http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ESTAT ESPANYOL
3.000 accidents i 3 morts en el treball per dia laborable
Roberto Jara

En els cinc primers mesos de 2018 s’han comptabilitzat gairebé 550.000 accidents laborals, 250 d’ells mortals. Les nostres vides valen més que els seus benficis.

Ver online

Les causes més freqüents són el vessament cerebral o infart en el treball (101 defuncions) i els accidents de trànsit (84). Falta d’equipament de seguretat en els llocs de treball, augment de l’estrès durant la jornada, rebaixa dels controls de qualitat en la maquinària, major pressió patronal, jornades laborals maratonianes, pluriocupació per “aconseguir” un sou, són solament algunes de les situacions amb les quals breguen milions de treballadors cada dia.

En 2017 es van comptabilitzar 618 morts en el lloc de treball en l’Estat espanyol i més d’un milió d’accidents. Xifres oficials que segur s’engrossirien sumant els gairebé dos milions de treballadors de l’economia submergida i els accidents que les empreses i mútues oculten.

Les nul·les mesures de seguretat, l’augment de les exigències en el treball, les jornades pròpies del segle XIX són alguns dels factors que vénen augmentant de manera exponencial les “xifres sagnants” del món del treball.

Aquestes xifres alarmants, no obstant, han de ser posades en qüestió, ja que la realitat de la sinistralitat laboral ofereix un panorama encara més negre. Han de ser preses com a “aproximatives” posat que el món laboral de l’Estat espanyol ha imposat una sèrie de filtres que redueixen amb molt el nostre coneixement general de la sinistralitat real.

En primer lloc, aquestes xifres no recullen les morts i accidents laborals dels treballadors que han de guanyar-se el pa en l’economia submergida. El 2014, el Consell Empresarial per a la Competitivitat calculava en 1,8 milions de treballadors de l’economia submergida, un 11% del PIB de l’Estat (aquest organisme va ser creat per Cesár Alierta i altres empresaris, entesos en la matèria de la creació de “ocupació en negre”).

El 2018 és molt probable que la realitat de l’economia submergida hagi augmentat, tant per als treballadors precaris que treballen 8 o més hores, però amb contractes de 2 o 4 hores diàries, com en el cas dels aturats que han de sobreviure sense ajuda alguna. Aquests treballadors queden exclosos de les xifres oficials, amb el que no pot saber-se clarament quants han patit sinistralitat laboral.

Un altre component d’aquest “maquillatge” és l’ocultació dels accidents laborals per part de les empreses, que utilitzant la por tracten de forçar al treballador a dir que l’accident no és laboral. Amb això s’eviten “càrregues econòmiques” amb la seguretat social.

En altres casos algunes empreses ja ho tenen previst per endavant i obliguen als aturats a signar “fulles en blanc” sota amenaça de no contractar-los. Amb això l’empresari pot tramitar la seva baixa laboral amb anterioritat a l’accident i afirmar amb relativa seguretat que “aquest desgraciat ja no treballava aquí”.

Així mateix, molts treballadors han patit en el seu propi cos les males atencions en les mútues i exemples de mala praxi mèdica cap a ells, conseqüències de l’afany de guanys de la patronal, que incentiva a través de les partides pressupostàries governamentals a les quals registren menys accidents catalogats com a laborals.

Algunes pàgines com una de CCOO en la qual s’aconsella als treballadors acudir amb una gravadora a l’atenció del metge en la mútua mostren l’extensió d’aquestes pràctiques. A més, és curiós que en moltes mútues els treballadors es trobin en el despatx del metge amb plaques en les quals s’esmenta que el doctor és considerat “autoritat pública”, alguna cosa que no es veurà en la seguretat social.

Un altre problema és que sanitat no comptabilitza els casos de càncer a nivell estatal. No obstant això, amb les grips i altres malalties es fa. I què té a veure això amb la mortalitat laboral? Molt.

Es pot observar en el cas de l’ús de l’amiant en molt centres de treball fins a 2003, malgrat ser prohibit a nivell europeu per ser cancerigen fa 40 anys. També en la concentració de casos de càncer en regions industrials químiques, determinats centres de treball, centres mèdics, centrals nuclears, etc.

Això és conegut pels metges i els treballadors, però als ministeris se’ls passa de llarg. Aquests casos mostren que moltes vegades la sinistralitat laboral i les morts no només se cenyeixen als treballadors, sinó que moltes vegades s’estenen a les seves famílies o veïns a través de la contaminació.

A la vista d’aquestes evidències, que qüestionen les estadístiques oficials, hem de ser conscients de l’altes que poden arribar a ser les xifres reals de morts i la sinistralitat laboral.

Hem de deixar clar a la patronal i les administracions, que la vida i la salut de les persones estan molt per sobre de la producció i els seus beneficis. No podem seguir deixant que la crisi, i la voracitat sense escrúpols dels empresaris, ens costi diàriament la nostra salut i fins i tot la nostra vida. Les nostres vides valen més que els seus guanys.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic