Un informe de Comissions Obreres del 7 de març d’aquest any dóna compte de la bretxa de gènere en pensions. Entre els motius més importants està el fet que les dones no perceben “pensions pròpies” de jubilació, és a dir que reben pensió de viduïtat majoritàriament.

Però existeixen altres raons més profundes. Tot i que actualment a l’Estat espanyol les dones representen el 51% del total de pensions reconegudes en quant a la pensió de jubilació, aquest percentatge només arriba al 37% per a les dones.

En quant a la quantia, “Les pensions mitjanes en vigor que perceben les dones, tenen una quantia (725 euros) que és un 36% més baixa que la dels homes (1.147 euros). Aquesta mateixa diferència es manté també en el cas de les pensions de jubilació en vigor”, explica el mateix informe.

Per tant, la bretxa de gènere a les pensions es nodreix de tota una llarga cadena de “desigualtats”, més els efectes de la precarietat femenina. Vegem algunes xifres:

Precarietat laboral. En primer lloc, les dones pateixen una alta taxa de precarietat laboral en relació a les seves condicions de treball. A més de la primera “bretxa” que és la salarial (23%), els contractes parcials precaritzen el futur de les dones: de les 2,805,4 mil persones ocupades a temps parcial, el 73,86% són exercits per dones (2.072,1 mil), és a dir, 3 de cada 4 llocs de treball.

Contractes parcials. Segons un informe de CCOO, “La parcialitat ve imposada, doncs el motiu principal de tenir un treball a temps parcial, és no haver trobat un treball a temps complet. Així ho assenyalen el 29,1% de les treballadores a temps parcial i el 19,33% dels treballadors amb la mateixa jornada. La cura de menors, majors dependents, persones malaltes o amb discapacitat és assenyalat com a causa, per un 12,98% de dones (268,2 mil) i un 1,78% d’homes (13,6 mil). Elles, 7 vegades més. I altres obligacions familiars és la raó principal per un 6,31% de dones (130,9 mil) i un 1,55% d’homes (11,4 mil). Elles, 4 vegades més”.

L’equació és senzilla: contractes de curta durada i baixos salaris dóna com a resultat prestacions i pensions de pobresa.

Les prestacions per desocupació són afectades per aquestes dades: per a les dones (57%) deu punts inferior a la dels homes (67%). I també compten amb quanties molt més baixes davant “una major parcialitat de les seves prestacions (el 68% del total d’aquestes les perceben dones) i l’elevat volum de subsidis (elles perceben el 54% del total) enfront de prestacions contributives.”, informa CCOO.

I per cert, la taxa d’atur, on les dones també estan sobrerepresentades. Segons la EPA 4ºT 2017 (Enquesta de Població Activa corresponents al 4º Trimestre del 2017) existeixen prop de 2 milions d’aturades. Les taxes d’atur respectives són: 16,65% homes i 18,35% dones.

Bretxa de gènere en l’activitat laboral. Segons un altre informe de CCOO, s’identifica “més d’un milió i mig de dones menys incorporades a l’activitat laboral. I aquesta barrera es reflecteix a la bretxa percentual de gènere, d’11,24 punts (taxa activitat dones, 53,33%, homes 64,57%)”.

Al mateix informe s’indica que “és perceptible la segregació laboral, fins i tot com a aturades: 1 de cada 2 dones porten més d’1 any buscant feina (el 51,27% del total de parades) i respecte a 2007 aquest percentatge s’ha multiplicat per 5 al nombre de dones que porten més de 2 anys buscant feina (143,5 mil en 2007 i 707 mil en 2017)”.

Per tots aquests motius, moltes organitzacions del moviment de dones i feminista van estar presents el passat dissabte 17 de març a les manifestacions convocades en més de 100 ciutats de l’Estat espanyol al costat de la “marea pensionista” a les places i els carrers.

Cap partit d’aquest decadent Règim del 78 podrà donar solució al que ells mateixos han robat amb retallades i brutals atacs al conjunt de la classe treballadora i els pensionistes.

La gran jornada de vaga i massives mobilitzacions del 8M va demostrar que la força de les dones es potencia si s’uneix a totes les lluites de la classe treballadora i la joventut, amb mobilitzacions independents, als carrers. I en aquest cas, junt als pensionistes, un important sector de la classe treballadora, que ja ha protagonitzat importants manifestacions, com la irrupció enfront del Congrés dels Diputats en el mes de febrer, desbordant les tanques policials.