Dimecres passat 7 de febrer, el jutjat penal número 1 de Jaén va condemnar a Daniel Serrano, de 24 anys, a pagar una multa de 480 euros com a autor d’un delicte contra els sentiments religiosos. Els fets es remunten a abril de 2016, quan el jove va pujar a Instagram una foto del Crist de l’Amargor, popularment conegut en la Setmana Santa de Jaén com “El Despojado”.

En la imatge el rostre original havia estat substituït pel seu. Immediatament, la Germanor de l’Amargor, a la qual pertany aquesta imatge religiosa, li va demanar en diverses ocasions que retirés la imatge. En negar-se rotundament, van acabar per portar el cas als tribunals. La Fiscalia ràpidament va presentar el seu escrit de qualificació provisional, en el qual afirmava que el fotomontatge era una “vergonyosa manipulació del rostre de la imatge”, la qual cosa evidenciava un “manifest menyspreu i mofa cap a la confraria amb propòsit d’ofendre”.

Gairebé 2 anys després, en Daniel ha arribat a un pacte judicial el que reconeixia la seva culpabilitat i acceptava el pagament d’una multa de vuit mesos a dos euros diaris, la qual cosa suposa un total de 480 euros, 10 jronals d’un dia, en la “recollida” de l’oliva . Això com ha reconegut posteriorment, ho feia obligat i solament per evitar un judici en el qual el fiscal li sol·licitava la imposició d’una multa de 2.160 euros, substituïble per 180 dies de presó en cas d’impagament.

Gran suport en les xarxes i de diferents col·lectius

Just després acceptar aquesta sentència condemnatòria, el jove, demanava ajuda a les xarxes socials per pagar la multa. El el jove explicava que: "Em trobo en una situació econòmica precària que m’impedeix abordar el pagament. Tinc 24 anys i estic a l’atur. No tinc res estalviat i els pocs jornals en l’oliva que he aconseguit ja s’han acabat (...) Demano que qui ho desitgi faci qualsevol aportació, per petita que sigui, que m’ajudi a sortir d’aquesta situació i pagar la multa”.

Només una hora després d’iniciar aquest crowdfunding, aconseguia reunir els diners de la multa. Moltes persones van mostrar la seva solidaritat publicant a les xarxes, un fotomontatge similar al del motiu de la condemna. A més, rebia el suport de molts col·lectius en defensa de la llibertat d’expressió i organitzacions sindicals, socials i polítiques d’esquerres.

Entre elles va destacar la de Joaquim Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia que escrivia en Twitter que: “Diuen que el fotomontatge d’un jove dirigit al seu cantant favorit ofèn sentiments religiosos. Quan un bisbe ataca als homosexuals o defensa discriminar a les dones, hi ha molta més gent ofesa en les seves concepcions democràtiques igualitàries i no hi ha condemna alguna”.

“Doble vara” de la Justícia española

Aquesta sentència demostra que la Justícia segueix estant impregnada de la retòrica franquista. El mateix article del codi civil utilitzat pel jutge per justificar aquesta condemna és un clar exemple. Es tracta d’un article que, encara que fos parcialment modificat pel govern socialista de 1995, manté el mateix rigor de defensa religiosa del moment en el qual es va redactar i va aprovar sota la dictadura franquista.

El cas del jove de Jaén no és un cas aïllat. L’any passat any, la recentment triada Reina de la Gal·la Drag Queen del Carnestoltes de Las Palmas de Gran Canaria, Drag Sethlas, va ser denunciada per la seva actuació en la qual sortia disfressada de Jesucrist i la Verge Maria. Encara que la denúncia, presentada per l’Associació d’Advocats Catòlics, va ser desestimada gairebé un any després, va haver d’anar a declarar al jutjat i defensar el seu dret a la llibertat d’expressió.

Mentre veiem com els drets dels catòlics per “suposades ofenses” als seus sentiments religiosos, són durament perseguits per la justícia, els atacs “al contrari” són respectats i fins i tot “ovacionats”. Ens referim evidentment, a declaracions o actuacions vexatòries i intimidatories, realitzades per “fervents” cristians contra tot tipus de col·lectius, especialment al col·lectiu LGTBI i al de dones.

Com no recordar amenaces i ofenses obertes abocades des dels mitjans de comunicació de l’Església Catòlica Espanyola, contra les “Drag Queen” que van desfilar en l’última Cavalcada dels Reis Mags del barri madrileny de Vallecas, qualificant-les de “marietas de merda”. O les constants declaracions de membres de la jerarquia eclesiàstica en les quals deien coses com que: “Salvar a la humanitat de les conductes homosexuals és igual d’important que evitar la destrucció de les selves” o que “[el matrimoni gai] és un pla macabre per exterminar a la humanitat”. L’anterior Papa Benedicte XVI va arribar afirmar que: “el matrimoni gai és una amenaça per a la humanitat”.

Com dèiem, les dones han estat l’altre col·lectiu en la mira dels “exabruptes” de membres del clergat amb frases com: “La dona té una aportació específica, donar calor a la llar” o “Abans, l’home s’emborratxava i pegava a la seva dona, però no la matava”.

“Barra lliure” per a l’Església Catòlica

Per molt que ens soni a Tribunal de la Inquisició tot el que acabem de denunciar, no ens ha d’estranyar en absolut, tenint en compte el règim en el qual vivim. Aquest règim del 78, imposat després de la dictadura, va conservar un aparell i unes lleis heretades del franquisme, que permeten aquest tipus de situacions.

Per aquest mateix sistema l’Església Catòlica Espanyola es troba, en una situació de privilegi i control moral i educatiu, sostinguda amb grans quantitats de diners públics. D’aquesta manera, la tasca de la separació Església-Estat resulta, no només una mesura democràtica bàsica, sinó un qüestionament a l’ADN del Règim del 78, hereu del nacional-catolicisme franquista.