Foto: cartel de ContraCorrent i Pa i Roses convocant la vaga estudiantil de l’1-O

Ara fa un any des de que el poble català vam protagonitzar un seguit de mobilitzacions sense precedents, portant endavant el referèndum de l’1-O i la vaga general del 3-O, on es va expressar la voluntat majoritària de construir una República independent i obrir un procés constituent.

També la joventut i el moviment estudiantil vam ser-hi, protagonitzant vagues, manifestacions i participant en l’ocupació d’escoles, talls de vies i carreteres i altres formes de lluita.

La brutal repressió lliurada pel Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, el Rei i el Govern amb el recolzament de tota l’oposició del “pack” 155 es manté vigent amb el nou govern del PSOE.

Per una altra banda, la direcció política del procés ha abandonat al poble català i les seves aspiracions democràtiques. Alguns mitjans de comunicació i les forces polítiques del processisme reivindiquen les grans jornades de mobilització que es van veure interrompudes a finals del 2017 per la repressió, la claudicació del Govern i l’esperit de “tornar a la normalitat” dictat tant pel PDECAT com per ERC.

El problema democràtic segueix, per tant, en plena vigència. La conquesta del dret a decidir del poble català no serà possible si no és posant en peu una gran mobilització social i amb mètodes reals de lluita.

Per això, des de l’agrupació juvenil Contracorrent decidim sumar-nos a la vaga convocada l’1 d’octubre per la plataforma “Universitats per la República”, conformada per les joventuts del PDeCAT, ERC i sectors de la esquerra independentista com el SEPC . Ho fem sense amagar les nostres crítiques amb la posició que varen prendre aquestes organitzacions en les jornades de mobilització de l’any passat, quan es van esforçar en evitar que les vagues i manifestacions prèvies a l’1-O generessin assemblees o coordinadores.

Es va contribuir així a mantenir una lògica de mobilitzacions controlades mitjançant les xarxes socials -que es convocaven i desconvocaven des de dalt- i missatges de calma i tornada a la normalitat. La qual cosa va esdevenir en un obstacle per a que la joventut pogués ser un sector independent del Govern que hagués pogut contribuir al desbordament necessari per enfrontar la repressió de l’Estat i la claudicació del processisme.

Des de Contracorrent creiem que és necessari l’impuls de un moviment democràtic que es basi en assemblees massives, delegats revocables i amb un mandat clar i coordinadores que permetin que la lluita sigui dirigida per els i les estudiants.

Nosaltres defensem un moviment que lligui la lluita per la República amb les demandes socials, com son les reivindicacions del moviment estudiantil contra la privatització o a favor de la gratuïtat, i que lligui la unitat de la classe treballadora catalana per enfrontar el Règim del ‘78 però que també forgi la unitat amb la resta de la classe treballadora i els sectors populars.

Perquè no hi haurà República si no la conquerim mitjançant la lluita als carrers, els centres d’estudi i de feina. Perquè la República catalana serà de la joventut, les dones i la classe treballadora o no serà.