Moira és maputxe-tehuelxe, es presenta com weixafe (guerrera) i pertany a la comunitat Pïllan Mahuïza, a la qual abans de tornar ens deia, “La meva tornada a Argentina no sé com serà, puc estar detinguda o em pot passar de tot, jo estic amb amenaces de mort, per això cada minut de la meva veu explica. Penso que per cadascun que parli de nosaltres, la nostra veu es multiplicarà de deu perquè el món s’assabenti que hi ha un poble allí, al final del planeta, cridat nació maputxe que està barallant per la seva lliure determinació”. I així la va trobar amb un nou assassinat de part de les forces repressives a trets per l’esquena, al jove maputxe de 22 anys de la comunitat Lof Lafken Winkul Mapu , Rafael Nahuel, el passat 25 de novembre a la zona de Vila Mascardi.

Com està sofrint la repressió i persecució el poble maputxe sota el govern de Macri i altres governs?

Per descomptat em sembla còmplice el silenci dels altres governs, així com els dels macro estaments com les Nacions Unides que callen la boca enfront del que està passant. Tota aquesta corporocracia ve configurant un escenari repressiu i de saqueig mortal sobre els pobles i els territoris que troba de sobte una pràctica massa grotesca i feixista en aquest govern actual, però que ja s’estaven configurant escenaris d’aquest tipus en governs anteriors en els quals també va haver-hi desapareguts.

És a dir, parlem que només a la província de Chubut tenim 145 desapareguts maputxes i segurament n’hi ha més perquè l’accés a la justícia de part dels pobles originaris no és el mateix que per a qualsevol ciutadà argentí. La discriminació comença per no ser hispà parlant, l’Estat argentí hauria d’estar obligat a posar perits traductors i no els posa, al no conèixer els mecanismes de gestió de drets et passegen, et menteixen i t’ignoren. Això fa que nosaltres enfront de la violència i discriminació institucional no denunciem.

M’he trobat amb molts casos de desapareguts, d’assassinats. I sobretot, i el que estem denunciant des de l’organització a la qual pertanyo, la “Marxa de dones originàries pel bon viure”, són els feminicidis indígenes, que és alarmant. Els casos de dones indígenes assassinades per les corporacions extractivistes i moltes empreses ,sobretot estrangeres, que contracten sicaris per assassinar a les germanes. Son casos que ni tan sols han arribat als estaments més bàsics de la justícia. I tenim germanes i germans presos, que ni sabem la quantitat de casos, perquè ni tan sols els organismes de drets humans ha fet un reemplaçament.

A aquest punt arriba el nivell d’indiferència i de discriminació dels nostres drets i la nostra realitat. Lamentablement la desaparició de Santiago va ser un punt d’inflexió, perquè ha provocat una mirada cap a l’interior d’aquesta altra Argentina que no és eurocèntrica que s’ha construït al territori de 36 nacions que segueixen sofrint la submissió, el saqueig, la contaminació i la mort.

Com es troba actualment la lluita del poble maputxe en la seva connexió amb la població argentina? Quin és la teva experiència personal?

Crec que hi ha un despertar molt important del poble argentí, lamentablement a partir de la desaparició forçada de Santiago Maldonado i l’aparició del seu cos en la qual queda categòricament confirmat que va ser assassinat per les forces repressives de l’Estat argentí. Es va anar reconeixent l’existència de la nostra lluita i Santiago Maldonado com un símptoma d’unitat, com un pont entre aquests pobles que han estat absolutament marginats. Una gran part del poble argentí comença a preguntar-se , per què lluitem, qui som, per què l’Estat ens reprimeix i per què desapareix Santiago Maldonado?

Crec que en aquest despertar que estem tenint, aquest punt d’inflexió que diem, hi ha una llum d’esperança que ve sorgint des d’aquesta Indoamèrica profunda, des de la memòria ancestral dels pobles que diu que el “bon viure és possible”. Però no entès com el “benestar” del capitalisme com a acumulació de béns i consums. No, el bon viure com a drets significa recuperar l’harmonia i la reciprocitat i per a això han de marxar Benetton, Chevron i cadascuna d’aquestes empreses que estan danyant la vida de la mapu i danyant als pobles. I hem d’establir una societat nova.

I en el meu cas personal, jo visc en territori recuperat també perquè les terres on jo habito les hi arrenquem a la policia de la província de Chubut. Lluitem contra els latifundistes i les seves forces de seguretat, i així hem demostrat que són usurpadors permanents dels nostres territoris que volem recuperar, és a dir, aquesta propietat privada que no només per als argentins sinó també per als Estats del món la propietat privada és sagrada, i nosaltres estem plantejant que lo sagrat és la vida.

Ells no dialoguen, ells venen precisament a assassinar-nos, a eliminar-nos. La manera en què van segrestar a Santiago Maldonado, la manera en què van manipular la informació, van mentir sabent la crueltat que construïen, sabent que causaven dolor, sabent l’odi que emanaven des d’aquests discursos de poder en detriment del nostre poble. Sabent tot el que això implicava van seguir avançant amb aquesta eliminació que no només és física, és l’eliminació de la solidaritat.

És l’intent d’eliminar la unitat dels pobles i la lluita que necessiten neutralitzar o abolir, d’eliminar la diversitat que som, hi han pobles que tenim propostes i una manera de pensar la vida diferent. Volen eliminar qualsevol obstacle que se’ls presenti enfront de la seva voracitat il·limitada d’injustícies i de mort. Crec que són temps en els quals no es pot ser ambigu i en els quals realment la història requereix del nostre valor i coratge com antagonisme a la covardia i a la por que volen inocular-nos. Queda molt per caminar entre les nacions originàries i el poble argentí.

Nosaltres volem al poble argentí i que la revolució ens abrigui a tots i que ningú quedi exclòs. Però és necessari que també s’interpel·lin la seva pròpia història, la forma en què es va constituir aquest Estat sota l’homogeneïtzació com a arma de colonització sobre nosaltres. Llavors serà necessari travessar el dolor en descobrir tants segles de mentides d’un Estat que va aniquilar aquests ancestres dels quals alguns sobrevivim per seguir lluitant.

Quin va ser l’impacte de la desaparició i assassinat de Santiago Maldonado al poble maputxe i en la societat argentina?

El símbol de Santiago, el símbol que s’aixeca des del sud del món on està aquesta Patagonia. La solidaritat expressada a Santiago que ell va triar, ell va triar estar en aquest tall de ruta i portar la veu d’allò més inaudible del nostre país i el cost d’aquesta elecció va ser la mort. Lamentablement va ser l’assassinat de Santiago que va donar visibilitat a la nostra realitat com a poble maputxe. Això realment està commovent a un sector important de la població argentina, perquè crec que al món s’intenta convença’ns que l’èxit del capitalisme és un èxit consumat, que no hi ha alternativa, resignem-nos perquè “això és el que hi ha i arreglin-se”. Aquest discurs no és real, no és veritable, parteix dels mecanismes subtils repressius per matar el nostre esperit de dignitat i rebel·lia manipulant les nostres emocions, dient que sempre estem destinats a fracassar. La veritat que jo he estat des dels 21 anys en la lluita maputxe i he vist com hem guanyat lluites emblemàtiques gràcies a aquesta capacitat d’unitat i articulació, com la lluita contra Benetton, contra els intents de saquejos del Santander.

Deies que la vostra lluita és una lluita contra les empreses i monopolis i el sistema capitalista ...

Lluitem contra un sistema capitalista patriarcal, espoliador i racista. Hi ha 145 desapareguts maputxes a Chubut de manera forçada per part de les forces de seguretat de l’Estat. Hi ha presos amb vaga de fam i moltíssimes dones indígenes assassinades i mutilades, casos de nenes guaranís salvatgement mutilades, violades, que se’ls han tallat els pits, se’ls han rapat el pèl, els dits. El cas d’una avia que la van torturar i li van tallar els dits per part de sicaris de l’empresa Forestal Alt Parana.

Aberracions inhumanes, veritables crims de la humanitat. Lamentablement en aquest sistema repressor, de vegades quan tenim un germà màrtir com Santiago, un jove nostre desaparegut de forma forçada i assassinat per l’Estat enmig d’una manifestació maputxe, s’aixequen fars que il·luminen realitats molt esquinçadores. Al Parlament català jo vaig dir que per això demanem solidaritat al món, perquè es pronunciïn contra la tirania tant del govern argentí com del govern xilè contra el poble maputxe, perquè parin aquesta cacera que estan fent contra nosaltres.

Quin punt de contacte veus entre la lluita per la lliure autodeterminació del poble maputxe i el poble català?

Tenim punts de contacte amb l’esquerra independentista, encara que nosaltres lluitem per l’autodeterminació dels pobles i ells per la independència. Això és una diferència perquè això implica la construcció d’un Estat i creiem que l’independentisme no és la solució de tot si la idea és crear un Estat que seguirà reproduint aquest model de sistema, és més del mateix. En aquest sentit, el punt és veure com podem crear un ordre que sorgeixi a partir d’una revolució de consciència que estableixi valors cap a una nova humanitat que garanteixi la perpetuïtat de la vida i no de la mort com ha fet aquest sistema.

Nosaltres creiem que s’hauria de pensar com no construir un Estat capitalista i racista que continuï actuant com a Estat tutelatge dels pobles als quals domina, per exemple amb els grans monopolis com Santander, Benetton o les empreses que actuen a Catalunya en aquest cas. La lluita per la lliure autodeterminació del poble maputxe és una lluita anticapitalista. Per això interpel·lem absolutament a totes les estructures del sistema capitalista global, perquè en nosaltres hi preval una potencialitat revolucionària ancestral i en això sí que m’identifico.

La nació maputxe planteja una manera diferent d’habitar el món que exigeix condicions que no poden cohabitar amb el capitalisme devorador i salvatge. Perquè la nació maputxe planteja la reciprocitat entre els pobles i envers la naturalesa, sense cap tipus d’asimetria en termes econòmics i de classe. Llavors, no hi ha possibilitat de diàleg amb la corporocràcia del capitalisme perquè la seva lògica és totalment antagònica amb el nostre paradigma.

I ,lamentablement, el sistema representatiu d’aquesta pseudo democràcia planteja el vot de la majoria, en el qual no hi està contemplat el consens pel qual els pobles originaris i en aquest cas el poble maputxe, quedem fora de tota possibilitat de desenvolupar els nostres drets en plenitud. Tot i que que aquesta dreta argentina racista, feixista, repressora vol respondre a aquestes preguntes de forma capciosa, no poden tapar el sol perquè hi ha aspectes molt contundents. I aquesta dreta per què guanya? Per què hi ha legitimitat en aquesta representació que ells addueixen tenir? No, el que hi ha és un engranatge perfecte perquè aquest sistema s’ autorrecicli i es defensi mitjançant la manipulació, i ficant paranys fins que finalment acabin sortint airosos i reafirmats a les les urnes. La qual cosa no significa que surtin airosos i reafirmats als carrers, en la voluntat popular.