http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PRECARIETAT LABORAL
4 de cada 10 treballadores i treballadors són precaris a nivell mundial
Carlos Muro
Zaragoza | @muro_87

El dilluns 21 de gener l’OIT va publicar el seu informe “Perspectives socials i de l’ocupació al món”. Conclusió? Treballadores i treballadors més precaris i pobres.

Ver online

L’Organització Internacional del Treball va publicar el seu informe anual sobre les perspectives mundials de l’ocupació. Segons l’informe l’economia mundial manté el seu repunt, que “es preveu que romangui estable, però baix “, situant-se “per sota del 4 per cent, doncs en la majoria de les principals economies l’activitat econòmica es normalitza sense estímuls significatius i la inversió fixa roman en un nivell relativament moderat”. Una situació molt semblant a la de l’Estat espanyol tal com analitzàvem en altres articles d’Esquerra Diari.

Per a un anàlisi de l’economia mundial recomanem llegir: http://www.izquierdadiario.es/un-diagnostico-para-la-economia-mundial-y-la-inversa-del-reformismo

Però aquest baix creixement de l’economia es tradueix, segons l’estimació de l’informe, en un baix creixement de l’ocupació sent insuficient “per absorbir l’augment de la força de treball als països emergents i en desenvolupament”.

Persisteix el drama de la desocupació

A nivell mundial la desocupació se situa en més de 190 milions de persones aturades. Segons l’estimació la taxa de desocupació mundial experimentaria un descens molt baix del 5,6% al 5,5% (respecte al 2017). Les previsions mostren que 2018 seguirem amb més de 192 milions de desocupació, i per 2019 augmentarà en 1,3 milions.

Entre 2014 i 2017 la desocupació als anomenats països emergents va augmentar a causa de la desacceleració de l’economia, com a conseqüència de la caiguda del preu dels productes bàsics a països com a Brasil o Rússia. En el mateix període els països centrals com EUA, Xina o d’altra banda la Unió Europea frenaven la caiguda de l’economia amb un lleu repunt d’aquesta, que com a part dels atacs al poble treballador, va augmentar l’ocupació però precari.

A més, les dificultats per trobar feina per determinats sectors significatius de la població, com la dona, augmenten. “De mitjana, les dones tenen menys probabilitats de participar al mercat de treball”. A això li hem de sumar que l’escàs augment de l’ocupació de la força de treball no està compensant l’augment del nombre de jubilats, per la qual cosa en països importants està en perill la jubilació de milions de treballadors, destinats a seguir en una situació vulnerable i en la pobresa durant la seva jubilació. Als països centrals on l’envelliment de la població és considerablement més rápid, s’estima que per 2030 hi haurà prop de cinc persones de 65 anys o més per cada deu persones en la força de treball, un augment pel que fa a les 3,5 de 2017.

La precarietat i la desigualtat avancen a nivell mundial

A nivell mundial al 2017 al voltant del 42,5% dels treballadors i treballadores tenien “ocupacions vulnerables” (precaris), la qual cosa significa 4 de cada 10 treballadors i treballadores, és a dir, prop de 1400 milions de persones. L’estimació mostra que a l’any 2018 pujarà al 42,6% i en 2019 al 42,7% ( uns 17 milions de persones cada any).

L’informe detalla a més que als països anomenats en desenvolupament i emergents, la precarietat superaria el 76% i el 46%, respectivament. Als països “considerats ‘desenvolupats’, la taxa està en el 10%”.

Es posa en relleu que el repunt de les condicions precàries es dóna en el sector serveis. Un sector que ha vist créixer els seus ingressos i inversió des de 2014, en detriment d’altres sectors. Aquest gir a aquests sectors es deu al fet que la rendibilitat del capital invertit és molt baixa en sectors comels de la manufactura, tecnologia o construcció, “desviant-se” a uns altres que requereixen poca inversió de capital fix (maquinària, infraestructures...) però amb rendibilitat considerable a curt termini.

Aquesta situació en les economies ha provocat la proliferació de contractes de treball a temps parcial. L’informe cita que per a la UE la jornada laboral a temps parcial va passar a representar el 21,6% del total de l’ocupació en 2016, respecte al 18,7% que suposava en 2008. Aquests contractes, confirma l’OIT, suposen en general sous més baixos i menors perspectives de promocionar en la carrera laboral dels afectats. A més “més del 30% dels treballadors a temps parcial a la Zona Euro preferiria estar contractat a jornada completa. L’estudi destaca en aquest punt el cas d’Espanya, Itàlia i Grècia, on el percentatge s’eleva per sobre del 60%”.

En el cas de l’Estat espanyol, tal com hem analitzada en altres articles, la pobresa i la precarietat augmenten entre les dones i la joventut. Un 13,1% dels seus treballadors viuen en llars que es troben en el llindar de la pobresa. És a dir, són llars que no aconsegueixen el 60% dels ingressos mitjans. Per fer-nos una idea de la rellevància d’aquesta dada com a indicatiu de profunda pobresa cal senyalar que a la UE només estan en pitjor situació Grècia i Romania, amb un 14,1% i un 18,9%, respectivament. És a dir, no estem molt lluny de Grècia, solament a un punt, d’un país que ha sofert una caiguda del PIB durant la crisi econòmica superior al 20% i amb tres rescats financers europeus a les seves esquenes, una espècie de tsunami econòmic.

La dramàtica situació de milions d’assalariats i assalariades sotmesos a suportar condicions laborals i de vida cada vegada més precàries es produeix com a conseqüència que un sector minoritari de la població es s’enriqueix a costa del nostre esforç i les nostres vides. Segons un informe del Laboratori de la Desigualtat Global el 1% de la població amb més ingressos guanya el doble que el 50% més pobre al món.

A Orient Mitjà el 10% de persones amb més ingressos gaudeix del 61% de la renda nacional. A l’Àfrica subsahariana, del 54%, mentre que, a Estats Units i Canadà, del 47%. A Europa, la menys desigual, aquest 10% que més gana representa el 37% dels ingressos totals.

Segons aquest mateix informe en l’Estat espanyol el 10% dels més rics (amb 813.000 euros de mitjana per adult) acaparen el 57% de la riquesa del país; mentre que el 50% més pobre posseeix el 7% (amb 18.900 euros cada individu).

Davant d’aquesta situació dramàtica generada pel capitalisme del segle XXI és necessari lluitar per la perspectiva de treballar tots per treballar menys, sense baixada del salari. Per a això les i els treballadors s’han d’organitzar al voltant d’un programa de lluita contra els acomiadaments, contra el treball precari i contra l’atur, que assenyali clarament que les nostres vides valen més que els seus guanys. Una perspectiva impossible sense una transformació radical de la societat, qüestionant els guanys capitalistes.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic