http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ESTAT ESPANYOL
Republicanisme i pacte amb el PSOE: el trencaclosques impossible de Podemos
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

A Vallecas, a la UAM de Madrid, a la Universitat de Saragossa, a l’ajuntament de Barcelona, i ara a proposta d’IU, en tots els ajuntaments de l’Estat es qüestiona la monarquia. I mentre, Unidos Podemos jugant a dues bandes: republicanisme de saló i sosteniment de govern del PSOE, fidel servidor dels borbons.

Ver online

Ja han passat les èpoques on la corona era popular i omplia la portada de les revistes del cor. De fet, producte d’això, des del 2015 el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) evita acuradament preguntar en la seva enquesta anual sobre la valoració de la direcció de l’Estat.

La crisi econòmica, les pitjors retallades en dècades i els escàndols de la corona, van portar a Juan Carlos a abdicar i cedir-li la corona al seu successor Felip.

Buscava així la casa reial mantenir i recompondre la seva imatge a força de cares més joves, com si la mera qüestió generacional s’acostés a una família que viu en l’opulència de l’esforç i la suor d’altres, amb les condicions materials de la majoria de la població .

Però no era tan senzill tornar a les portades del cor com si res hagués passat. El règim del 78 tenia una pedra massa gran en el camí.

A més d’una corrupció de la casta política al servei de la gran burgesia sense parangó que va arribar a esquitxar a la pròpia corona, a l’Estat espanyol el dret d’autodeterminació de Catalunya i la lluita de milions de persones per fer-lo efectiu, ha estat i és el gran maldecap del règim del 78.

Va ser en la qüestió catalana on Felip VI va començar a lligar perillosament seu destí i el de la Casa Reial a l’esdevenir del bloc de l’155: Ciutadans, Partit Popular i el Partit Socialista.

El protagonisme del rei en el procés català va ser una aposta arriscada. No tant pel perill real de sedició i cop d’Estat de la direcció catalana, que després de proclamar la República van tornar a les seves cases a esperar la reprimenda, sinó per l’enorme moviment que va garantir que l’1 d’octubre fos més enllà del que la pròpia direcció hagués desitjat.

Després d’haver tingut un perfil discret durant mesos, el que no vol dir menys actiu, Felipe va fer el pas. El discurs del rei el 3 d’octubre va ser una intervenció política que quedarà marcada a foc en els annals de la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. Aquell dia, i després de la brutal jornada de l’1 d’octubre per part de les forces repressives de l’Estat, el monarca va justificar en els fets la violència emprada.

A més, va obrir el camí per a la resta d’ofensives antidemocràtiques, executades tant des de la judicatura com amb l’aplicació del 155 per part de l’Executiu de Rajoy.

Un 155 que en la seva interpretació més dura és una evocació a l’article 144 de la Ponència Constitucional redactada per Fraga, que incloïa la suspensió d’un o més òrgans de la regió i la designació d’un governador general amb poders extraordinaris i lligant-ho a una convocatòria electoral , com efectivament va passar cessant al Govern, designant a Soraya Sáenz de Santamaría al capdavant de la Generalitat i convocant les eleccions del 21D.

Mentre les denúncies per l’accionar de Moncloa l’1 d’octubre corrien com la pólvora per tot el món, Felip VI feia costat i donava empenta al govern responsable, que a més no oblidem, a la seva llista de serveis sumava ser el Govern més corrupte de tot Europa.

La seva aposta, dubtosament és la guanyadora i possiblement s’acosti l’hora de pagar els costos polítics. El Govern de Rajoy només va aportar judicialització i repressió del reclam democràtic, tant abans com després de l’1 d’octubre. De la mà del PSOE, Ciutadans, la Judicatura i els cossos policials, l’Executiu va conformar un bloc reaccionari que mostrava ja sense cap careta el veritable caràcter repressiu del règim del 78 i especialment del seu cap d’Estat que sortia a la palestra a posar a milions per fora de la llei.

Això ha situat de forma definitiva al monarca en el costat del bloc que no permetrà cap canvi polític a l’Estat espanyol, juntament aquells que reprimeixen per votar, que empresonen per opinar diferent, on mana l’IBEX-35, d’aquells que busquen mantenir sigui com sigui seus privilegis a costa de la immensa majoria de la població. I òbviament, per contra, la seva decisió el deixa cada vegada més allunyat d’una gran majoria de la població que és la que ha dia d’avui comença cada vegada més a qüestionar la seva figura.

Els crits del "A per ells oé! ", van deixar pas a una altra visió on el el 39% reprova l’actuació del Rei en el procés català, segons una enquesta realitzada per Podemos. A més aquesta mateixa enquesta revela que el 46% de la població prefereix viure en una República mentre que tan sols el 27% prefereix viure en una Monarquia.

Et pot interessar: Estudiants de la UAM convoquen un referèndum sobre la monarquia

A més aquesta mateixa enquesta apunta que el 69% creu que Joan Carles I està esquitxat pels casos de corrupció. Resultat de l’equació: la Casa Reial no ha rentat la seva imatge i la intromissió pública del Rei en la qüestió catalana és, a dia d’avui, rebutjada per un sector molt important.

Unidos Podemos ha pres bona nota del creixent descontentament. Un dels seus integrants, Izquierda Unida, ja ha anunciat que presentarà mocions de reprovació de la monarquia en tots els Ajuntaments, mesura que per descomptat ja ha abraçat Podemos. Dies abans va ser el consistori de Barcelona el qual va reprovar l’actitud del Rei en la qüestió catalana i va apostar per abolir la Monarquia.

Aquests actes institucionals se sumen a altres iniciatives populars que estan recorrent tot el territori de l’Estat espanyol, com els referèndums a Vallecas, el programat a Vicálvaro, el recentment anunciat a la Universitat Autònoma de Madrid ia la Universitat de Saragossa.

Però aquessa nou empenta republicana de la que es fa ara altaveu Izquierda Unida i Podemos (Per què no quan va esclatar el cas Corina, o al mateix Procés català?) quina relació té amb ser la sustentació de Pedro Sánchez i el seu Govern a la Moncloa?

El PSOE, fundador i sostenidor d’aquest règim com a part del bipartidisme que el va gestionar durant dècades. El que va aplicar retallades i rescat als bancs i va garantir la prioritat del pagament del deute per sobre la sanitat i l’educació en l’última gran crisi de la qual els sectors populars encara no n’em sortim.

El mateix que va fer un bloc amb el Partit Popular i la corona contra el dret d’autodeterminació del poble català per aplicar el 155 i mantenir pres a més de mig Govern i als dirigents d’Òmnium i ANC.

Per aconseguir estendre els referèndums sobre la Monarquia en tot el territori que siguin efectius i vinculants, no hi ha dubte que anar de la mà d’un dels fundadors del règim del 78 no és el camí.

Les dues formacions, tan Podemos com IU, han d’estendre les iniciatives populars i convertir les incipients iniciatives de referèndums, en un veritable referèndum vinculant sobre la monarquia.

Demanar reprovacions de la monarquia en ajuntaments ja és estar per darrere de les experiències en la Vallecas o la UAM de Madrid, on de forma autoorganitzada estan realitzant assajos de referèndums.

El règim del 78 ja ha demostrat que no és amic de les demandes democràtiques, com recentment va demostrar a Catalunya. Per això, seguir sostenint a un dels partits d’aquest règim és una batalla perduda per endavant.

Tan sols una potent mobilització dels sectors populars, de la classe treballadora en els centres de treball, de la joventut en els instituts, a les universitats, de les dones, pot imposar poder decidir sobre si la direcció de l’Estat ha de ser triada o heretada per via sanguínia.

Et pot interessar: Lluitem per un referèndum sobre la monarquia que obri processos constituents per decidir-ho tot

Un moviment que lluiti per decidir sobre Monarquia o República però que obri el camí a poder decidir-ho tot en veritables processos constituents lliures i sobirans. Processos constituents on tot estigui en discussió, sense herències d’aquest règim ni els seus actors.

Aquest és el puzle que encaixaria i no abanderar la bandera republicana mentre es negocia amb un serf de la Corona.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic