Conversem amb diverses treballadores per conèixer la seva visó del 8M. Parlem amb Paz extreballadora de Transports i Comunicacions, Idoia, educadora sòcial i Chus, treballadora sanitària, totes elles afilades al sindicat CGT Aragó. També entrevistem a Sandra, companya del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) i integrant de l’agrupació de dones Pan y Rosas.

Izquierda Diario: Què Opines de la Vaga Feminista del Proper 8 de Març?

Paz: Pensem que la vaga és molt important i necessària. Era el moment, és una vaga sense precedents en l’Estat español. La vaga es vincula a través de 4 eixos: L’eix laboral, que com a sindicat considerem molt important; l’eix estudiantil per lluitar contra una educació totalment patriarcal i sexista, en el qual el paper de la dona no es mostra; la vaga de cures que també és molt important perquè som nosaltres les que encara portem lar carrega de les cures familiars.

Idoia: La pròpia convocatòria de vaga jo crec que està servint fonamentalment per portar el debat al carrer. Ha sigut un motor molt important d’impuls i de coordinació que ha d’aprofundir-se en el futur, més enllà del 8M. En el meu sector en concret, espero que serveixi per reivindicar una educació feminista, igualitària i inclusiva.

Això pel que fa a la vaga laboral, però aquesta vaga va molt més allà. En concret ens sentim molt propers als sindicats i agrupacions d’estudiants. Som espais de referència, als espais d’educació no formal els temes del feminisme o la coeducació està a anys de llum de tenir la importància que es mereixen. Hem de fer veritables esforços per poder ficar-ho en els currículums. Per això animem als estudiants a sortir i està sent interessant que la convocatòria de vaga ens està permetent treballar aquests temes a l’aula.

Sandra: Crec que és totalment necessària. Després de l’atur que va haver-hi l’any passat en alguns països, especialment a Amèrica llatina, el fet que aquest any es va convocar en nombrosos països és una cosa positiva. No obstant això, per nosaltres com a Pan y Rosas, aquest discurs i aquesta convocatòria de vaga ha de tenir un marcat caràcter de classe. Cal posar el focus en el que cal lluitar, com dur-ho a terme i baix quina estratègia; fem una mirada a les experiències que poden nodrir al moviment. La conquesta de les demandes de les dones necessita d’una força potent i articuladora, que mobilitzi i paralitzi a gran part de l’Estat espanyol. Aquesta potencialitat està a la classe obrera, de la qual som part i ens convoca a manifestar-nos de forma activa en els nostres llocs de treball.

Aquest any, el moviment 8M ha de tenir un caràcter més classista, perquè ja és hora de baralles i utilitzar les eines amb les quals expliquem i de les quals som part. És per això que hem d’exigir a tots els organismes, centrals obreres i sindicats aixecar les demandes de les dones, com a part dels drets de la dona treballadora.

ID: Què et sembla el debat sobre si ha de ser una vaga solament de dones o també els homes han de ser cridats a sumar-se a la mateixa?

I: Nosaltres tenim clar com a CGT que és una vaga de la classe obrera, sense importar el gènere a la qual estem cridats tant dones com a homes. El que també és clar és que durant la mateixa, l’espai privat ha de ser ocupat pels homes i el públic per les dones. En el meu sector, hem donat llibertat als centres educatius, perquè cadascun d’ells decideixi si és millor fer jornades específiques sobre el tema, treballant els companys, o és millor tancar el servei i que es vegi tancat per la vaga. Sí que és veritat que en alguns serveis del meu sector, com la protecció de menors, ha d’haver-hi uns serveis mínims bàsics i aquests han de ser realitzats evidentment per homes.

S: S’ha convocat una vaga de dones, per part del Moviment Feminista 8M i jo crec que això s’ha malinterpretat. S’està llançant el missatge que solament parin les dones i que no s’està cridant a parar als homes. Jo crec que això és un greu error, ja que si es vol veritablement parar el món i la producció, i així fer mal al sistema capitalista i a l’ordre patriarcal, hem de fer vaga totes i tots. No serà menys feminista la vaga si paren els homes, sinó tot el contrari, la suma reforçaria la vaga de dones i les reivindicacions de les mateixes. Hi ha un altre element important i és que per a moltes dones avui, que ocupen els llocs més precaritzats, amb condicions pitjors i en els quals en la realitat el dret a vaga està vulnerat, es fa impossible secundar la vaga per por de l’acomiadament i a les represàlies de la patronal. Això exigeix que parem tots perquè així sigui l’única manera en què totes les dones puguem exercir el nostre dret.

Si no parem tots és difícil fer un “veritable dany” al sistema. Per exemple en el meu sector, on no cala molt entre les companyes el discurs feminista radical de “lluita entre gèneres”, si se segueix llançat solament aquest discurs, és molt més difícil que es puguin sumar a la vaga el proper 8M.

ID: Com està la situació de les dones en el teu sector i com penses que pot sortir la vaga en el mateix?

P. No haurien de seguir existint aquests prejudicis. Les professions s’haurien de cobrir segons les capacitats no pel sexe. En el meu sector, el transport, no crec que molts homes facin vaga, perquè molts creuen que no va amb ells, que és una cosa de “quatre feministes”. Pel que fa al telemarketing sí que és un sector més feminitzat i per això està més precaritzat, però això també és una qüestió que impedeix molt que es puguin sumar a la vaga. A causa de la inestabilitat laboral i els baixos salaris ho tenen molt més difícil poder secundar-la.

I: La meva és una professió feminitzada i per tant precaritzada. Som, en general, un 80% de dones i un 20% d’homes. Si que hi ha sectors concrets com els educadors de centres de menors o l’educació de carrer que si busquen una paritat perquè els xavals tinguin un referent de tots dos sexes. Encara així, com deia, seguim sent un sector molt precaritzat. Els convenis són ridículs, amb un salari molt precari. Com treballem per contractes municipals no ens pugen el sou en els plecs de condicions. Portem des de 2007 amb el salari congelat, perdent en aquests anys un poder adquisitiu d’uns 400 euros. A això li sumem que cada vegada tenim més responsabilitats, més intervenció social, cada vegada més projectes. Se segueix veient “la nostra” professió com solament de dones i això fa que els sindicats majoritaris segueixin signant condicions laborals i salarials “a la baixa”. Si fóssim un sector majoritari d’homes tindríem millors condicions.

C: Jo treballo a l’Hospital Provincial de Saragossa i encara que, quan vas a una planta, la majoria som treballadores, quan et fixes en els llocs de supervisió, direcció o gerència la majoria els ocupen homes. És una clar sostre de vidre que és difícil de superar. A més d’això, tenim la bretxa salarial que no fa més que augmentar. Els permisos de maternitat o cures, els seguim agafant gairebé exclusivament les dones. Això no solament ens repercuteix en el sou, sinó també, en el futur, farà que tinguem pensions més baixes. Les retallades també les hem sofert, perquè ens han augmentat espectacularment la càrrega de treball.

El seguiment de la vaga jo crec que serà desigual. Malgrat ser un sector amb gran presència femenina, jo crec que el masclisme segueix estant molt present i això farà que als meus companys els costi sumar-se a una vaga feminista.

S: Jo treball en una empresa del metall auxiliar de la Opel. El fet que hi hagi diverses convocatòries diferents pel 8M ha generat molta confusió. Particularment en la meva empresa els sindicats majoritaris (UGT i CCOO) que convoquen aturs de dues hores no estan movent res. És una pena perquè si parava un sector tan important com el metall seria un gran pas per a l’èxit d’aquesta vaga feminista. A aquesta burocràcia sindical li dóna molta por que aquesta vaga sigui un èxit i els desbordi per esquerra. No obstant això jo crec que la vaga està calant per la difusió que se li està donant en els últims dies.

Respecte a la situació de la meva empresa, a pesar que gairebé la meitat de la plantilla som dones, la majoria dels llocs directius estan ocupats per homes. Això ocorre fins i tot en l’àmbit sindical, ja que de 20 integrants del comitè d’empresa solament 2 són dones. Un altre reflex d’aquest masclisme encara existeix és que la majoria de permisos per cures de fills o de reducció de jornada són demanats per les dones aprofundint la bretxa salarial.

Davant aquesta situació queda clar que, les dones que venim organitzant-nos per aquest 8 de març de manera independent de l’Estat i els partits del règim, devem juntament amb la resta de sectors oprimits i tots els treballadors donar una gran lluita en la jornada de vaga 8M, i continuar organitzant-nos, d’aquí d’ara endavant, per avançar en la fi de tota opressió i explotació.