Després de la dimissió de la Socialista Carmen Montón al capdavant de Sanitat per l’escàndol de les irregularitats del seu màster a la universitat Rei Juan Carlos, la pressió ha augmentat sobre el cap de Pablo Casado que es troba en un destret encara més gran que la ministra dimitida.

De fet des del PP no es va demanar la dimissió de la ministra socialista durant la crisi i, tement la seva caiguda, es van apressar a remarcar les diferències entre tots dos casos avançant a més que Casado no dimitiria si fos imputat pels delictes de suborn i prevaricació per irregularitats en el seu màster. Qüestió que encara està pendent de decisió per part del Tribunal Suprem.

Pablo Casado s’ha estrenat al capdavant del PP en l’hemicicle en la primera sessió de control al govern, i encara que s’esperava que saltessin les espurnes entre aquest i Sánchez, ha estat Rivera qui ha crispat la sessió.

"La dimissió de la ministra se suma a la del ministre de Cultura, al que està passant a Catalunya, a la desacceleració econòmica... Espanya no està per seguir parlant d’un curs de doctorat de fa deu anys. El PP està en allò important", ha sostingut Casado. Quelcom que no va impedir que la seva portaveu, Dolors Montserrat, poc després demanés explicacions a Sánchez públicament en conferència de premsa.

Albert Rivera, al capdavant de la formació taronja i saltant-se el reglament del Congrés, ja que no era la pregunta que havia registrat la seva formació, va interpel·lar a Sánchez sobre el “veto del Govern a la llei d’Universitats antiplagi i contra la corrupció que obligaria a publicar les tesis doctorals”.

En el seu clar intent de fer sang, Rivera va sostenir que “hi ha dubtes raonables” sobre la tesi doctoral del president Sánchez i que aquest “ha ocultat la seva tesi”, exigint ja de pas que la faci pública. Això en part semblava alliberar la pressió sobre Casado, posant a Sánchez en el focus del debat. Un favor més de la formació taronja envers el PP.

No obstant això, el PSOE, qui acumula dues dimissions al seu govern en menys de 100 dies, va intentar desviar l’atac de Rivera cap al PP exigint la dimissió de Casado per les irregularitats sobre el seu màster.

Tots s’obstinen a demostrar que el seu cas no és semblat al de l’altre, i encara que les irregularitats en realitat són diferents i les titulacions també ho fossin en els casos de Montón, Cifuentes i Casado, hi ha un fil conductor.

Tots van ser oferts i organitzats per Enrique Álvarez Conde al capdavant de l’Institut de Dret Públic (IDP). Conde havia estat recolzat pel PP amb la seva arribada al govern al 96 com a director general de l’institut Nacional d’Administració Pública (INAP) abans d’exercir el seu càrrec actual.

Pablo Iglesias, qui es va reincorporar després de la seva paternitat, ha passat desapercebut i sense cap protagonisme en aquesta jornada. No és d’estranyar que no tingui res a dir i prefereixi estar en un segon pla quan es posa en dubte a la casta universitària de la qual molts d’ells procedeixen.

I és que aquesta casta està al servei d’un Estat i aquest Estat en mans d’un personal polític al servei d’una classe.

Aquests casos de frau i corrupció donen compte, novament, de la podridura d’aquest règim i el seu personal polític, on la corrupció i el caciquisme és una pràctica estesa. No és d’estranyar, ja que aquesta casta rep sous milionaris i tot un seguit de prebendes que els eleven per sobre de les grans majories i les seves necessitats, com recompensa per legislar i governar a favor dels banquers i empresaris contra els treballadors i el poble.

La universitat, com a part d’aquest engranatge, ha aguditzat el seu caràcter de mercadeig del coneixement al servei de la patronal més concentrada i les seves empreses. El Pla Bolonya, l’Estratègia 2015 i el 3+2 formen part d’un procés de privatització de la universitat pública que ha avançat.

Els laments de Rivera,qui va ser el protagonista de la jornada política, “pel bé de l’educació pública a Espanya” no solament arriben tard sinó que són més falsos que un bitllet de 7 euros.

El que molts denominen com “mastergate” és una burla a milers d’estudiants que fan un esforç per pagar les abusives taxes que s’han anat incrementant a la universitat pública, per després accedir a un treball precari. Ni parlar ja dels milers que han estat expulsats de la mateixa, especialment els fills i filles de les famílies de classe treballadora.

Aquest règim decadent de democràcia per a rics hereva del franquisme, en el seu intent de perpetuar-se, solament porta repressió, precarietat, endarreriment i corrupció.

És necessari oposar-li la lluita als carrers de la classe treballadora dels pobles de l’Estat i els oprimits per veritables assemblees constituents lliures i sobiranes que permetin decidir-ho tot.