http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
Debat d’investidura: A on va la CUP?
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

La investidura catalana s’està estenent a causa de la política repressiva espanyola i en certa mesura a l’estratègia de Junts x Catalunya i Esquerra. Però, quin paper juga la CUP en tot aquest galimaties?

Ver online

Mentre “els socis” de la CUP discuteixen el nom del candidat, la CUP planteja una profunda discussió programàtica. El primer de la llista presentada el 21D va declarar que la clau era construir la república i iniciar un procés constituent, abans de parlar a qui investir. La CUP pretenia acordar “programa, programa, programa” per construir una república. Quelcom que, segons el seu dirigent, inclouria la presa del poder.

En una entrevista radiofònica, el diputat Carles Riera va expressar que la CUP no compra que “…l’1-O és quelcom simbòlic, el 27O un intent fallit” i per tant que s’ha d’acceptar “el 155 i el cop”. I va rematar dient: “Això són 10 passos enrere”. Per tant, pels cupaires: “Serà bò tot aquell nom de candidat que vulgui portar a terme un programa d’implantació de la república”.

Segons Riera l’estratègia de Joan Tardà i Esquerra consisteix en que “tornem a l’autonomisme i ja veurem si des d’aquí podem avançar algun dia a l’independentisme”. I aquest camí porta a “la comissió de reforma constitucional de l’Estat” on es discutirà “si es manté l’autonomia actual o si es va a una major recentralització de l’estat”.

Com va assenyalar en l’entrevista, la majoria independentista de la Mesa del Parlament no es va atrevir a impulsar el vot delegat de Puigdemont i de Comín. El President del Parlament, Roger Torrent, va suspendre el ple d’investidura a causa de les amenaces del Tribunal Constitucional. El dirigent cupaire es preguntava, sinó s’atreveixen a aquesta petita desobediència, com faran altres majors?

Dormint amb l’enemic

La “tàctica actual” d’Esquerra i de Junts per Catalunya ja porta més de cinc anys. És la “tàctica” iniciada per Artur Mes quan era el màxim dirigent de l’antiga “Convergència”. És la “tàctica” del 9N: “Jo no vaig desobeir al Constitucional”. És la que busca el diàleg permanentment amb el Govern repressor de Rajoy i els poders de l’Estat, que no volen ni parlar de l’escissió catalana.

Aquesta tàctica es va expressar durant els últims anys en els que s’estaven construint les estructures d’estat. No obstant això, el exConseller Mas Colell i el President Puigdemont han coincidit en no haver preparat res. Han creat una Hisenda catalana que no cobra impostos, la Justícia s’anava a basar en els jutges que ara estan a Catalunya (però perseguint al Govern), la policia patriota, Mossos d’Esquadra que es van inhibir l’1-O. Unes estructures més aviat “de l’Estat”.

La tàctica de Mas-Puigdemont-Junqueras és una constant improvisació que ells van anomenar “full de ruta”. Buida de contingut i que ho omplien segons les seves necessitats. Per Convergència era evitar que l’allau de casos de corrupció l’enterrin definitivament. Per Esquerra i Carles Puigdemont consistia a aconseguir una independència pactada amb l’Estat espanyol que li permetés administrar els pressupostos públics catalans.

Aquesta tàctica va arribar al seu punt màxim amb les vacil·lacions de Puigdemont el 26O, quan dubtava entre convocar noves eleccions autonòmiques o seguir amb el denominat procés. Però entre la repressió de l’Estat i les masses en la Plaça St Jaume cridant traïdor, va posposar tot per al sainet del 27O. Va declarar una República simbòlica, va apagar la llum i va marxar a Brussel·les.

Una negociació impossible

Riera va insistir en diverses ocasions que “l’1-O de 2017, el 3-O, el 8-N i el 21-D són 4 moments en què s’ha expressat als carrers i en les urnes una massa social, un moviment social de masses amb capacitat per materialitzar la república”. La qual cosa és cert. Tan cert com que Esquerra, el PDeCAT i Junts x Catalunya defugen com la pesta parlar de “materialitzar la república” i prefereixen oblidar aquestes dates.

No obstant això, el dirigent cupaire solament veu errors tàctics dels partits sobiranistes. Riera plantejava que “Tot procés de canvi radical com el que estem plantejant, tot procés d’independència i de construcció d’una nova república implica que en un moment donat es pren del poder. El que no es va produir el dia 28, que no es va produir el dia 27 perquè el Govern de la Generalitat va considerar que no es donaven les condicions”.

Riera indicava també: “Per a nosaltres les condicions es donaven l’1-O i el 3-O i va haver-hi un error el 10-O per part de Carles Puigdemont”. No obstant això, per Puigdemont no haver declarat la república el 10-O o fer-ho simbòlicament el 27-O no és un error, sinó que és una conseqüència de la seva estratègia de República pactada amb l’Estat (un oxímoron més gran que una casa). És la “tàctica” de Mas-Puigdemont-Junqueras.

No obstant això, el Govern de la Generalitat no pensava de la mateixa manera quan deia “que no es donaven les condicions”. Per això Puigdemont-Junqueras es ‘van creure’ “els cants de sirena que venien per part d’Europa i de l’Estat, que era possible una solució dialogada i negociada”. Però no hi havia condicions perquè l’Estat espanyol negociés una independència i, per tant, renunciés a “administrar” el 20% del PBI espanyol (com no podia ser d’una altra manera).

Una presa de poder negociada!?

Per la CUP, sí hi havia “condicions”, però per a la presa del poder, com va dir Riera. Hi havia un “moviment social de masses amb capacitat per materialitzar la república”. Per això, segons el dirigent de la formació anticapitalista, “l’orientació cap a un nou sistema hi ha un moment en què això passa per la presa del poder”.

És lícit preguntar-se en quin moment caldria realitzar-se aquesta presa del poder. I, també com caldria realitzar-se. Riera també ens treu de dubtes. “Això resultarà de forma dialogada, i de forma negociada. No solament amb l’Estat, sinó en una concertació internacional en què finalment s’ha d’arribar a un acord en el qual el nostre país tingui reconegut internacionalment l’autodeterminació i el seu dret a ser una república. Això es resoldrà en una negociació”

Això vol dir que per la CUP, les mobilitzacions estan al servei de buscar una sortida negociada amb el Govern de l’Estat. Estaran pensant que el Govern de Rajoy ho permetrà? O, potser que un nou govern del PP i Ciutadans pugui ser més receptiu? Més aviat serà un “Govern d’esquerres”? El PSOE va votar el 155 i Podemos demana un referèndum que passi per la pedra del 155.

Un altre aspecte que pot provocar dubtes i “mals pensaments” és el de la “concertació internacional”. A què podria referir-se? Totes les institucions europees s’han pronunciat una vegada i una altra contra la independència catalana. Serà d’un altre país?, Donald Trump? Lamentablement, els màxims dirigents europeus tenen pànic a una independència catalana, i més encara, si es basa en la mobilització popular.

Per tant, després dels múltiples intents de “negociació” que les forces sobiranistes van buscar amb l’Estat, es podria dir que una independència negociada és un impossible. De totes maneres, això ens porta a preguntar-nos, quin és la veritable cara de la CUP?, la que parla de prendre el poder o la que diu que tot ha d’acabar en una negociació amb l’Estat? Aquestes dues cares les hem pogut sentir en l’entrevista de Riera.

De totes maneres, no és seriós parlar d’un procés de “presa del poder” i al mateix temps negociar amb els representants de la burgesia catalana perquè ells donin passos en el mateix materialitzant una república catalana. Ja sabem que els “amos” de les grans empreses estan disposats a fugir amb el botí si avança la independència.

Com aconseguir una independència real i efectiva?

Des del CRT hem insistit en múltiples ocasions que serà impossible convocar un referèndum d’autodeterminació efectiu i vinculant sense enfrontar a l’Estat espanyol. No pot “materialitzar-se” la república sense controlar el territori. I, vam seguir insistint en això. No hi ha lloc perquè l’Estat negociï res, ja ho veiem amb la terrible ofensiva repressiva que s’acreix dia a dia.

També sabem que el poble català encara no creu en la revolució. També que la classe obrera veu el procés d’autodeterminació com alguna cosa alièna. No ens estranya, donat que el “procés” encara està liderat pels representants de la gran burgesia catalana de sempre i per això desconfien. Els que es van enriquir amb el 3%, els que van retallar milers de milions, els que van promoure el neoliberalisme; en fi, els fills polítics de Jordi Pujol.

Però el que queda clar és que ni ERC, ni JxCat (menys encara el PDeCAT) volen fer respectar la voluntat popular expressada l’1-O o el 3-O. No és possible materialitzar aquesta república amb ells, per contra es tornarà a un govern autonòmic a la mesura de la Constitució espanyola. Per això cal arrencar la direcció a aquesta cúpula burgesa perquè els treballadors i el poble es posi al capdavant de la defensa del mandat popular sorgit del referèndum de l’1O. Els revolucionaris lluitarem al costat del poble català per fer valer el referèndum de l’1O, més enllà de les diferents visions que puguem tenir.

Perquè el mandat de l1’O es realitzi no hi ha una altra opció que torçar-li el braç al reaccionari règim del 78. I això solament es podrà realitzar sobre la base de la mobilització, l’organització i una àmplia discussió en els llocs d’estudi, de treball i als barris. Cal crear CDRs en cada institut i facultat, a cada fàbrica i obrir un ampli debat. Només així es podrà ampliar la base social i iniciar una república, que solament podrà ser obrera i popular, només així es farà tremolar totes les institucions del 78 i les hi farà caure definitivament.

No hi ha negociació amb ERC i JxCat que faci ampliar la base social. Per contra, la farà encara més petita per la seva impotència política i per la necessitat que tenen de “menjar” dels pressupostos autonòmics. L’estratègia política dels dirigents de la CUP ens torna a portar al camí de la impotència i la “mà” estesa a Convergencia. Tornar a veure la foto de Fernández abraçant a Artur Mas.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic