Està previst que la taula del Parlament, i la seva presidència, quedi constituïda el dimecres 17 de gener. Aquest òrgan no solament juga un paper en tota l’activitat parlamentària sinó que també ho fa de forma clau en la constitució del Govern i la seva investidura.

Serà la taula del Parlament la que interpreti el reglament sobre si es pot o no investir a un govern amb un president en l’exili.

Encara que encara no hi ha data de sessió d’investidura, el termini per a la primera votació on el candidat ha d’aconseguir la majoria dels vots dels membres del Parlament es compleix el proper 31 d’aquest mes.

ERC i JxCAT, la nova marca electoral del PDeCAT, han anunciat un acord per constituir la taula del Parlament amb majoria independentista i investir a Puigdemont com President de la Generalitat, restituint-ho en el seu càrrec.

Puigdemont per la seva banda ha assenyalat que "no és possible tornar a Catalunya" i van estudiar aquest dimarts passat en un sopar a Brussel·les, en la qual hi va participar Marta Rovira en representació d’ERC, la viabilitat d’una investidura a distància. Ja sigui per videoconferència o delegant en una altra persona el seu discurs. Opcions que no estan contemplades en el reglament del Parlament.

No obstant això, ERC ja ha assenyalat que el pacte aconseguit entre les dues forces polítiques més importants de l’independentisme no garanteix la investidura de Puigdemont.

Aquest acord entre ERC i el PdCAT arriba després de jornades de tensions internes que es van saldar amb l’abandonament de la presidència del PDeCAT per Artur Mas i la renúncia de Carles Mundó, exconseller de Justícia català, que deixa la política malgrat ser vist com a possible recanvi de Junqueras per la seva situació o de la pròpia Forcadell en la presidència del Parlament qui ja ha declinat repetir en el càrrec.

Dins d’ERC, el ’exconseller’ de Salut Toni Comín, s’ha negat a lliurar la seva acta de diputat perquè corri la llista, com li ha sol·licitat el seu partit. Comín al·lega que si Puigdemont no renuncia a l’acta per motius de dignitat, ell també té el mateix dret.

La CUP, per la seva banda, ha considerat de forma positiva l’acord entre ERC i el PDeCAT. Si bé reconeixen no haver estat comunicats del mateix, Natalia Sánchez, diputada electa per aquesta formació, ha assenyalat per activa i per passiva, que la CUP votarà “un president republicà” així com que els seus “quatre diputats no impediran la investidura d’un govern republicà.”

Encara que van demanar “Aclarir que farem i com ho farem” per “construir i materialitzar la república”, quelcom que falta concretar per a aquesta formació, per la qual no hi ha claredat de si entrem “en una legislatura autonòmica” o en una legislatura de “construcció republicana”.

El PP ja ha assegurat que presentarà un recurs enfront del Tribunal Constitucional i intententarà fer un front amb Ciutadans i el PSC per evitar la investidura de Puigdemont.

Aquest acord és, no obstant això, només l’inici de les negociacions que encara continuen a Brussel·les a un ritme frenètic per perfilar els diferents llocs que conformarien el Govern en el seu conjunt. Més enllà del titular de l’acord, res més es coneix i les negociacions es mantenen sota un estricte secretisme.