|
Entre el més granat de l’IBEX35 destaquen alguns principals agents del capital imperialista de l’Estat Espanyol a Veneçuela i la resta d’Amèrica Llatina, amb un llarg historial de beneficis, interessos, àrees d’influència en els seus “currículums colpistes”.
A més de grans corporacions, com el BBVA, Santander o Sacyr, destaquen els casos del Grupo PRISA, el major conglomerat mediàtic en castellà, i de Repsol i Iberdrola, dos de les energètiques amb majors interessos en el petroli veneçolà i habituals portes giratòries de polítics espanyols a favor del cop.
Grupo PRISA, el poder dels mitjans
Aquest gegant de les comunicacions té importants interessos a Llatinoamèrica en una vasta xarxa que va des de l’Argentina a Mèxic.
La família Polanco té inversions creuades amb el grup Cisneros que constitueix el grup mediàtic més gran de Veneçuela. Controla la cadena Venevisión, part de Via Digital (actualment dins de Sogecable) i altres empreses de comunicacions de capital veneçolà. Cisneros també li proporciona presència de pressa en el Grup Llatí de Radi, Caragol Radi, entre altres.
Els continguts que agraden al Grupo PRISA a Llatinoamèrica destaquen per l’ús de fake news, com en el cas de la seva implicació directa en el fallit cop d’estat d’abril de 2002 contra el president veneçolà Hugo Chávez, quan aquests mitjans van plantejar una guerra oberta al govern ovacionant els excessos de la reacció veneçolana més violenta. La raó més òbvia per a aquest ’currículum’ està que no obtenien els beneficis que esperaven sota els acords amb el govern chavista.
IBERDROLA: El retorn amb la Veneçuela de Guaidó?
Iberdrola va participar en importants projectes d’electrificació a Veneçuela dels quals va obtenir grans beneficis (1500 milions d’euros) per la construcció d’una central de cicle combinat). En 2013 la companyia va anunciar que sortiria de Veneçuela per “discrepàncies” amb els pagaments que li feia el govern veneçolà de Maduro.
Aquestes desavinences i la possibilitat de comptar amb un govern més “amigable” presidit per Guaidó fa de la multinacional espanyola un candidat interessant a afavorir la intervenció capitalista en la zona, “en record” dels milions que podrien haver omplert la seva cartera.
REPSOL: volant en cercles sobre el petroli llatinoamericà
Els interessos de la petroliera espanyola Repsol estan centrats en l’explotació de cru (8,8 milions de barrils diaris segons les dades de l’empresa), 42,6 bilions de peus cúbics de gas i controla un total de 8 blocs d’explotacions petrolieres a Veneçuela. Entre les seves explotacions destaca el Projecte Perla en Cardó IV, un dels majors jaciments descoberts per Repsol que espera produir 1200 milions de peus cúbics de gas al dia.
Des de 1993 Repsol va anar expandint el seu capital imperialista a Veneçuela a través de múltiples projectes associats a altres empreses de capital veneçolà i estranger com Eni, Quiriquire Gas, Corporació Veneçolana de Petroli (CVP, empresa estatal d’especial rellevància), Ypergas i altres empreses estrangeres.
Seguint les formes d’expansió tradicionals del capital imperialista Repsol realitza acords amb el capital d’altres potències de major pes que l’Estat Espanyol i amb capitalistes locals, especialment el que manté amb la Corporació Veneçolana de Petroli, empresa pública controlada pel govern de Veneçuela que està associada a Repsol en diversos projectes.
En el cas de Repsol aquesta renegociació de la seva part del botí es fa especialment important perquè porta més d’un any sanejant els seus comptes a Veneçuela, mentre l’empresa afirma que aposta pel seu negoci allí.
Els representants del capital imperialista de l’Estat Espanyol: vells coneguts
Amb l’anunci de suport a Guaidó, Sánchez es plega a la política de Pablo Casado del PP, Albert Rivera de Ciutadans i Santiago Abascal de la ultradreta de Vox, que van ser els primers a exigir al govern del PSOE que segueixi el camí de Trump i reconegui a Guaidó com a “president legítim” de Veneçuela. És a dir, seguir la política de l’imperialisme nord-americà i la dreta colpista veneçolana el programa de la qual no és un altre que enfortir el saqueig als recursos del país llatinoamericà, fent-li pagar al poble més i majors misèries amb mesures d’ajust neoliberal i privatitzacions.
En l’Estat espanyol, un país imperialista que històricament ha espoliat els recursos d’Amèrica Llatina, és urgent que els partits de l’esquerra, els sindicats i moviments socials impulsin la mobilització antiimperialista.
|
