1984 construeix un món lúgubre i asfixiant en el qual la Policia del Pensament controla a tots els seus ciutadans. A través d’un d’ells, Winston, Orwell ens descriurà un engranatge pervers.
La intenció de molts de llegir 1984 com a tancament de la producció literària d’Orwell no sols té a veure amb el fet que és l’última de les seves obres, sinó perquè a més aquesta suposa la clausura del seu desenvolupament polític i literari. Les diferents obres de l’autor britànic, no poden abordar-se de manera aïllada, sinó que és necessari fer un exercici de relació amb la resta de la seva producció i amb el context polític i social que va viure.
Sobre la figura d’Orwell i en els pocs aspectes en què coincideixen la majoria dels seus estudiosos, és que la seva experiència en la Guerra Civil espanyola, va marcar la seva visió de la història i per tant de la seva literatura, la qual el mateix Orwell definia com a política.
"El que més he desitjat en els últims deu anys ha estat convertir en art l’escriptura política. El meu punt de partida és sempre un sentiment de militància, una sensació d’injustícia. Quan em poso a escriure un llibre no em dic: «Crearé una obra d’art». Escric perquè hi ha alguna mentida que vull denunciar, alguna qüestió sobre la qual vull cridar l’atenció, i la meva preocupació inicial és la d’aconseguir ser escoltat." Una visió que acabarà materialitzant en 1984.
Aquesta obra conté molts elements de diferent procedència. Des de referències literàries que el mateix Orwell constata, referències a la biografia del mateix autor o a la situació política de la seva època. Però sens dubte l’experiència espanyola d’Orwell, reflectida en Homenatge a Catalunya i altres escrits relacionats amb Espanya, és la que aporta un importants i interessantíssims elements i referències per al lector de 1984.
Amb Homenatge a Catalunya comença el que alguns defineixen com una sort de trilogia de denúncia de la Revolució traïda i contra l’opressió totalitària. Una trilogia que Orwell hauria iniciat amb el relat de la seva experiència en el front aragonès i a Barcelona per a després desenvolupar en la ficció amb Rebel·lió en la granja, i culminar amb la creació d’un món, el de 1984, en el qual els mecanismes del totalitarisme superen fins i tot l’implementat pel model estalinista.
Encara que el seu allistament en el POUM va ser gairebé fortuït bé és cert que ja abans de la seva arribada a Catalunya Orwell se sentia com a membre de l’"esquerra dissident" en contraposició a l’"esquerra oficial" i a l’estalinisme. El que prèviament a la seva experiència en la contesa espanyola pareixia ser una mica més intuïtiu, després del seu pas per Catalunya va constatar, va saber definir, i va assumir en el seu pensament i va començar a materialitzar en la seva obra escrita.
El POUM va ser una de les poques organitzacions que va començar a denunciar les polítiques de Stalin i les purgues contra vells bolxevics. Orwell, sense tenir total simpatia cap al POUM, acabarà per constatar la seva oposició a l’estalinisme en 1937 quan durant els esdeveniments de maig ocorreguts a Barcelona, gairebé accidentalment, té ocasió de veure en primera persona les polítiques del PSUC, la qual cosa acabarà de formar la seva opinió sobre els comunistes estalinistes.
Aquesta experiència espanyola marcarà no sols Homenatge a Catalunya, sinó tota la seva producció posterior. Hi ha diversos aspectes-eix en 1984 que provenen d’aquest episodi orwel·lià. Un dels aspectes molt presents en la seva última novel·la és el control de la realitat, del passat i del present. A Catalunya s’adona de la facilitat amb la qual pot "desaparèixer" la veritat objectiva davant determinats fets històrics. Orwell fa diverses afirmacions en referència a la qüestió del control sobre el passat en 1984. Comentant les informacions totalment contradictòries que donaven les diferents organitzacions que es repartien el control de Barcelona durant la guerra, Orwell escriu:
"Aquestes coses em semblen aterridores, perquè em fan creure que fins i tot la idea de veritat objectiva aquesta desapareixent del món [...] sembla que anem a un món fantasmagòric en el qual el negre pot ser blanc demà i en el qual pot canviar-se per decret el temps que feia ahir". El control sobre la informació i la manipulació de la mateixa marca el sistema fictici desenvolupat en 1984.
Un altre element molt present en la seva última novel·la i que comença a gravitar en la seva obra ja des del seu pas per Catalunya és el d’un règim que es basa en els mètodes més foscos per a acabar amb qualsevol mena d’oposició, sense aplicar cap mena de justícia ni democràcia. Sens dubte la desaparició d’Andreu Nin va ser un dels últims esdeveniments que van marcar a Orwell en el seu pas per Catalunya. L’impacte d’aquest fet en Orwell i el repudi que sent cap a les polítiques estalinistes es constata poc després en una brutal crítica que fa a un poema publicat per l’escriptor Auden que sembla justificar la desaparició de Nin com "necessària". Els versos d’Auden que diuen així «Avui, l’acceptació conscient de culpa en l’assassinat necessari» van ser l’excusa d’Orwell per a expressar la seva enorme decepció i crítica cap al comunisme.
L’experiència espanyola d’Orwell, expressada en un primer moment en Homenatge a Catalunya i altres escrits relacionats amb el seu pas per l’Estat espanyol, conté elements clau per al lector de 1984. Idees embrionàries que l’autor adapta i incorpora en la ficció. La importància de l’experiència espanyola en l’obra de l’escriptor britànic és tal que moltes de les crítiques cap a una de les obres més debatudes del segle XX -1984- que s’han fet durant aquests 71 anys i que intencionadament no han tingut en compte aquest aspecte manquen de validesa en ometre un episodi de la vida de l’Orwell tan important que va canviar el seu pensament i la seva posterior literatura.
