Món obrer Estat espanyol

BILBAO

80 dies de vaga en el Guggenheim: el museu de la precarietat i la bretxa salarial

Vuitanta dies de vaga de la plantilla de la neteja del museu bilbaí: “Els banys del Guggenheim també es netegen amb bretxa salarial”, diuen en un comunicat les treballadores en lluita contra la precarietat.l

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

dimarts 31 d’agost| edició del dia

Fotos: compte twitter de les treballadores en vaga @LimpiezaGuggen1

Les reivindicacions apunten contra la precarietat i explotació laboral, la bretxa salarial, contra les jornades parcials i càrregues de treball excessives, en una plantilla representada majoritàriament per dones.

Durant aquests vuitanta dies de vaga, que va començar l’11 de juny i va continuar en plena temporada de vacances estiuenques, les treballadores van haver d’enfrontar coaccions de part de la patronal del Guggenheim, “En el moment que vam dir que sortíem a la vaga, ens han amenaçat amb perdre els llocs de treball, ens han increpat, han vulnerat el nostre dret a vaga”, ens explica Carmen Casas, delegada del sindicat ELA, que dóna suport a la vaga i dóna sustentació amb la seva caixa de resistència.

Per part seva, en el seu web ELA explica que “un museu no sols se sosté en estructures d’acer i titani, amb projectes megalòmans i campanyes de donacions. El museu el sostenen les seves treballadores i treballadors. La direcció del Guggenheim de Bilbao, juntament amb el Govern Basc, l’Ajuntament de Bilbao i la Diputació de Bizkaia que són membres del patronat i l’executiva (amb el lehendakari presidint el patronat i el diputat general presidint l’executiva), porten anys descurant i maltractant aquests fonaments, especialment mitjançant la subcontractació.”

És a dir, més de vint anys subcontractant els serveis de neteja i manteniment amb l’empresa adjudicatària Ferrovial, que es nega a escoltar les reivindicacions de les treballadores: “Hem tingut només quatre reunions amb Ferrovial i amb el museu per a intentar acostar les nostres propostes. Però en totes les reunions han dit que és excessiu el que demanem”, detalla Carmen.

“Els banys del Guggenheim també es netegen amb bretxa salarial”

Una plantilla altament feminitzada, com no podria ser d’una altra manera en tasques essencials com la neteja, les reivindicacions estan creuades pels problemes que travessen la majoria de les dones treballadores en els treballs més precaris: bretxa salarial, contractes parcials, sobrecàrrega laboral. “Som una plantilla curta, som 19 de les quals 14 som dones de la neteja, quatre nois de la neteja i un més que és l’encarregat”, ens explica Carmen.

El reconeixement de la bretxa salarial està en el centre de les seves reivindicacions: “Per a això exigim que se’ns equipari amb el conveni de la neteja viària. Per què?, no perquè els nois que treballen amb nosaltres en el museu cobrin més que les dones, sinó perquè en el conveni viari, on la majoria són homes, les condicions salarials són més altes. Hi ha una diferència de 7.941 euros menys anuals de salari en el conveni de neteja provincial, on netegem en edificis i locals, al qual nosaltres pertanyem. Una gran diferència salarial, sent que a més els nostres companys homes també netegen les zones de fora del museu, en els seus voltants, i haurien de tenir el conveni viari”.

Per tant, estem davant una bretxa del 49,81%. És a dir, la majoria dels homes cobren, per pertànyer al conveni de neteja viària, gairebé el doble. A més, els contractes a temps parcial, en la seva majoria dones, determinen una mitjana salarial de 600 euros mensuals i qui està sota jornada completa el seu salari no arriba a 16.000 euros anuals.

“Res defineix millor a una empresa que la seva política salarial. Com diu Susana Marcos, treballadora de la neteja en vaga, "en els 8 de març se’ls omple la boca amb la paraula igualtat, però el que aquí hi ha cada dia és bretxa salarial", sentencien en el seu comunicat les treballadores en vaga.

“L’Ajuntament de Bilbao participa en el esquirolatge”

Una altra denúncia de les treballadores és que des de l’Ajuntament, governat pel PNB (Partit Nacionalista Basc), encara que el museu és privat, s’ha enviat a treballadors municipals per a netejar cada dia l’esplanada de la pinacoteca i altres zones de l’interior del museu. Les treballadores ho consideren una vulneració del dret a vaga “ja que totes sabem que no es pot substituir mitjançant contractació a un treballador en vaga i això és el que està passant”, diuen en el seu comunicat, i aclareixen que “Amb aquests mecanismes, el Guggenheim ha evitat tancar a l’estiu o sortir en les notícies com el museu brut en el qual els turistes no poden ni fer pipí. Dels quatre banys que hi ha a l’interior, almenys un roman obert”.

D’aquesta manera, segons Carmen les condicions sanitàries i de desinfecció del museu tampoc estan garantides. “Se suposa que amb el tema del covid hauria d’haver-hi més quantitat de plantilla per la desinfecció. Ara mateix estan treballant cinc persones. L’empresa no sols està vulnerant el nostre dret a vaga, sinó que si més no pot garantir el servei de desinfecció”.

L’Ajuntament de Bilbao no sols està deixant abandonades a les treballadores d’un museu de reconeixement internacional, sinó que, com diu Carmen “parlen molt de “igualtat”, però deixen que el museu no vulgui reconèixer mai que sofrim una bretxa salarial”.

“No donarem ni un pas enrere”

“Parleu de conciliació, on està això? Ens dieu que què volem, que som netejadors/as. Volem que ens pagueu pel nostre treball, els esdeveniments, sopars de gala, arts, això es paga, els caps de setmana, els dies de festa, es paguen!”, sentencien en el seu compte de twitter.

“La majoria de les dones porten ja 20 anys treballant i no ha canviat res. I cada vegada hi ha més càrrega de treball, tallers per a nens, esdeveniments, de tot. I nosaltres som la mateixa quantitat de plantilla, amb més treball i cobrant el mateix sou. Portem 20 anys cobrant el mateix, el sou no el pugen”, diu Carmen.

Aquests vint anys estàn repercutint greument en la salut de les treballadores. Carmen ens conta que “El museu és molt gran, per a netejar-lo ens hem de moure per tot el museu. Primer un pis fins al final, després a l’altre. La majoria amb hèrnies, operacions de genolls, problemes en les lumbars i l’esquena. Cada dia hi ha més baixes, el personal es va fent major. No ens reconeixen com a malalties laborals, les diagnostiquen com una malaltia comuna”.

La moral de les treballadores s’enforteix a mesura que passen els dies, tan fort com els fonaments d’acer i titani que sustenten les estructures del museu. “L’ànim és molt alt, encara que no pensàvem que s’anava a allargar tant. Nosaltres estem forts i aquí seguirem fins al final, no donarem ni un pas enrere”, sentència Carmen amb un to tranquil però ferm.




temes relacionats

treballadors neteja   /    Drets laborals   /    Frau laboral   /    Precarietat laboral   /    Explotació laboral   /    Món obrer Estat espanyol   /    Euskal Herria   /    Gènere

Comentaris

Comentar