Catalunya

REPRESSIÓ

27 i més raons per a defensar la llibertat d’expressió a les universitats

Aquest divendres s'ha celebrat una conciliació judicial entre el col·lectiu 'Som 27 i més' i la fiscalia qui demana una rebaixa de les penes a canvi de que es declarin culpables.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

divendres 26 de març| edici� del dia

Imatge: roda de premsa del col·lectiu encausat ’Som 27 i més’ en la que després la fiscalía va demanar prop de 300 anys de presó per al conjunt dels encausats

Després d’anys de causa oberta, aquest divendres els encausats del procés judicial que es coneix com ’Som 27 i més’ estan citats al jutjat de Sabadell on la Fiscalia pretén realitzar una conciliació pel simple fet d’haver ocupat el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona en 2013.

La fiscalía demana encara comdemnes de entre 11 y 14 años de presó i una sanció econòmica en calitat de fianza de 511.835 euros entre tots els inculpats.

És important remarcar que aquesta acció d’ocupació, com moltes altres durant aquells anys eren esdevingudes per gruix de les retallades en educació que s’estaven portant a terme.

Els atacs en forma d’expulsió de milers de joves del estudis universitaris a causa de l’augment desorbitat durant aquells anyes de les tasses acadèmicas en una Universitat cada vegada més privatitzada i elititzada per als sectors populars, va servir com a boc expiatori com una de per a fer dels encausats dels ’Som 27 i més’ un càstig exemplaritzant per a tants d’altres jóvenes que veien en aquell moment (i ara) com el seu present es sobreviure en una situació d’extrema precarietat.

En el cas dels "Som 27 i més", segon explica Laura Gener, una de les 25 estudiants encausades per l’ocupació, "la jutgessa ha instat a fiscalia que ens ofereixi una reducció de comdemna a canvi de que ens delcarem culpables i no arribar a judici".

Et pot interessar: El procés de criminalització segeuix dempeus contra els 27 de la UAB

Cal recordar que tot va començar per una acusació particular per part de membres de l’equip de govern del rectorar de la universitat i després Fiscalía es afegir també com acusació.

El Koki Gassiot, encausat també com a treballador de Personal d’Administració i Serveis i en aquell moment membre del Comité d’Empresa del PAS de la UAB en representació del CAU-IAC, explica també que "les demés acusacions van ser retirades però la denuncia de fiscalia es basa, sesne fonaments, en l’existencia d’un presumpte grup criminal que forma una estructura il·legal que actua de manera coordianda i organitzada per anar en contra dels interesos de l’Administració Pública i impedir la governança a la UAB". De la mateixa manera, Gassiot, denuncia que hi ha cap acció delictiva que podria ser perseguida penalment".

Gener argumenta també que en 2013 "el conjunt de les organitzacions estudiantils en 2013 teniem algunes reivindicacions aprovades com eren la situació laboral dels PAS i PDI, els drets dels estudiants per poder fer les pràctiques de forma remunerada o la reivindicació històrica de fer una tarifa plana per arribar a la UAB, s’hi arriibes des d’on fos. Però sobretot per demcratitzar la universitat i per frenar la mercantilització".

Aquest divendres el col·lectiu ’Som 27 i Més’ ho tenen molt clar, ells "no són culpables de res" i nos ’han declarat culpables, així que la lluita pels drets dels estudiants seguirà dempeus.

I més avui on la pandèmia facilita que les institucions universitàries no asseguren una alternativa segura per a les classes presencials. Així ho ha demostrat aquesta pandèmia, reflectint el caràcter i el rol antidemocràtic dels òrgans que governen les universitats des de fa temps amb la intervenció de les grans empreses, on l’alumnat té una representació minoritària malgrat ser la majoria de la comunitat universitària.

Avui, igual que en 2013, cal exigir a les organitzacions i sindicats estudiantils que facin una crida a l’autoorganització. És el moment desenvolupar assemblees en cada curs, des d’on decidim els mètodes d’avaluació i aprenentatge juntament amb el professorat, però també de pensar un pla de lluita per imposar les nostres decisions a aquesta casta universitària antidemocràtica que dirigeix les universitats al costat de grans empresaris.

Perquè la nostra formació i una universitat crítica al servei d’atendre els grans reptes d’aquesta societat, una universitat per a les classes populars i al servei de la transformació de la societat, és un sector essencial pel qual urgeix barallar.




temes relacionats

Fiscalia   /    Universitat Autònoma de Barcelona   /    Catalunya   /    Llibertats democràtiques   /    Mobilització estudiantil   /    Moviment estudiantil   /    Estudiants   /    Catalunya

Comentaris

Comentar