|
Fa 102 anys començava una vaga històrica, que avui forma part de la tradició de la classe obrera de l’Estat espanyol: La Canadenca. Entre una història tan llarga de lluites i vagues, per què és tan recordada?
La Vaga de la Canadenca és recordada no només per les dures escenes de repressió o importants lliçons de combativitat i solidaritat, sinó especialment perquè va servir per a conquerir la jornada laboral de vuit hores que… no continuaria sent una millora per a una gran part de la classe treballadora 100 anys després?
Però la vaga de la Canadenca va ser l’espurna d’una situació profundament revulsiva, una fita de la “Rosa de foc”, d’aquesta Barcelona rebel quan els carrers de la qual es tenyien de barricades i lluites obreres. I va convertir a l’any 1919 en el de major nombre de conflictes socials fins llavors: de 463 vagues i 109.168 vaguistes, es va passar a 895 vagues i 178.000 vaguistes. El nombre de jornades perdudes es va duplicar: d’1.819.295 en 1918, a 4.001.278 en 1919.
1919 va ser un any calent en pràcticament tothom: el triomf recent de la classe obrera russa en la Revolució d’Octubre, onades d’agitació política i sindical per tota Europa, Amèrica i Àsia o jornades revolucionàries a Hongria, Alemanya o Finlàndia sacsejaven un món convulsionat per la lluita de classes després de la Primera Guerra Mundial.
Per a continuar coneixent la història de la Vaga de la Canadenca fes un cop d’ull a aquests dos articles:
En un context de majors ajustos de les patronals, crisis i pujades de preus, aquesta vaga va ser la punta de llança d’un procés de vagues i lluites d’una classe obrera que ja s’havia despertat, però que ara no feia més que augmentar en quantitat i durada. Cent anys després, els ressons de la Canadenca encara tenen molt a dir.
|
