Cada 28 de setembre se celebra el Dia d’Acció Global per la Despenalització de l’Avortament. Aquest dia va començar a ser assenyalat en l’agenda feminista arran de la V Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib celebrat a l’Argentina en 1990. El seu objectiu era visibilitzar que les complicacions dels avortaments clandestins són la primera causa de mort de dones a Amèrica Llatina. Altres països s’han anat sumant amb els anys a la convocatòria.

A l’Estat espanyol, on es pot avortar lliurement fins a les catorze setmanes i sota tres causes fins a les vint-i-dues setmanes, diferents organitzacions feministes i de dones secunden la convocatòria des de 2009, en el marc de les reivindicacions per l’ampliació de la llei de l’avortament de 1985.

La realitat és que l’Estat espanyol té una legislació moltíssim menys restrictiva -que en la pràctica es limita pel desconeixement de la llei i per objecció de consciència del personal mèdic-, producte d’una intensa lluita durant dècades que va costar la presó i la repressió a centenars de dones.

No obstant, respecte a aquest avanç, la modificació de la llei de l’avortament del PP de 2015, si bé hagués estat encara més restrictiva d’acord amb la Llei Gallardón que va acabar amb la dimissió del Ministre-, va acabar excloent a milers de dones joves que no podran exercir aquest dret sense autorització d’un familiar o de la persona que les tuteli.

I també a les dones immigrants considerades "il·legals" per la reaccionària llei d’estrangeria que des de 2012 no tenen accés a la Sanitat Pública, a la qual només poden acudir en casos d’urgència, queolcom que no contempla un avortament. Per tant estan obligades a realitzar avortaments clandestins o en clíniques privades on el preu oscil·la entre 300 i 400 euros, si només es necessita anestèsia local.

Diverses organitzacions denuncien que des de 2006 i 2007 acudeixen moltes dones immigrants que han avortat a les seves cases prenent Cytotec, un protector estomacal que en grans dosis pot provocar un avortament i generar greus problemes de salut si no s’expulsa la totalitat del fetus.

El Cytotec i el seu principi actiu, Misoprostol, és usat a l’Estat espanyol des de fa dècades. El personal mèdic el denomina la ’RU de les pobres’, en referència a la píndola RU486, a la que continuen recorrent dones sense recursos econòmics per a avortar en clíniques privades o a les quals la sanitat pública els obstaculitza l’accés a un avortament segur i gratuït.

Lamentablement, a l’Estat espanyol sembla que la lluita pel dret a l’avortament ja no té data en el calendari del moviment feminista, excepte en dates internacionals com el 28S o altres. Conforme amb la gran conquesta, que ho és, de lleis molt més avançades que als països on encara està totalment prohibit l’avortament, sembla que ja no hem d’exigir i continuar guanyant els carrers, com quan ho vam fer obligant a dimitir a Gallardón, perquè immigrants i joves tinguin el mateix dret que totes les dones.

Aquest 28S estan convocades manifestacions en diverses ciutats, en les quals tenim l’oportunitat de reprendre aquesta reivindicació perquè totes les dones puguin avortar.

La lluita per l’avortament lliure, segur i gratuït continua: una lluita internacionalista, pels drets de les joves i les dones immigrants

Lluitem pel dret a l’avortament universal, per a totes les dones independentment de la seva procedència, situació econòmica o edat!

En el cas de les dones immigrants aconseguir aquest dret significa qüestionar la reaccionària llei d’estrangeria que beneficia a l’Estat capitalista i les seves institucions.

Fora totes aquestes lleis que restringeixen i persegueixen a les dones immigrants!, negant-los drets tan elementals com el de la sanitat pública.

I fora els rosaris dels nostres ovaris! Església i Estat assumpte separat!

Educació sexual per a decidir, anticonceptius per a no avortar, avortament legal per a no morir!