394 morts en accidents de treball en el primer semestre de 2022 a Espanya segons xifres del Ministeri de Treball. Un augment terrible que no inclou les morts causades per les recents onades de calor que podrien agreujar el número de morts.
Segons les xifres, 320 persones van morir en el seu lloc de treball en accidents, la qual cosa suposa un 15,5% que el mateix període l’any passat i 74 ho van fer en accidents “in itineri”; així es denomina als que ocorren al anar o tornar del lloc de treball, la qual cosa es considera també un accident laboral. Aquests últims haurien augmentat un 30% respecte a l’any passat.
A això, les xifres confirmen un augment dels accidents amb baixa laboral entre gener i juny d’enguany. En concret un 18% més respecte al mateix període en 2021.
Els sindicats remarquen que un factor essencial en aquest fenomen és la deterioració dels sistemes preventius en les empreses, així com la falta de polítiques públiques actives en matèria de seguretat i salut en el treball. Com destaca Comissions Obreres (CCOO) en el seu comunicat, la precarietat laboral i les retallades tenen molt a veure en aquestes terribles xifres.
Si bé, el ministeri de Treball ha intentat relativitzar les dades afirmant que l’estadística està greument afectada per les víctimes de Vila Pitanxo que sumen 21 persones al nombre de morts laborals, generant un augment massiu dels morts en el sector agrari.
No obstant això, la realitat és que més enllà d’aquest terrible succés, la mortalitat en la resta dels sectors a excepció del de serveis ha anat creixent en l’últim període. Amb un 32% en la construcció o un 3% en la indústria. Donant per exemple lloc al fet que 70 persones hagin mort en accidents en el sector de la construcció.
CCOO ha anunciat “mesures més intenses per situar aquest greu problema entre les principals prioritats polítiques i per exigir que s’adoptin totes les mesures necessàries que parin aquesta sagnia”. No obstant això, cal preguntar-se a quines mesures es refereixen quan ha estat aquesta mateixa burocràcia sindical la que ha donat suport a lleis com la Reforma Laboral de la ministra Yolanda Díaz, la qual ha agreujat la mateixa precarietat que ara denuncien, i que és un factor essencial en els accidents laborals. La mateixa burocràcia que es nega a donar batalla i que ofega els conflictes obrers com vam veure a Cadis.
Coincidim que aquestes terribles xifres revelen una realitat d’explotació i misèria silenciada diàriament però que és la base de la societat capitalista. No obstant això, denunciem que no es podrà sortir d’aquesta misèria amb les mateixes polítiques burocràtiques que han portat a la classe obrera a aquesta horrible situació.
Tan sols amb un programa d’autoorganització de les i els treballadors en cada centre de treball, que superi la passivitat de les grans burocràcies sindicals, i que lluiti des de la independència de classe contra l’explotació capitalista podrem parar aquesta sagnia que sofrim diàriament.
