×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

A 50 anys de Stonewall, el nostre Orgull és anticapitalista

Empreses, governs i policies no poden maquillar-ho: l'Orgull commemora la Revolta de Stonewall, una revolta contra aquests mateixos sectors, l'espurna de l'alliberament sexual. 50 anys després l'espurna ha d'encendre el carrer.

Pa i Roses Barcelona

Contracorrent

dijous 20 de juny de 2019
Facebook Twitter

Aquest 28 de juny, entre d’altres dates, tornarem a participar en les mobilitzacions de l’Orgull en ciutats com Madrid, Barcelona, Zaragoza, València, Vigo o Burgos, al costat de la dissidència sexual mig segle després de l’esclat de la Revolta de Stonewall. Avui les reivindicacions que van inspirar aquelles jornades de protestes continuen mantenint la seva rabiosa actualitat.

Sortim a lluitar perquè veiem com l’extrema dreta i els polítics conservadors avancen a tot el món, des de Bolsonaro al Brasil, Trump als EUA, o en països de tota Europa amb l’enfortiment dels Orban, Salvini, Abascal o Le Pen. Tots proposen la liquidació dels drets de la diversitat sexual, les dones i la classe treballadora com a bandera, juntament amb la xenofòbia i el racisme.

A més, sortim a denunciar que les persones trans tenen a nivell mundial 35 anys d’esperança de vida mitjana i taxes de desocupació del 80%, empenyent a la pobresa i la prostitució a gran part d’aquestes. Les taxes de suïcidi de la joventut LGBTI són quatre vegades majors que la mitjana. La diversitat sexual continua sent il·legal en 72 països, el matrimoni igualitari està disponible solo per al 15% de la humanitat i milers continuen sofrint mort, persecució, precarietat i violència per dins i fora de la llei.

Però la nostra lluita també és internacional. Aquest any el moviment feminista i de dones a tot el món ha donat grans lluites contra les diferents formes de violència masclista i patriarcal, encapçalades la vaga internacional de dones del 8 de març.

A tot el món lluitem per demandes com la formació de comissions independents de dones i LGTBI en els centres d’estudi i treball per a enfrontar les agressions, la precarietat i l’exclusió; exigim una quota laboral per a persones trans, la separació efectiva de l’Església i l’Estat, el dret a una veritable educació sexe-afectiva laica i no heteronormativa en tots els centres educatius i la despatologització de les nostres identitats amb una salut gratuïta garantida per l’Estat, incloent l’accés a la transició de gènere sense barreres estigmatitzants.

No creiem que sigui el sistema capitalista qui ens concedeixi drets sense donar batalla. El nostre orgull no està amb l’Estat, ni amb les seves institucions repressives. No creiem en la seva justícia heteropatriarcal i lliberticida, ni creiem que la policia estigui per a protegir-nos. La policia que copejava a Stonewall a la diversitat sexual ataca a les persones immigrants, a la joventut lluitadora o a la classe treballadora quan surt a lluitar. Els partits capitalistes han jugat amb els drets LGBTI com un peó sacrificable per a tractar de cooptar i dirigir les lluites, quan no les han condemnat directament.

No obstant això, l’aniversari d’una revolta de carrer de tres dies contra la policia i els seus abusos serà celebrat en manifestacions, però també en “desfilades” amb presència policial, carrosses d’empreses que acomiaden i precaritzen i actes de polítics de partits capitalistes.

El nostre orgull no és un negoci, és un crit de ràbia davant un sistema capitalista que al mateix temps que ens explota, ens oprimeix, ens persegueix i ens divideix, tracta de presentar-se com el garant dels drets de la diversitat sexual. El nostre orgull no blanqueja a l’estat genocida d’Israel o a l’Estat Espanyol que mata a les fronteres i en els CIEs, ni és una desfilada d’empreses i governs que ens precaritzen i ens discriminen, sinó que és internacionalista contra l’imperialisme dels nostres Estats i l’opressió racista.

El capitalisme combina repressió i cooptació per a neutralitzar qualsevol lluita que pugui fer-li front, tractant de dividir als sectors explotats i oprimits i d’utilitzar-los per al seu propi benefici. Aquesta és la seva “integració”, la domesticació dels moviments darrere d’un discurs liberal en el qual no hi ha cap diferenciació de classe. Però aquest no és el nostre orgull, perquè el nostre orgull és anticapitalista.

La necessitat de forjar aliances amb la resta de la classe treballadora i els sectors oprimits avui és més urgent que mai . A 50 anys de la gesta de Stonewall, hem de recuperar la combativitat i l’ímpetu revolucionari d’aquelles generacions de lluitadors i lluitadores.

Perquè una de les nostres majors armes és justament buscar unir el que els capitalistes tracten de separar costi el que costi. No volem guetos ni gaycapitalisme.

No en tenim prou amb la seva tolerància. No acceptem tenir drets sobre el paper que no apareixen en la vida real. No acceptem que aquests drets siguin només per a una petita part de la població mundial, o que siguin un producte de consum per a qui s’ho pugui permetre. No acceptem ser víctimes en silenci, esperant a ser integrades en la maquinària capitalista o atropellades per aquesta. Ens mou l’energia transformadora que, com una espurna, sempre va encendre la insurrecció de les oprimides i oprimits, al llarg de la història.

Per tot això volem que et sumis amb nosaltres en aquest orgull anticapitalista.

Et convidem a les xerrades-debat que venim impulsant a Madrid, Zaragoza i Barcelona i a marxar amb nosaltres en les manifestacions de l’Orgull. Suma’t a construir una organització anticapitalista que reprengui i multipliqui el llegat que ens va deixar el moviment LGTBI més combatiu, rebel, furiosament anticapitalista i antipatriarcal pel total alliberament sexual i la fi de tota opressió i explotació.


Facebook Twitter

Pa i Roses Barcelona

Segueix-lo a Twitter

@PanyRosasEE


Contracorrent

Catalunya

Així expulsen les PAU i les notes de tall d'FP a milers de joves de l'educació

Així expulsen les PAU i les notes de tall d’FP a milers de joves de l’educació

“De la mobilització a la revolució”: una lectura per entendre per què vam passar del 15M i el procés, al govern “progressista” i la restauració autonòmica

“De la mobilització a la revolució”: una lectura per entendre per què vam passar del 15M i el procés, al govern “progressista” i la restauració autonòmica

La desafecció post procés és clau en unes municipals en les que Trias guanya a Barcelona

La desafecció post procés és clau en unes municipals en les que Trias guanya a Barcelona

Eleccions municipals 2023: cau la participació a Catalunya

Eleccions municipals 2023: cau la participació a Catalunya

Frente Obrero: amic de ‘picoletos' i enemic de treballadors

Frente Obrero: amic de ‘picoletos’ i enemic de treballadors

Què ha passat aquest 28M? O per què creix la dreta

Què ha passat aquest 28M? O per què creix la dreta

Pedro Sánchez avança les eleccions generals després de la desfeta del 28M

Pedro Sánchez avança les eleccions generals després de la desfeta del 28M

Eleccions 28M: La dreta avança a costa del desencantament amb el “progressisme”

Eleccions 28M: La dreta avança a costa del desencantament amb el “progressisme”