Foto: @Cazatalentos

Aquest dijous milers de pensionistes organitzats a través de diferents associacions de Jubilats han tornat a sortir als carrers de més de trenta ciutats de l’Estat per reclamar unes pensions dignes i contra la pujada del 0,25%.

Unes manifestacions multitudinàries en ciutats com Madrid, Bilbao i Barcelona i que han demostrat una vegada més el cabreig de milions davant el permanent saqueig als fons de la Seguretat Social i que manté titiritant la guardiola de les pensions públiques.

A Madrid, milers de manifestants han aconseguit quelcom insòlit, trencar el cordó policial proper al Congrés dels Diputats, i han pogut accedir i envoltar el propi edifici de la Cambra baixa.

Minuts abans havien iniciat una concentració al crit de “Quina vergonya”, “Lladres, lladres” o “Ens roben les pensions i també la dependència”.

En el punt de mira de les seves denúncies es trobava una vegada més Fátima Báñez, ministra de Empleo i Seguridad Social per la publicació de la pujada de les prestacions d’un 0,25% prevista pel Govern per 2018. A més, la ministra ha estat durament denunciada també per la carta que va fer arribar a tots els pensionistes explicant la revaloració del 0,25%.

En aquest sentit, els milers de pensionistes afectats també reclamen que es derogui l’actual index de revaloració al ritme de la pujada de la inflació.

Durament criticada ha estat també Celia Villalobos, presidenta de la comissió del pacte de Toledo i diputada del PP, en recriminar-li les declaracions en les quals afirmava que “hi ha pensionistes cobrant més temps pensió que treballant”.

A Barcelona, milers de pensionistes concentrats han omplert també la cèntrica plaça Catalunya. Allà han posat de manifest lo miserable de la pujada del 0,25%, o el que és el mateix per a molts, una pujada d’un euro en les seves pensions. És a dir, després de treballar tota la vida, ara veuen com el Govern i els mercats li segueixen robant el fruit del seu treball.

A Bilbao també han estat milers els pensionistes que han envoltat l’Ajuntament amb les mateixes denúncies i exigències, omplint fins als topalls els dos marges de la Ria del Nervión. I així en una infinitat de ciutats més en tot l’Estat espanyol.

Sens dubte, la jornada de protestes d’aquest dijous posa en relleu el saqueig dels fons de la Seguretat Social destinats als milions de persones que després d’una vida dura de treballs precaris, retallades i pèrdues de drets, esperen poder disposar d’una pensió digna. I és que mentre les pensions pugen un miserable 0,25% o són congelades com els últims exercicis anteriors, l’Estat fica la mà en l’arca dels fons públics per córrer amb altres despeses.

No obstant, això no és res nou. La situació actual ve precedida per anys i anys de soscavar els fons de la Seguretat Social com demostren els Informes de la Intervenció General de la Seguretat Social, que van quantificar que des de 1990 a 2012 aquests fons van finançar amb 72.371,5 milions d’euros els complements a mínims. Òbviament mai es va compensar a la Seguretat Social per aquestes despeses que havien de ser a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat.

En 2011, el Govern de Zapatero va desviar 14.000 milions d’euros de cotitzacions socials cap a altres despeses del seu interès. Aquests diners mai es va retornar als fons de reserva. Des de 2012 el Govern Rajoy ha seguit la mateixa línia que el PSOE i continua amb el saqueig dels fons de reserva, passant de 63.008 milions d’euros als 8.095 milions actuals.

Davant això, avui és més important que mai que totes les organitzacions polítiques, socials i sindicals d’esquerra donin tot el seu suport a les demandes dels pensionistes. Començant per Podemos, els comuns i els grans sindicats de CCOO i UGT. Organitzacions que pel seu pes haurien de posar-se al capdavant d’un moviment als carrers que porti a la convocatòria d’una vaga general per acabar amb la política de saqueig del Govern que en la pràctica porta a una major pèrdua de poder adquisitiu per a la majoria dels treballadors i les classes populars.