La Secretària General d’Esquerra Republicana ha estat declarant durant més de dues hores i la cap del PDeCAT una mica menys d’una. Marta Rovira ha quedat en llibertat provisional i haurà de pagar una fiança de 60.000€, mentre que en el cas de Pascal, no haurà de pagar fiança alguna.

Aquestes declaracions formen part de la megacausa contra el moviment independentista català que va tenir l’epicentre l’1-O amb milions de vots i desenes de milers defensant les escoles. L’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Jutjat nombre 13 de Barcelona són les institucions que s’encarreguen de repartir les citacions a destra i sinistra, són les que s’encarreguen d’impartir la “veritat”.

La dirigent d’Esquerra va admetre davant el jutge que va proposar parar l’1-O davant les desproporcionades càrregues policials de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Fins i tot va arribar a dir que va ser Puigdemont qui va decidir continuar amb l’1-O. Al mateix temps, la lideressa va assegurar no haver tingut res a veure amb la preparació d’aquest referèndum i que la declaració del 27O va ser tan sol política i sense efectes jurídics.

La Coordinadora del PDeCAT ha confessat que sempre va apostar per la legalitat i el respecte a la Constitució. Igual que el “no vaig desobeir al Constitucional” d’Artur Mas o el “van ser els voluntaris” de Joana Ortega, ja que són de la mateixa “escola”. Marta Pascal es va confessar contrària a la Declaració Unilateral d’Independència.

També es va mostrar contrària a la declaració del 27O que fes Puigdemont. La dirigent catalana va acceptar es favorable a una nova convocatòria electoral. Però així i tot, el 27O va ser una declaració sense efectes jurídics. Uns dies enrere, Marta Pascal havia declarat en una entrevista que “Catalunya necessita un govern estable dins de la legalitat” potser pensant a la declaració davant Llarena.

La República catalana i les estratègies de defensa

Fins ara tots els dirigents polítics del PDeCAT i d’Esquerra han coincidit en el respecte a la Constitució, que el 27O no va haver-hi una república jurídicament parlant i en què respectaran les lleis de l’Estat espanyol. Aquestes anomenades “estratègies de defensa” demostren que mai van creure en l’autodeterminació nacional de Catalunya. Cap va defensar el 27O. Alguna cosa coherent, perquè amb prou feines van deixar el Parlament tots es van "pirar". Alguns a Girona i la resta a la seva casa.

Que com a màxim van tractar de pressionar al Govern de Rajoy perquè negociï (Que negociï, què?). Però és impossible negociar un referèndum amb Rajoy, el PSOE, Ciutadans i búnquer de l’Estat espanyol. Ho han dit per activa i per passiva. Sinó quedava clar han enviat milers de policia. Van amenaçar amb aplicar el 155 i àdhuc ho estan fent. La UE mira per a un altre costat, quan li parlen de Catalunya, sinó que l’hi preguntin a Puigdemont que a Brussel·les està sol.

L’ex diputada cupaire, Mireia Boya almenys va dir que la declaració del 27-O era per fer efectivament una República. La CUP porta anys amb l’objectiu d’una república catalana. De totes maneres, era com a mínim il·lusori que aquesta República sigui declarada pels hereus de l’antiga Convergència o els dirigents d’Esquerra. Més encara quan va haver-hi més de cinc anys de mobilitzacions.

És clar que aquests dirigents no volen reprendre el camí de l’1-O, el 3-O o el 8-N. Mai van voler lluitar pel dret a decidir. I, ara no estan disposats a enfrontar al 155 i l’ofensiva judicial del Règim del 78, ni tan sols de mobilitzar a tota la societat pels presos polítics. Prefereixen les seves “estratègies de defensa” abans que fer un al·legat polític que defensi el referèndum i es recolzi en la mobilització als carrers del poble català.

És clar que el moviment independentista català solament podrà avançar traient-se de damunt la pesada pisa de Junts per Catalunya i Esquerra. Aquests partits ara ens venen la milonga que el poble no estava preparat per a la República. No obstant això, des del 20-S el poble va estar als carrers i els treballadors van parar el país el 3-O. Els qui no es van preparar van ser els diputats del Junts pel Sí.

Per acabar amb el 155 i l’ofensiva judicial, per lluitar per la llibertat dels presos i perquè el mandat de l’1-O es faci realitat, no hi ha més alternativa que trencar amb l’amb els Puigdemont i els Junqueras que ara besen la Constitució i s’agenollen davant el jutge. I, cal impulsar la mobilització i l’organització dels treballadors i el poble de tota Catalunya fins a torçar-li el braç al Govern de Rajoy.