L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, juntament amb el Consell de la República convoquen a una manifestació per al pròxim 19 de gener, tot coincidint amb la cimera entre l’Estat espanyol i França que es celebra el mateix dia a Barcelona.

La cimera, a la que assistiran els presidents d’ambdós països Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, i en especial on es celebrarà aquesta, es vista com l’ocasió escollida per Sánchez per oferir la postal més bé simbòlica, i sobretot de caire electoral, de la "liquidació" del processisme per part de l’Executiu espanyol.

Enfront això, les entitats sobiranistes coincideixen en considerar la visita a Barcelona com "una provocació, tenint en compte que no s’ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha representants del moviment a l’exili, i que hi ha 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre i la posterior repressió de l’Estat".

És en aquest sentit que es convoca a la protesta comuna i a la que també s’hi han adherit organitzacions com la CUP, l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), la Intersindical-CSC O la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

No obstant, la fi de cicle del processisme i el desmantellament del moviment democràtic català és una realitat, i la ruptura del govern català conformat pels dos partits independentistes històrics, és la mostra més palpable, així com també l’assitència del president de la Generalitat Pere Aragonès a la cimera.

Ara bé, la fi de cicle o la "liquidació" del processisme no és només degut a l’ofensiva repressiva del Règim del 78, amb la judicatura al capdavant, sinó que també hi tenen una gran part de resonsabilitat els mateixos partits que han dirgit el mateix procés.

Et pot interessar: Fi de cicle del processisme

Tant ERC con Junts, han promogut des de 2017 la desmobilització del moviment independentista, i quan ha fet falta també l’han reprimit. Tot per recuperar una normalitat autonòmica. Qüestió que amb l’arribada del govern de coal·lició entre el PSOE i Unidas Podemos en 2019, i juntament amb la formació del govern de Pere Aragonès, primer amb Junts i després en solitari, aquesta tornada a l’autonomisme queda més que consolidada de cara als pròxims temps.

Per altra banda, i en menor mesura, la CUP també ha contribuït a aquesta fi de cicle ja que no és identificada com una alternativa per a reprendre la lluita pel dret d’autodeterminació. I això és així perquè la formació independentista va renunciar a una via independent i de classe, i va assumir el full de ruta dels partits de la burgesia catalana.

Per rependre amb força la lluita per l’autodeterminació del poble català, ja no val la política d’unitat popular que ha mantingut la CUP, així com tampoc és suficient que les mobilitzacions de l’ANC i Òmnium siguin per pressionar al govern i les institucions catalanes a revifar el processisme per enfrontar-se amb l’Estat espanyol.

L’única forma viable de torçarli el braç al Règim del 78 i assolir les aspiracions democràtiques pel dret a decidir és sota una perspectiva d’independència de classe, oposada frontalment als interesos dels partits processistes i amb la classe treballadora i els sectors populars assumint un paper central, amb els seus propis mètodes de lluita i autoorganització.