Es compleix un any d’un moment clau de l’ofensiva reaccionària del Règim del 78 contra el moviment democràtic del poble català per autodeterminar-se. El Tribunal Supremo va condemnar als principals dirigents catalans a 100 anys de presó per haver convocat a la manifestació pacífica del 20S i el referèndum de l’1O.

Els magistrats, amb Marchena al capdavant, van fer malabars per encabir aquells actes de protesta contra la repressió policial i judicial en uns “actes delictius” de sedició i rebel·lió. Per fer això, van tenir la gran ajuda dels “atestats” de la Guàrdia Civil (diuen que el paper ho aguanta tot) i un Codi Penal que permet jutjar a dirigents d’un moviment popular que vol organitzar el país d’una forma diferent.

La Guàrdia Civil va dictaminar amb els seus atestats la veritat del que va ocórrer. Al menys això és el que van sentenciar els jutges que van investigar el 20S i l’1O i els que després van dictar sentència. Tot el que surti dels papers de benemèrita es veritat. I més si està signat per un tal “Tàcito”. Tenim la “violència” de molta gent que crida, d’una ampolla d’aigua, del fairy o de flors que volen pels aires.

Et pot interessar: Marxisme i qüestió nacional: un debat amb la CUP a tres anys de l’1-O

El delicte de sedició i rebel·lió és una forma de limitar l’acció del poble quan no està content amb els seus representants i vol canviar la situació. Així, el poble ha d’aguantar el càstig policial i judicial, i la situació econòmica i social “amb un somriure”. Però si vol prendre decisions sense esperar la “justícia” dels poders del Règim del 78, això s’ha de castigar. I això és el que va fer el bloc de 155 contra l’1O enviant policies i guàrdies civils.

I a més de reprimir, per darrere va sortir el Rei avalant la repressió (qui calla, atorga). També els grans empresaris catalans fugint del Principat a altres ciutats de l’Estat espanyol. I, per últim el Tribunal Supremo amb una condemna impressionant i el Tribunal Constitucional evitant que hi hagi un president de l’antic govern de Carles Puigdemont. Tot el Règim va actuar conjuntament contra el poble català.

Per això, la reacció del jovent el 14O i de la Plaça Urquinaona de l’any passat. Amplis sectors d’avantguarda van sortir als carrers i places de Barcelona i diferents ciutats catalanes per protestar contra la sentència i l’ofensiva policial i judicial contra el poble català. El jovent va prendre els carrers successives nits tallant passos i cremant contenidors en senyal de protesta.

Et pot interessar: Avui tots contra la violència policial (i la sentència)

Però en aquestes nits no van sortir els dirigents de Junts per Catalunya, ni tampoc els d’Esquerra Republicana de Catalunya. No només això, el Govern va enviar els Mossos d’Esquadra per a reprimir als joves i defensar la seu de la Policía Nacional al a Via Laietana. Només va apropar-se el Diputat Gabriel Rufian però va ser rebut amb crits de botifler.

ERC i JxCat es van limitar a obeir la justícia i els dirigents catalans es van convertir en presos polítics catalans. Però cap estratègia de sortir als carrers, de lluitar, “d’eixamplar la base” fent front a la sentència. Torra i Aragonès van amagar el cap com l’estruç i a continuar fent autonomisme de tota la vida: el peix al cove de Jordi Pujol però amb eslògans independentistes.

El poble català si vol persistir en el seu desig d’autodeterminació ha de trencar amb aquests "advocats" de les grans empreses i la burgesia. I ha de reprendre la lluita als carrers buscant la unitat de lluita de l’1O i de la vaga general del 3O. L’esquerra independentista ha de jugar un rol clau en aquest camí. La CUP no pot tornar a la “mà estesa” als dirigents que obeeixen i no lluiten com els d’ERC i JxCat (i a més envien als Mossos a reprimir i es presenten als jutjats contra activistes del moviment independentista).

Et pot interessar: La Generalitat també demana presó per als 9 de Lledoners