En els escassos dies que portem de 2018, s’han succeït diverses tragèdies relacionades amb la immigració, tant pel que fa a morts i desapareguts com en el que toca al tracte que els donen les autoritats espanyoles i de la UE.

El mar Mediterrani convertit en una descomunal fossa comuna

Segons comunicava la marina libia, el passat 6 de gener van desaparèixer del Mediterrani 100 immigrants després de naufragar la seva llanxa enfront de les costes de la ciutat d’Al Joms a Líbia, d’acord al testimoniatge d’alguns supervivents.

Únicament van poder ser rescatades 17 persones entre les restes de l’embarcació fins que van arribar les forces de rescat. La marina libia va afirmar haver rescatat enfront de la ciutat de Zawiya a altres 267 immigrants de diverses nacionalitats africanes que anaven a bord de dues embarcacions.

El passat 2017 va llançar unes xifres escandaloses referent a morts i desapareguts en el mar: 3.116 persones que intentaven travessar el Mediterrani rumb a Europa. Una part important van morir o van desaparèixer prop de les costes libies: 2.883, segons els recomptes de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Si tenim en compte els últims anys, aquestes xifres augmenten fins a convertir al Mediterrani en un gegantesc cementiri. El nombre de morts sobrepassaria els 15000 des de la tragèdia de Lampedusa a l’octubre de 2013, tal com afirmava el portaveu de la OIM, Joel Millman. Recordem que aquestes xifres poden ser molt més altes a causa que moltes morts i desaparicions queden sense registrar.

La frontera, punt negre de repressió i maltractament a immigrants

Més de 300 immigrants van intentar entrar a Melilla dissabte passat a través de les polèmiques concertines, 209 ho van aconseguir segons informava Abdelmalik El Barkani, delegat del Govern de la ciutat autònoma.

Com és habitual en el seu modus operandi, la delegació del Govern ha qualificat els fets com a violents. Encara que la veritat és que almenys 4 immigrants han estat hospitalitzats a la ciutat, desconeixent-se el nombre de ferits entre els aproximadament 100 immigrants repel·lits per la Guàrdia Civil i les forces frontereres marroquines. Els immigrants que van aconseguir passar la tanca han estat internats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) on han arribat després de travessar diversos barris de la ciutat.

Hem de tenir en compte que aquest és un capítol més en l’historial negre de la immigració en els enclavaments colonials de l’Estat espanyol. No tenim més que recordar les polèmiques sobre les violentes “devolucions en calent”, que van ser legitimades per l’actual Llei d’Estrangeria.

A més, per a aquells refugiats que intentaven entrar a través del lloc fronterer les opcions són nul·les, ja que les oficines d’asil creades en 2015 romanen tancades encara. A aquestes traves s’uneixen les dificultats perquè les persones migrants siguin considerades refugiats, com ja vam exposar a Esquerra Diari:

“L’organització (Amnistia Internacional) ha documentat que les autoritats espanyoles estan atorgant un tracte més discriminatori cap a les persones sol·licitants d’asil que no procedeixin de Síria. Una de les investigadores d’Amnistia Internacional assenyala que ‘solament aquelles persones procedents del conflicte sirià tenen possibilitat real de sol·licitar asil en lloc habilitat, encara que també troben dificultats per fer-ho: moltes han manifestat que són interceptades per les forces marroquines’”.

Entre CIES i presons, la “política d’acolliment” del Ministeri d’Interior

El passat dia 10 de gener els 67 immigrants reclosos a la presó de Archidona van ser traslladats o deportats per ordre del Ministeri d’Interior. Recordem que havien estat recloses un total de 572 persones, en la seva majoria deportades a Algèria.

Els 67 immigrants han estat trasllats en dos autobusos per diferents Centres d’Internament d’Estrangers de Madrid i Barcelona després de confiscar-los els telèfons mòbils.

Recordem que des que Interior va recloure als immigrants a la presó de Archidona s’han produït diverses protestes dels interns contra les condicions de tancament i repressió, que han estat respostes amb més repressió per part de la policia antidisturbis.

Des del 29 desembre, en els vídeos difosos en internet i per la televisió algeriana s’observava que diverses persones eren copejades per la policia quan es trobaven al terra. Periodistes algerians asseguraven que l’immigrant que suposadament s’havia suïcidat penjant-se en la seva cel·la en realitat era qui estava rebent puntades i cops que haurien estat la causa real de la seva mort.

Dissabte passat 30 de desembre es van realitzar concentracions davant els CIEs a diverses ciutats de l’Estat espanyol, denunciant les condicions infrahumanes i la injustificable repressió al fet que són sotmeses milers de persones que tenen com a únic delicte buscar una vida millor.

Lamentablement, aquest 2018 arrenca com un any plagat de mort i corones d’espines per als migrants, quan creuen el mar, la frontera i quan estan en sòl espanyol.