http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
RÈGIM DEL 78
El Règim marxa de vacances amb la seva crisi oberta. Quina tardor ens espera?
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

La crisi catalana no s’aconsegueix tancar, ni amb 155 ni amb diàleg buit. La Corona novament en crisi. Un govern pendent de fils. Com podem aprofitar l’escenari des de l’esquerra i la classe treballadora?

Ver online

A pocs dies de l’operació sortida d’agost podem dir que el curs polític 2017-18 toca a la seva fi. No obstant això, el Règim del 78 marxa de vacances amb una salut que segueix sent molt fràgil. Metges i receptes per salvar-lo no han faltat, des del cop del 155 fins a la moció de censura de Sánchez. No obstant, cap acaba de donar resultat. La qüestió catalana, el qüestionament de la Corona i les friccions i baralles entre les seves families i camarilles -des dels partits, la Judicatura i les clavegueres de l’Estat, fins a la mateixa Zarzuela- prometen un retorn a la tardor de tot menys estable.

La qüestió a preguntar-se des de l’esquerra i la classe treballadora és com podem intervenir en aquesta crisi que no cessa per una sortida que realment ho sigui en favor dels nostres interessos i no de les diferents castes de l’Estat i els grans capitalistes pels quals treballen? Repassem el mapa del conflicte.

Corona i Règim han perdut Catalunya

L’intent d’aixafar el moviment democràtic català per mitjà del cop institucional del 155 és de moment un fracàs. A la victòria independentista en les eleccions del 21D cal sumar-li ara l’entrebanc judicial alemany sobre l’extradició de Puigdemont. La nova via proposada per Sánchez -gestos de distensió, diàleg i tornada a l’autonomisme- tampoc té totes les fitxes per aconseguir-ho. Tot i malgrat la política de tornada a l’autonomisme dels principals actors de la direcció del procés, tant ERC com el mateix PDECAT. El resultat del congrés d’aquest últim ha significat una victòria per Torra i Puigdemont. Estem lluny de considerar que la seva línia sigui la de fer efectiu el mandat de l’1-O, a això ja van renunciar a la tardor amb la claudicació sense lluita posterior al 27-O. Però sí és un moviment que demostra que una part de la direcció burgesa independentista intentarà seguir al capdavant del moviment i les aspiracions democràtiques de més de 2 milions de catalans per seguir utilitzant-les com a base de maniobra per a una “sortida honrrosa” i, alhora, per evitar que es revitalitzi la mobilització i que aquesta pugui adoptar un curs independent. La propera Diada i el primer aniversari de l’1-O, el 3-O i el 27-O seran una cites decisives en les quals és possible que el moviment democràtic català torni a expressar-se als carrers.

Com a tasca pendent per a l’esquerra segueix estant la conformació d’un pol independent de la direcció procesista, que denunciï la demagògia de les seves diferents ales i aposti per conquistar el dret a decidir des de la mobilització social i amb la classe treballadora al capdavant. La CUP per la seva banda segueix lluny de plantejar-se això, presa de la seva aposta per reconstruir el bloc nacional de tardor -el mateix que va demostrar el seu fracàs-, es debat entre una posició impotent i la mera pressió als seus antics socis.

L’affaire Corinna, l’últim cop contra la Corona, i no qualsevol cop

La novetat de l’estiu és el nou capítol de crisi per a la Monarquia. Després de l’abdicació de 2014, aquesta institució venia recuperant una mica de legitimitat, encara que de forma desigual. En el cas català, Felipe VI fa ja un any que és persona non grata, com es va evidenciar en la multitudinària xiulada a Barcelona després dels atemptats del 17A. No obstant això la mateixa crisi catalana havia aconseguit un reforç en clau reaccionària d’aquesta institució, en posar-se el Rei al capdavant del cop del 155 amb el seu discurs del 3-O.

La moció de censura del PSOE, aconseguida amb l’aval parlamentari dels independentistes, va ser també un afront contra Zarzuela. L’aposta de Sánchez per salvar al PSOE i per oferir una via alternativa de restauració progre del règim -vista la deslegitimació brutal del PP després de la sentència Gürtel- tenia costos per a la Corona. Per si no fos poc, a això se li ha sumat ara l’affaire Corinna, que treu a la llum els tèrbols negocis i corrupteles del Borbó "campechano" durant les seves quatre dècades al tron.

Que aquest nou cop sigui decisiu per a la Corona està per veure’s. El PSOE el cobrirà tot el que pugui i més -amb el suport del PP i de Cs-. I Unidos Podemos sembla que es vol limitar a qüestionar la corrupció però sense reobrir el debat sobre la forma d’Estat. Que fins al moment no hagin plantejat l’exigència d’un referèndum sobre Monarquia o República és una mostra més que no volen treure els peus del plat, són la lleial -encara que molesta- oposició a La Seva Majestat.

Encara així aquest qüestionament pot créixer en els propers mesos. La recent consulta popular a Vallekas i les que s’estan organitzant en diversos municipis pel 40 aniversari de la Constitució, poden ser un bon punt d’inici per un gran moviment en tot l’Estat que qüestioni la Corona i lluiti per la celebració d’un referèndum. Una reivindicació que no atorgarà ni el Monarca ni els seus partits i que solament es podrà conquistar per mitjà d’una gran mobilització social que impugni el Règim del 78 i plantegi la lluita per processos constituents sobre les seves ruïnes.

Pedro Sánchez i la seva restauració progre de paper de fumar

Tant la crisi catalana com la de la Corona prometen desenvolupar-se en un marc d’inestabilitat parlamentària i de govern de difícil resolució. La moció de censura i el govern Sánchez es proposaven portar endavant un projecte de restauració en clau progre. No obstant això, fins al moment els seus únics socis incondicionals són els diputats i diputades d’Unidos Podemos, disposats a empassar-se els gripaus que facin falta en favor del “mal menor”. La fidelitat dels diputats del PDeCAT està en dubte, i decisions tan elementals com el govern de RTVE, el sostre de despesa o els Pressupostos en l’aire.

Com a projecte de restauració té un consens per a dalt molt estret. Ni PP ni Cs el recolzen, i la renovació del PP amb Casado i la competència electoral amb Rivera, prometen una oposició dura i dretana emulant la que realitzés el PP a Zapatero contra el matrimoni homexual, les negociacions amb ETA i l’investigació de l’11M.

Les noves guerres culturals que vulgui obrir el PSOE i algunes reformes cosmètiques li poden permetre consolidar la seva hegemonia sobre Podemos, però difícilment passar d’això. El nou govern i el seu desgast pot afavorir electoralment el flanc dret del règim, quelcom que no pot contestar-se des d’un “tots amb Sánchez contra la dreta”, com clamaran des del nou i el vell reformisme davant la seva fallida, sinó traient les lliçons d’on ha portat l’estratègia del “canvi” d’Iglesias, Errejón i Garzón i construint una esquerra de les i els treballadors i de combat.

Per una agenda de l’esquerra i la classe obrera per intervenir en la crisi del règim

La tardor que ve pot tornar a ser l’escenari de més crisi per a dalt. La classe treballadora i els sectors populars no podem seguir assistint a l’espectacle ni com a convidats de pedra ni com a base de maniobra electoral -com aspiren des del PSOE fins a Podemos i IU- o de mobilitzacions puntuals -com acostuma fer la direcció procesista catalana-.

Per a això és necessari que l’esquerra política que no combrega amb la política d’integració de la direcció d’Unidos Podemos, que és crítica amb la mà estesa practicada per la CUP en aquests anys i que es planteja un horitzó de lluita contra el Règim del 78 i els grans capitalistes, comencem a debatre i donar passos en conformar un bloc polític que es dirigeixi a l’esquerra sindical, el moviment de dones, els immigrants i la joventut per lluitar per la nostra pròpia agenda.

Que reprengui la lluita contra el Règim del 78, que va arrencar amb el 15M i la Diada de 2012, des de les lliçons d’aquests anys. Sense cap confiança en les direccions burgeses que, com la catalana, defensaran la pau social per sobre de la conquesta de qualsevol dret democràtic. Ni en la reforma des del marc legal del “atado y bien atado” que proposa Podemos. Que lluiti pel dret dels catalans i la resta de nacions de l’Estat espanyol a l’autodeterminació, perquè el resultat de l’1-O sigui respectat i engegat i per obrir processos constituents en tot l’Estat on poder qüestionar i decidir sobre la Monarquia, com acabar amb la casta judicial que està al capdavant de la esclada repressiva mentre tracta amb guant de seda a violadors i corruptes i el judici i càstig a tots els repressors de la Dictadura i la democràcia.

I al mateix temps posar al centre del tauler totes les demandes socials que segueixen estant postergades. Des de la derogació de les reformes laborals, la prohibició de les externalitzacions i totes les formes de precarietat, pel repartiment d’hores de treball sense reducció salarial i l’augment generalitzat de salaris i pensions. Que es parteixi de les lluites obreres en curs, moltes de les quals es vénen desenvolupant aquest mateix estiu en els aeroports, el transport i els serveis, apostant per la seva coordinació i que exigeixi a les direccions sindicals la fi de la política de concertació amb el nou govern i la patronal i la preparació d’una vaga general com a punt d’inici d’un pla de lluita per aquestes reivindicacions.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic