Dels 10 detinguts, sis van arribar a denunciar que havien sofert tortures. Otamendi va denunciar que va estar cinc dies incomunicat en la comissaria i que va ser torturat per a després quedar en llibertat amb càrrecs de pertinença a ETA.
Eren anys en què l’Estat portava endavant una ofensiva en tota la línia contra ETA, amb repressió i tortures, que va portar al fet que moltíssima població basca caigués en aquesta persecució del “tot és ETA”, que va colpejar brutalment a la joventut basca.
El diari es va clausurar de manera cautelar, la qual cosa va portar al fet que, en els primers dies, milers de persones omplissin els carrers de Sant Sebastià per a exigir que es reobrís i que es posés en llibertat immediata als 10 detinguts.
Egunkaria era l’únic diari íntegrament en basc en aquell moment. Cinc anys abans, l’atac havia estat contra *Egin.
De què s’acusava els periodistes detinguts? D’una banda, a cinc directius -entre ells, Otamendi- se’ls acusava de pertinença a banda armada, demanant-se per a ells entre 12 i 14 anys de presó. A l’abril de 2010, es va publicar la sentència absolutòria contra ells.
D’altra banda, s’enfocava a la qüestió econòmica, perquè per suposats delictes de frau a la hisenda pública i irregularitats en l’obtenció de subvencions l’acusació popular demanava més de 230 milions. Al final, es va acabar tancant també aquesta causa en 2014.
Malgrat les sentències, Ángel Acebes, llavors ministre d’Interior, declarava que no s’havia tractat d’un procés en contra del euskera, sinó “un acte de defensa del euskera”. L’absurd i cínic fet paraules.
Qui va iniciar el procés contra Egunkaria? El jutge Juan de l’Olmo portava anys intentant demostrar la suposada relació entre ETA i Egunkaria, que més tard seria rebutjada en la sentència de 2010 que els absolia i que també concloïa que "El tancament provisional o temporal d’Euskaldunon-Egunkaria (...) no tenia habilitació constitucional directa i mancava de norma legal especial i expressa que l’autoritzés”.
El jutge de l’Olmo s’havia servit d’un informe de la Guàrdia Civil per a muntar el cas contra Egunkaria, i dels mateixos documents que va usar Baltasar Garzón per a tancar Egin. El jutge de l’Olmo també és conegut, entre moltes altres coses, perquè va ser el que va mantenir la imputació contra la revista El Jueves per injúries al rei. Però també va saltar a la polèmica per les seves declaracions sobre el que és o no és violència masclista. Sí, és el mateix jutge que va dir que dir “guineu” a la teva dona és en el sentit que és una persona astuta.
L’Estat espanyol acumula condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans per ignorar i arxivar denúncies de detinguts per tortures. Una d’aquestes condemnes va ser en 2012, per aquest cas.
