La casta universitària, els governs i les grans empreses gestionen les facultats per posar-les al servei de la voluntat del mercat. Les entitats privades tenen veu i vot a la universitat a través del Consell Social, on decideixen sobre la planificació estratègica, el pressupost i la gestió acadèmia.

Gabriel Masfurrol és el president d’aquest òrgan a la UAB. Ni més ni menys que un membre del Consell Assessor de Foment del Treball i empresari en el sector sanitari. És a dir, una veu de la patronal catalana que s’ha dedicat a fer negoci amb la salut. Càrrec que ocupa amb el vistiplau de la Generalitat, ja que actua com a representant del Govern.

A la UPF hi trobem una altra mostra. El Fòrum social i empresarial on estan Banc Sabadell, Grupo Santander, La Caixa, Bayer, Grífols, Telefónica, Indra o el Grupo Planeta té veu sobre les pràctiques, què s’estudia i què s’investiga. Aquest òrgan està lligat al Consell Social, on Foment del Treball – la patronal catalana – també està representada.

Després estan les càtedres empresa. En el cas de la UB, l’empresa aporta un mínim 20.000 euros un mínim l’any mentre duri el projecte. A canvi, rep instal·lacions, personal, possibilitat de desenvolupar estudis i recerques, màsters i cursos de formació, tenir alumnes de pràctiques, etc. D’aquesta manera, s’estalvien costos i, segons el cas, poden arribar a quedar-se amb els drets de propietat intel·lectual i industrial.

L’exemple més absurd d’aquest tipus de pràctiques és Càtedra Repsol de Transició Energètica a la UB. O sigui, la empresa més contaminant de l’Estat Espanyol se suposa que ensenya sobre respectar el planeta.

Grans empreses i governs darrera de la crisi, el rearmament i el canvi climàtic

Nosaltres sabem que és la recerca de beneficis dels capitalisme – amb l’ajuda dels Estats – és la que ens porta la crisi, les guerres i la catàstrofe climàtica, així que no pensem servir-los. Veiem algunes dades que mostren la seva responsabilitat compartida.

Repsol continua destruint el planeta alhora que duplica els seus beneficis, aprofitant-se de la guerra per pujar-nos els preus. Altres companyies contaminants com Naturgy, Endesa i Iberdrola van veure créixer els seus beneficis un 24% en el primer trimestre d’enguany. Per la seva banda, bancs com BBVA, CaixaBank o el Banco Santander també són culpables de la crisi climàtica. Aquesta última entitat financera va invertir gairebé 10.000 milions de dòlars l’any 2020 en projectes relacionats amb el petroli, el carbó o el gas al llarg de l’any 2020, segons l’informe del Observatorio de la Sostenibilidad y la plataforma Talento para el Futuro.

Tampoc podem oblidar la participació de la banca en la indústria armamentista. Segons l’informe de la Banca Armada elaborat pel Centro Delás, destaquen BBVA, Santander, ING, Deutsche Bank, Banco Sabadell, Bankia i Caixabank.

En aquest sentit, el cas d’Indra resulta el millor exemple de la implicació política i la seva relació amb els interessos de les multinacionals de l’Estat Espanyol. Es tracta d’una companyia dedicada en gran mesura a l’armament que té entre els seus principals accionistes a l’empresa pública Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI). Així, no es d’estranyar que el Ministeri de Defensa sigui el seu principal client en el terreny militar.

Però els vincles amb les altes esferes polítiques i el Règim del 78 no acaben aquí. Javier Monzón, amic personal del Rei Joan Carles I, va ser part de la direcció durant 22 anys. Un altre nom conegut lligat a l’empresa és el de Jordi Pujol, qui va ocupar càrrecs d’Indra a Barcelona. De fet, el director de l’empresa a Catalunya, Manuel Brufau, manté bones relacions amb la Generalitat que li han servit per fer negocis amb les autopistes.

No sorprèn ara que les companyies energètiques i la banca espanyola que fan negoci espoliant mig món estiguin contentes amb el rearmament imperialista del govern “progressista” per defensar els seus interessos.

El coneixement al servei de les necessitats socials

Però nosaltres no volem que el nostre coneixement serveixi a les grans empreses ni els governs que gestionen per elles. Per això, impulsem la Càtedra Lliure Karl Marx per recuperar les idees del marxisme revolucionari a la universitat.

Contra el discurs racista, masclista i LGTBIfòbic de l’extrema que demonitza el socialisme i venera els capitalistes. No ens empassem el mite liberal de la meritocràcia ni la falsa igualtat d’oportunitats que els reformistes esperen aconseguir sota el capitalisme, veritable regne de les desigualtats.

Els empresaris ja tenen el seus intel·lectuals i professionals, la classe treballadora necessita els seus. Així, des de Contracorrent i Pan y Rosas preparem la creació d’un observatori que estudiï i busqui resposta als problemes de la joventut, les dones, les migrants i el conjunt de la classe treballadora.

Transformem la realitat dins i fora de la universitat. Ens unim amb el sectors de treballadors i treballadores en lluita, tal i com van fer durant la vaga educativa del curs passat o l’actual vaga d’autobusos a TMB. No només donem veu a les seves lluites, sinó que les fem nostres portant-les a la universitat o recolzant-les en els piquets. Aquest és periodisme de l’altra banda de la barricada que construïm juntament amb les companyes d’Esquerra Diari.

Lluitem per una universitat totalment gratuïta i lliure d’empreses per tal de posar el coneixement al servei de donar resposta als problemes de la majoria. Ni rectorats ni deganats ni empreses: universitat governada per estudiants juntament amb el personal docent i no docent.

Del qüestionament de la universitat de classes, al qüestionament de la societat de classes

Perquè defensem una societat on els mitjans de producció i de canvi estiguin al servei de donar resposta a les necessitats de la majoria a través del govern de les i els treballadors organitzat democràticament des de baix.

Una societat on s’impulsi una organització racional, comunitària i no sexista del treball domèstic i de cures com a part d’acabar amb l’opressió de gènere i de les dissidències sexuals.

Perquè la unitat entre coneixement, la planificació econòmica i la capacitat creadora dels qui mouen el món dia a dia posseeix un potencial enorme. De fet, únicament així podrem trobar una sortida a la crisi climàtica. No obstant, el sistema en el qual vivim és incapaç de conjuminar ciència, política, economia i totes els àmbits de la societat per a una cosa diferent a la cerca de beneficis, la qual condueix a l’enfrontament entre capitalistes fins a produir crisis, guerres i misèria.

Per això, pensem que una societat d’aquest tipus, una societat socialista, no solament és desitjable i possible, sinó l’única sortida per a evitar la barbàrie a la qual ens condueix el capitalisme.