels sectors més estratègics de l’economia i de la lluita contra la pandèmia tenen a les seves mans la tasca d’assumir per si mateixos una lluita antiracista en cadascun d’aquests països.”
Marcelo i Leticia són referents de l’agrupació Quilombo Vermelho. Els quilombos eren comunitats d’esclaus que van escapar de les hisendes al Brasil, a vegades sumant milers. L’agrupació reprèn aquesta història de lluita, juntament amb la teoria marxista i una història de lluita de la classe treballadora a tot el món, cridant a la unitat dels treballadors de totes les races per a lluitar contra el racisme i totes les formes d’opressió, i per a destruir el capitalisme.
També són els coautors del llibre Revolució i alliberament negre sobre la història de la lluita negra al Brasil des d’una perspectiva marxista. Això és particularment important perquè durant la presidència de Bolsonaro el racisme contra els negres i la brutalitat policial van a l’alça mentre baixen els salaris de la classe treballadora majoritàriament negra del Brasil.
Anasse Kazib, CCR-*Revolutión Permanent
Anasse, militant del Corrent Comunista Revolucionària de França, és dirigent ferroviari i guardavías en l’estació de trens de Bourgert, en el departament de Seine-*Saint-Denis, a París. Va ser part d’una discussió contra Macron en la TV francesa i va ser un dels referents obrers de la vaga del transport contra la reforma jubilatoria a França entre fins de 2019 i inicis d’enguany. Descendent d’emigrants marroquins, va començar a estudiar arquitectura, però no va poder costejar les despeses d’aquesta carrera i va deixar la universitat. Va ser missatger i després va entrar a treballar en el ferrocarril, igual que el seu pare, qui en els setanta i vuitanta va barallar perquè li reconeguessin l’estatut d’agent ferroviari que en aquest moment se’ls negava als treballadors estrangers de la SNCF.
En una entrevista de febrer d’enguany al Salt, diari de l’Estat Espanyol, va declarar “Tant els piquets de la SNCF com de la RATP estan plens de joves de barris populars i d’origen migrant”, defensa aquest militant, qui sosté que “a la burgesia no el molesta que sigui marroquina, sinó un marxista revolucionari”.
Forjar la unitat internacional dels explotats i els oprimits
En el cor de l’imperi s’agiten noves forces. Les i els negres que van sortir a repudiar als carrers el racisme de segles, les i els joves que es van fer part d’aquesta lluita -alguns d’ells migrants que viuen sota les amenaces de la deportació-, una joventut que va viure ja dues crisis econòmiques que l’enfronten a un futur ombrívol tret que lluitin per conquistar un nou món, les i els treballadors que es van anar a la vaga contra els atropellaments patronals en el context de la pandèmia -molts d’ells migrants que són part de la multiètnica classe treballadora estatunidenca-, les i els treballadors de la salut que combaten la covid-19 en la primera línia.
Són ells els aliats ineludibles de les treballadores, els treballadors i la joventut dels països oprimits.
Trotsky va escriure en el pròleg de la revolució permanent “El marxisme parteix del concepte de l’economia mundial no com una amalgama de partícules nacionals sinó com una potent realitat amb vida pròpia, creada per la divisió internacional del treball i el mercat mundial, que impera en els temps que corren sobre els mercats nacionals.” Més de 90 anys després, la seva afirmació manté tota la seva vigència. El capitalisme és un sistema mundial que ens condemna a una vida d’explotació i sacrifici perquè uns pocs tinguin tot tipus de privilegis.
Condemna a mort a molts, davant pandèmia i fam, i a uns altres a marcir-se lentament en jornades laborals cada vegada més interminables. Per a enderrocar-ho, fa falta la unitat dels sectors més perspicaços de la classe treballadora i la joventut dels diferents països, tant dels imperialistes com dels que estan sota el seu jou.
Per un partit revolucionari internacional
Quan la “llei i l’ordre” de l’imperialisme estatunidenc estan en qüestió, les refraccions de profunds canvis en l’estat d’ànim de la joventut i la classe treballadora del món poden crear una nova simfonia de la lluita de classes internacional. Són nous temps, on es reactualiza la necessitat de transcendir la lluita en si per a escriure nous capítols de la teoria revolucionària. Però no es donarà aquest desenvolupament si no hi ha moviment revolucionari i si aquesta radicalització de la lluita de classes no avança a derrotar a les burocràcies sindicals i a les direccions conciliadores, desenvolupant la seva pròpia autoorganització per a poder vèncer.
Aquests són els horaris de cada país per a sumar-te a l’Acte Internacionalista:
12 hs. si estàs a Costa Rica.
13 hs. si estàs a Mèxic o el Perú.
14 hs. si estàs als Estats Units (Aquest), Xile, Bolívia o Veneçuela.
15 hs. si estàs al Brasil, l’Argentina o l’Uruguai.
19 hs. si estàs al Regne Unit.
20 hs. si estàs a França, Estat Espanyol, Alemanya o Itàlia.
Per la construcció de partits revolucionaris nacionals i per una Internacional de la Revolució Socialista.
