Política Estat espanyol

MONARQUIA

A la Corona li sobren advocats en el Congrés

La sessió de control del passat dimecres no va ser un debat sobre la Monarquia. Amb diferents arguments i estils, des del PP fins als ministres del PSOE i UP van sortir a posar pal·liatius a una institució en crisi.

Pablo Castilla

ContraCorrent Barcelona

divendres 2 d’octubre| edici� del dia

La sessió de control viscuda aquest dimecres en el Congrés dels Diputats va tenir a la figura del rei com a centre d’un debat caldejat. Després d’un estiu agitat per la fugida de Joan Carles I, la polèmica per l’absència de Felip VI a Barcelona en el lliurament de despits judicials, ha tornat a posar el debat sobre la Corona en l’agenda política.

En la seva intervenció Pablo Casado va acusar Pedro Sánchez de ser "deslleial" a la Monarquia per haver evitat la seva presència a Catalunya. En una defensa numantina de tan arcaica institució el líder del PP va desplegar una reivindicació de la institució que connectava al "preparaó" ni més ni menys que amb els Reis Catòlics i Carles I.

"Espanya i la seva monarquia porten garantint la nostra continuïtat històrica els últims cinc segles i fa quaranta anys els espanyols la van triar democràticament com a forma política de l’Estat". Déu n’hi do...

Casado va fer seu amb orgull el llegat d’Isabel i Fernando i els seus successors. Amb joies tan lloables com la Inquisició, l’expulsió dels jueus, dels moriscos... tota una escola d’integrisme religiós que mitjançant presó, tortures i actes de fe – amenitzats per la crema pública d’heretges - van mantenir aquesta "continuïtat històrica".

O altres nobles gestes com la conquesta d’Amèrica i el genocidi de milions dels seus pobladors originaris, la conversió forçada al cristianisme de molts més, l’esclavitud d’africans per a repoblar l’arrasat i el saqueig sistemàtic dels seus recursos.

Que la dreta hereva del Franquisme – l’agent que va restaurar la Corona en la figura de l’avui emèrit- faci bandera de la defensa de tan reaccionària i ultraconservadora institució no pot sorprendre a ningú. Que a més es vanagloriï de les seves pàgines més fosques d’història tampoc, si atenem les polítiques i discursos racistes contra la immigració que defensa o els vincles que manté amb l’Església.

Més vergonya hauria de produir-los dir que els "espanyols van triar democràticament" aquesta forma d’Estat. Elecció democràtica i monarquia és en si mateix un oxímoron. Per més voltes que li donin és impossible catalogar de democràtic que la Prefectura de l’Estat no passi per les urnes i sigui un càrrec hereditari.

Franco va designar a Joan Carles I com a hereu; Joan Carles I va designar a Adolfo Suárez - qui ja havia ocupat diversos càrrecs dins de la dictadura franquista – com a president del Govern per a liderar la seva Transició; junts van elaborar la Llei per a la Reforma Política, aprovada per les Corts franquistes i sotmesa a referèndum amb les mateixes garanties que els altres plebiscits de la dictadura – per exemple amb tots els partits de l’oposició il·legalitzats i la campanya pel no o l’abstenció perseguida-, unes eleccions amb Suárez parlant en la jornada de reflexió a les càmeres de TVE i una Constitució votada en 1978 com un xantatge de "o això o tornem a la dictadura".

Aquest és el procés que tant el PP com el PSOE -i fins i tot membres de Podemos i per descomptat d’IU, el PCE va ser part central del mateix- presenten per a repetir aquest mantra que "el rei va ser votat per tots els espanyols". Un procés tutelat pel franquisme.

Però Casat no va ser l’únic advocat que li va sortir ahir al monarca. El ministre de Justícia va arribar a proclamar que donaria fins a l’última gota de la seva sang en defensa del Rei, en el que, si no fos per la gravetat de l’assumpte, semblava una escena de "Els Cavallers de la taula Quadrada".

I fins al "republicà sui generis" de Pablo Iglesias va fer una resposta aconsellant als monàrquics la millor via per a protegir la institució, de fet la que ha anat aplicant el seu govern "progressista".

"Estan fent vostès moltíssim mal a la monarquia parlamentària. Quan vostès utilitzen a la monarquia parlamentària per a escudar-se i tractar de polititzar el poder judicial li estan fent moltíssim mal. Quan vostès senyories identifiquen amb les idees de la dreta a la monarquia en aquest país, vostès li estan llevant anys de vida. Perdonin aquesta recomanació republicana: no ens facin la feina"

Sembla que Iglesias vol emular el paper d’aquesta esquerra que "sempre ha estat allà" quan Sarsuela l’ha necessitat. Com el PCE de Carrillo que es va ocupar a fons ja no perquè la Corona no quedés identificada amb la dreta, sinó per a tractar d’esborrar-li els seus orígens franquistes.

Avui els ministres i ministres d’Unidas Podemos deixen el seu republicanisme per a la intimitat o algun twit aïllat, mentre són part del govern que ha orquestrat la fugida de l’emèrit o tracten de preservar la figura del seu hereu i que no continuï caient la seva imatge, sobretot entre les generacions més joves.




Comentaris

Comentar