http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Amenaces i artificis en el Ple del Parlament català
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Des que es va constituir el Parlament català, el passat 17 de gener, aquest dijous ha tornat a sessionar entre les greus amenaces del Govern de Rajoy i focs d’artifici. Més de set setmanes de negociacions entre JxCat i ERC per veure com podien plasmar un acord d’investidura començarien a acabar-se amb aquest ple en el qual tan sols es van votar algunes mesures simbòliques que van passar per alt la DUI.

Ver online

Aquest ple també es va celebrar sota les amenaces i el xantatge del Govern de “M punt Rajoy”. El Virrey va convocar les eleccions del 21D usurpant les institucions catalanes amb el cop del 155. I, ara ens diu qui ha de ser investit President: “Una persona que per descomptat estigui a Espanya, que no estigui a la presó i que no tingui problemes amb la justícia”. Per descomptat, “la seva” justícia, la que empara als corruptes. I sinó, 155 per sempre.

Si algú té dubtes d’això, el Govern al costat del TC i el poder judicial, estan estudiant què es va votar en el ple, com i, per descomptat, si això es pot, encara que sigui amb calçador, incloure en algun tipus de causa judicial. Per això, Rajoy va qualificar de“demencial” al ple realitzat ahir a la capital catalana. Si faltava alguna cosa, tenim tota la verborrea dretana de Ciutadans, del PSOE-PSC i dels mitjans de comunicació de Madrid.

Per a això ningú es va tallar a l’hora d’advertir a Roger Torrent que serà inhabilitat en cas de permetre el tractament en el ple de les propostes independentistes i les conseqüències penals que això generaria. Ciutadans es va encarregar d’endarrerir tant com va poder la realització del ple amb el seu típic filibusterisme recolzat pel PP i el PSC. El Govern també amenaça amb impugnar tot a través del Tribunal Constitucional.

Aquesta sessió també va estar precedida per alguns petards que la CUP havia encès la nit anterior. Els diputats cupaires van presentar una esmena a la moció de JxCat i ERC en la qual es plantejava un reconeixement de la República declarada el 27O. Esmena que tan sols va ser llegida però no votada en el ple. Així la CUP també és part de la República que volen els antics integrants de Junts pel Sí: la República Simbòlica de Catalunya.

El ple va aprovar la resolució presentada per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i per la Candidatura d’Unitat Popular. Les tres formacions catalanes van acordar en un breu text de tres pàgines, amb el que es reivindica la legitimitat de Carles Puigdemont per ser President, el rebuig de l’aplicació de l’article 155 i la repressió de l’Estat. Aquest seria el ple del desbloqueig que anuncia un acord entre les forces sobiranistes.

La CUP va justificar, en boca del diputat Vidal Aragonés, el fet de guardar la seva esmena demanant la DUI i el reconeixement jurídic de la declaració republicana del 27O, ja que ells van decidir posar la mirada cap a endavant com es llegeix en la proposta votada: “…favorables a una acció republicana de Govern i a la constitució d’una Catalunya en un estat independent en forma de República”.

És lamentable, que els diputats de la CUP se sumin a acords parlamentaris amb Esquerra i JxCat tan bon punt els seus dirigents han acceptat davant la justícia que el 27O va ser una declaració simbòlica de la República. Com he escrit en molts altres articles, cap d’aquests dirigents es va creure el referèndum del 1O i molt menys la República catalana, per això aquell mateix divendres 27 va haver-hi una desbandada dels dirigents sobiranistes.

Com continua la investidura?

Hem escoltat al President Puigdemont que ha deixat clar el seu pas al costat i ha assenyalat amb el seu dit al seu successor, Jordi Sánchez. Això faria que Roger Torrent es reuneixi amb les forces polítiques per veure quin altre candidat es pot investir. Segons els mitjans la setmana vinent hi hauria un altre ple que aquesta vegada sí que es faria i on seria triat un altre candidat de JxCat.

Ara, el dubte és què farà el Govern per evitar la investidura de Jordi Sánchez. Es recolzarà, en primer lloc en la decisió del jutge Llarena de no permetre la seva presència en el Ple. Fins i tot parlen d’anar al Constitucional en cas que efectivament es porti a un ple del Parlament. Això obligaria a buscar un altre candidat. Sobretot perquè JxCat i Esquerra volen obeir al TC, al Suprem i al Virrey Rajoy.

Es parla de Jordi Turull, encara que seria temporal, ja que està afectat per la megacausa del jutge Llarena. I, quan hi hagi sentència, se li aplicarà la inhabilitació amb la qual serà sancionat. També s’especula amb el nom d’Elsa Artadi com a reemplaçament a qui fos conseller de Puigdemont.

Curiós entramat institucional

L’estratègia de les forces sobiranistes consisteix a buscar un delicat equilibri entre les institucions autonòmiques que tenen l’autoritat efectiva i una sèrie de noves “institucions” d’actuació a Brussel·les en les quals seria Carles Puigdemont l’amo i senyor. Encara que aquestes no serien oficials a Catalunya. Això ja és estrany. Però no és l’única cosa.

A Brussel·les es crearia una estructura “republicana” anomenada “Espai Lliure de Brussel·les”. Qüestió que es fa molt estranya posat que tots els dirigents d’Esquerra i el PDeCAT havien dit clarament que la República va ser alguna cosa simbòlica i sense conseqüències jurídiques. D’aquí es deriven tres òrgans que estaran sota les ordres directes de Puigdemont.

El proper 5 de març es constituiria una “Assemblea de Representants de la República” catalana però a Brussel·les. Aquesta Assemblea triarà un “Consell de la República”, el qual serà presidit per Puigdemont qui seria el President del Consell. El qual serà integrat per tres membres de JxCat i altres tres d’Esquerra al costat d’un membre de la CUP. Amb aquests pomposos noms sembla que es proposen fer una república catalana en terres belgues.

No hi ha dreceres

Ni ERC, ni Junts per Catalunya es proposen formar un Govern que respecti la voluntat popular expressada el 1O malgrat les càrregues policials enviades per Rajoy i consorts. Des de les massives mobilitzacions i vaga del 3O han fet l’impossible per restringir la mobilització i el protagonisme populars. I, ara es presten a integrar un Govern limitat a les estretes regles de joc que Rajoy i aquesta “dictacracia” ens imposen.

L’esquerra anticapitalista de la CUP continua amb la seva política de mà estesa als representants de la burgesia i la petit burgesia catalanes. Cinc anys de mà estesa a l’antiga Convergència i Esquerra són una mostra d’un clar fracàs. De la mà d’Esquerra i el PDeCAT, representants de la gran burgesia catalana, no sortirà el dret d’autodeterminació. Ells volen obeir el Tribunal Constitucional.

No hi ha dreceres, cal enfrontar al Règim del 78. Ells usen la força de les institucions, les d’aquesta democràcia blindada que cada vegada s’assembla més a una dictadura. Per fer valer el mandat del 1O cal organitzar altre 3O i 8N més potents, crear comitès de defensa de la República en els llocs d’estudi i moure a la joventut; en els llocs de treball i moure a les masses obreres.

El dret d’autodeterminació solament podrà realitzar-se i fer-se efectiu desallotjant de la direcció a JxCat i ERC amb la seva estratègia impotent. Perquè siguin els treballadors i la joventut els qui es posin al capdavant de la República catalana independent. Una República que sigui la vanguarda per acabar amb el Règim del 78 i crear una federació lliure i voluntària dels treballadors i els pobles

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic