Després de les últimes eleccions municipals i autonòmiques, el PP i VOX ja s’han aliat per governar en més de 140 ciutats i regions amb un programa reaccionari i antidrets, basat a derogar lleis com la llei trans o lleis contra la violència de gènere (a la qual neguen que existeixi) i plantegen un programa idèntic per a les pròximes eleccions generals. Mostra d’això és la lona desplegada per Vox en el centre de Madrid, que ataca per igual al col·lectiu LGTBI, el feminisme, l’independentisme, el comunisme i els okupes.

L’auge de l’extrema dreta és, a més, un fenomen internacional que porta diversos anys posant en el punt de mira als col·lectius més oprimits de la societat, assenyalant-nos i carregant l’arma contra ells, buscant culpabilitzar-los de la falta d’ocupació i canalitzant cap a ells, de manera reaccionària el malestar social com fa Vox amb els “Menes” i amb els quals okupan una casa per a no dormir al carrer.

La persecució cap a les persones dissidents del gènere s’està veient augmentada en països com Polònia, on es declaren zones lliures de persones LGTB; Hongria, on existeix la possibilitat de denunciar a parelles homosexuals; o els EUA, on hi ha una varietat de lleis que impedeixen l’accés a hormonació, la repressió de xous drag o la prohibició de passejar pel carrer mostrant trets de dissidència; Uganda, que ha reforçat la seva legislació contra les persones LGTB i tot això sumat a la xifra de 73 països en els quals l’homosexualitat i transsexualitat estan penades per la llei, alguns d’aquests amb la mort.

En l’Estat Espanyol, no deixen de succeir-se les agressions, l’assetjament a les aules, els carrers i el treball i la permanent amenaça que podem perdre en qualsevol moment els drets conquistats amb la lluita, com la Llei Trans o el dret a l’avortament.

Enfront d’aquesta dreta, les persones LGBTI hem d’organitzar-nos per enfrontar-la. I hem de fer-ho juntament amb la resta de sectors als quals ataca aquesta dreta i que no li deuen res al sistema capitalista cisheteropatriarcal i racista del qual la dreta és la seva cara més “ultra”. Hem d’organitzar-nos en cada centre d’estudi, de treball i barri, al costat de les migrants, les dones i la resta de la classe treballadora, que és qui té una posició estratègica en la producció i la capacitat de també parar tot el sistema.

Organitzem-nos, per parar a la dreta, i fem-ho sense cap confiança cap als qui diuen que des del “progressisme” cada vegada més moderat pararan a la dreta, però apliquen mesures que li obre la porta. I és que el que ens trobem és que en les pròximes eleccions Sumar i el PSOE es presenten com a opcions “progressistes” que vetllen pels drets de les dones, les persones LGTBI i les migrants enfront d’aquesta extrema dreta reaccionària. Però aquest progressisme o “mal menor” és el mateix que porta quatre anys governant aprovant reformes laborals que ens mantenen en la precarietat i amb un ministeri d’Igualtat infrafinançat que no pot garantir que les dones tinguin accés a una llar lluny del seu maltractador perquè no expropia els habitatges buits de bancs i fons voltor. És el mateix govern que ens va enviar a la policia a reprimir mobilitzacions contra l’assassinat d’un jove al crit de “marieta de merda”, avala la massacre de migrants a Melilla i manté vincles amb el règim saudita que és LGBIfòbic.

Com és això possible? El problema està en el fet que a una “dreta de veritat”, que atempta contra els nostres drets i que ens vol de tornada en els armaris on mai deguérem estar no pot ser frenada per una “esquerra de mentida” que pensa que governant en un règim capitalista i imperialista es poden canviar les coses per als sectors populars, la classe treballadora i els sectors oprimits. Els nostres drets no ens els ha regalat cap govern: els hem conquistat i defensat amb la lluita als carrers. Aquesta lluita és la que veritablement pot frenar a la dreta i les seves polítiques reaccionàries i que tant han buscat frenar aquests últims quatre anys com vam veure a Cadis, Cantàbria i ara a Vigo.

Per això, aquest mes de juny ens organitzem amb orgull. Enfrontarem a la dreta, sinó resignar-nos a caure en el parany del mal menor i volem ser milers als carrers cridant contra la LGTBIfòbia. Des de Pa i Roses i Contracorrent et convidem a buscar-nos i sumar-te a nosotres en les manifestacions a Saragossa, Barcelona i Madrid, i a organitzar-te cada dia contra tota opressió i explotació. Com oprimides i explotades comptem amb la força de la classe treballadora, els moviments de dones i antiracistes de tot el planeta per portar endavant aquesta tasca. Perquè la classe treballadora és cada dia més sexodiversa, feminitzada i racializada.


Organitzar-nos, amb quin programa?

Les persones LGTBI i, especialment, si som migrants o joves, sofrim persecució contínua per la nostra identitat i la nostra manera d’expressar-la i també per les nostres formes d’oci. En moltes ocasions, són els propis cossos policials i judicials els que ens persegueixen o ens revictimitzen si hem sofert una agressió. Per això, lluitem per acabar amb totes les lleis mordassa que fan possible la repressió i per la dissolució dels cossos policials de l’Estat, que només serveixen per reprimir a la classe treballadora que lluita en vagues, desnonar famílies pobres i perseguir la delinqüència que el mateix Estat reprodueix en forma de desigualtat.

No ens conformem amb engrunes que no toquin als capitalistes, ni amb un “alliberament” per a qui la pugui pagar. Quin alliberament hi ha si la joventut gairebé no pot independitzar-se o continuen els desnonaments? Exigim l’expropiació dels habitatges dels grans propietaris, bancs i fons voltor que tenen centenars de milers d’habitatges buits, prohibició dels desnonaments i solució residencial per a víctimes de violència masclista o als qui ens tiren de casa per la nostra identitat de gènere o sexual.

Des que som nens i nenes se’ns ofereix una educació que no té en consideració la diversitat ni l’educació sexual, una educació que va únicament orientada a fer-nos treballadors obedients per a l’explotació capitalista i no a solucionar els grans problemes de l’actualitat com el canvi climàtic o com acabar amb la violència masclista i LGTBifòbica. Sota governs de tot signe proliferen els centres privats i concertats de l’Església, una institució patriarcal que s’ha organitzat sempre de la mà de reaccionaris per atacar-nos. Per això, hem de barallar per una educació sexual integral i en tots els nivells educatius, en una educació 100% pública i finançada pels impostos a les grans fortunes. Ja n’hi ha prou de concerts! Ni un euro més a la privada! Per la separació total de l’Església i l’Estat!

Necessitem també lluitar per una llei trans integral on es reconegui la identitat de les persones no binàries, amb contingent laboral trans contra la discriminació patronal i assistència sanitària a les migrants i que asseguri la inversió en sanitat per a la hormonació i operacions de reassignació així com assistència psicològica suficient per a todes.

Això té vinculació amb la urgent necessitat de donar papers i sanitat 100% pública per a todes i acabar amb la llei d’estrangeria, que manté en la precarietat vital a milers de persones en l’Estat espanyol i que les condemna a la pobresa i la clandestinitat. El nostre orgull no es per a a les fronteres, vol derrocar-les, el capitalisme que les aixeca i els seus administradors que les reforcen.

És necessari acabar amb les polítiques imperialistes de l’Estat espanyol. PROU D’ASSASSINATS A CEUTA I MELILLA! Per acabar amb els CIE, de l’enviament d’armament a Ucraïna per a participar d’una guerra reaccionària entre el règim de Putin i l’OTAN. D’igual manera, n’hi ha prou d’acords de col·laboració militar i policial amb la dictadura marroquina contra el poble sahrauí i contra els qui fugen de la guerra i la misèria causades per l’imperialisme.

Construïm una esquerra socialista i revolucionària, per a acabar amb l’extrema dreta i amb el capitalisme cisheteropatriarcal i racista que ens mata cada dia. Suma’t a construir una organització combativa, rebel, furiosament anticapitalista i antipatriarcal. Perquè portem a Stonewall i al socialisme com a bandera. Per un Orgull LGTBI anticapitalista i de classe! Suma’t a Contracorrent i Pa i Roses!