Després de les eleccions del passat 27 de setembre s’han portat a terme reunions i trobades entre els diferents partits per a negociar la constitució dels òrgans de la càmara catalana. Paral·lelament s’han anat produint les negociacions secretes entre JxSí i la CUP sobre els possibles acords d’investidura i la formació del nou govern.

Entre les dates assenyalades es trobava la d’ahir, dilluns 26 d’octubre. Pel matí quedava constituït el nou Parlament de Catalunya, i ho feia amb un clar predomini dels candidats de JxSí en els diferents òrgans.

Durant la sessió inaugural va prendre possessió del seu càrrec Carme Forcadell, l’expresidenta de l’ANC. Forcadell és una de les candidates independents més importants de la llista de JxSí pel seu destacat paper des de la direcció d’aquesta entitat civil durant tot el procés i les mobilitzacions per la independència. Carme Forcadell es convertia ahir en presidenta del Parlament de Catalunya amb el 56% dels vots, un total de 77 escons.

En el seu discurs inaugural va apel·lar als catalans a “deixar de ser esclaus del pasat per ser creadors del futur”. En les seves paraules, amb un marcat contingut sobiranista, la nova presidenta va instar als diputats a “ser conscients que estem davant un moment fundacional i de responsabilitat”. En diferents moments va apel·lar a la convergència i l’enteniment amb la resta de forces i la resta de sensibilitats que existeixen a Catalunya, assegurant que “serà un Parlament que escolti a tothom, vinguin d’on vinguin i en quina llengua parlin”.

En el seu primer discurs no va voler oblidar alguns temes que van estar molt absents durant la campaña electoral catalana, com la pobresa i les desigualtats socials. Va quedar absent, això si, qualsevol esment a la lluita contra la corrupció. Sense cap mena de dubte en els discursos inaugurals les promeses i les bones intencions campen al seu aire. Ara bé, quan són citades per una diputada de la llista hegemonitzada per la formació que ha gestionat la crisi a Catalunya i ha fet caure tot el pes de les retallades sobre les classes populars mentre vetllava pel negoci dels seus amics, sembla més aviat una broma de mal gust.

Durant la jornada d’ahir no només va estrenar càrrec Forcadell. La sessió va servir també per constituir la Mesa del Parlament. En aquest apartat tampoc hi va haver majors sorpreses i es van fer valer les negociacions que durant les setmanes prèvies havien mantingut els partits. La Mesa va quedar constituïda per Anna Simó (Junts pel Sí), David Pérez (PSC), Joan Josep Nuet (Catalunya Sí Que Es Pot) i Ramona Barrufet (Junts pel Sí). En les negociacions per a la configuració de la Mesa del Parlament, els portaveus de JxSí varen oferir un dels seus llocs a la CUP, tot i que finalment la formació independentista va rebutjar l’oferiment.

L’enfortiment de la proposta de JxSí i d’Artur Mas

Amb aquesta sessió inaugural la candidatura de JxSí ha sortit enfortida, sent sense cap mena de dubte la que més notorietat ha aconseguit en comparació amb la resta de forces de la càmara. Però més enllà d’aquest aspecte de repartiment de càrrecs, la creació del nou Parlament deixa patent que la demanda democràtica dels catalans pel dret a decidir segueix en mans d’Artur Mas i el seu full de ruta. Aquest camí traçat pel president en funcions i que s’ha recolzat en el parlamentarisme, les negociacions amb l’Estat espanyol i l’absència de mobilització al carrer, s’ha mostrat obsolet i impotent.

Artur Mas és l’últim interessat en que es desenvolupi una veritable força de lluita als carrers, que qüestioni no només el reaccionari paper del govern espanyol en front les demandes democràtiques del poble català, sino també les retallades del seu govern, els atacs a les classes populars i els negocis del seu partit. Es manté així el full de ruta del “seny” d’Artur Mas, el que posa dempeus barreres per a que el procés inciat el 2012 no es desbordi i pugui convertir-se en una veritable esquerda de crisi amb eix en la mobilització social.

La CUP reprén la seva “mà estesa”

En aquest punt de la partida i amb les posicions ben preses pels representants de la burgesia catalana, la CUP continua aplicant la seva particular doctrina; “mà estesa en allò que és nacional, puny tancat en allò que és social”. Sota aquesta premissa que separa els dos eixos, els deu diputats de la formació independentista varen votar a favor de Forcadell com a presidenta del Parlament.

El seguidisme al full de ruta de Mas es manté a la formació independentista i fins i tot es profunditza en proclames que aporten major confiança al camí seguit fins ara. En aquest sentit el seu diputat Julià de Jòdar es va encarregar d’obrir la sessió ocupant el primer lloc de la Mesa d’edat com a membre de més edat, apuntant que el Parlament que es constitueix “serà l’escenari de l’embat entre el règim i l’alteritat democràtica”. Un gest de complicitat cap a l’estratègia parlamentarista i la cessió d’una espatlla per recolzar-se a JxSí.

Una consolidació a l’estratègia parlamentarista que no només bloqueja la mobilització popular com a arma per a la lluita del dret a decidir, sino que torna a cedir recolzament a JxSí i al full de ruta de Mas, tot i que sense Mas com a President.

Navegar sota la suposada separació entre allò que és nacional i allò que és social pot provocar que es vegi com a “mal menor” viatjar juntament amb els representants de la burgesia catalana, i que per això sigui necessari aquest tipus de concessions. Tot i això, la formació independentista haurà de valorar si el camí sobiranista de JxSí seguit fins ara té continuïtat o acaba en un penya-segat com desitja Artur Mas. I més profundament haurà de sospesar si aquest recolzament mereix veure als seients del costat als gestors dels negocis privats, els mateixos que han privatitzat la sanitat i l’educació i els qui han reprimit durant aquests anys de crisi a les classes populars.