L’Estat espanyol s’ha convertit en el segon país d’món amb més nous casos d’afectats diaris de coronavirus. El govern de coalició PSOE-Podemos ha decretat un "Estat d’alarma", desplegant policia i exèrcit als carrers, però no hi ha mesures coherents per contenir el coronavirus ni es brinda informació clara, mentre milions de persones són obligades a anar a treballar en metros i trens plens. L’Estat capitalista dóna una resposta basada en un reforç de l’autoritarisme, el respecte als guanys dels capitalistes i la consideració de la població, i en particular la classe obrera, com un objecte passiu i atemorit. Una situació davant la qual la classe treballadora comença a rebel·lar parant les fàbriques, com van fer els 5000 treballadors de la Mercedes a Vitòria-Gasteiz i altres grans empreses. A la vegada, molts treballadors no saben com arribaran a final de mes, perquè han començat els acomiadaments i les suspensions massives, i s’estén la idea que "aquesta crisi no la volem tornar a pagar com la del 2008". Cal un pla d’emergència perquè aquesta crisi no la seguim pagant els de sempre. Un pla que toqui els guanys dels capitalistes i posi a la classe treballadora en el centre de la solució, i no paralitzada i a l’espera com ens vol el govern i els empresaris.

Després d’un cap de setmana de confinament obligatori i enorme paranoia social, amb el desplegament de l’exèrcit i la policia als carrers (i fins tot, drons sobrevolant parcs) sota el comandament centralitzat del ministre d’l’interior Marlaska, aquest dilluns s’ha demostrat que la quarantena no s’aplica per a milions de treballadors i treballadores, als quals les patronals fan anar a treballar amb el risc de contagiar-se i contagiar a les seves famílies. És que, pels empresaris, els seus guanys valen més que la nostra salut, i el govern defensa els seus interessos, no els nostres.

En els llocs de treball, a més, les patronals no compleixen ni amb les més elementals mesures de seguretat i higiene per a les treballadores i treballadors: "no ens han donat màscares", "no tenim alcohol en gel", "no es respecta la distància entre treballador i treballador "," l’empresa no ens ha lliurat guants ni bates ", són algunes de les milers de denúncies que esclaten en grups a les xarxes socials de tot l’Estat. Aquesta mateixa situació es viu a les grans fàbriques, al correu, oficines, busos, trens i metro, a centres d’atenció telefònica, i molts centres de treball més.

Davant d’aquesta escandalosa situació, i la passivitat de les direccions sindicals majoritàries, aquest dilluns, desenes de milers de treballadors i treballadores, indignades, van començar a prendre la situació en les seves pròpies mans, paralitzant grans empreses com Mercedes, Airbus, Renault o IVECO, mostrant un exemple de com protegir la salut de tot el poble treballador, enfrontant la set de guanys i el despotisme de les patronals mitjançant l’organització dels propis treballadors i els seus mètodes de lluita.

Botons de mostra que la classe treballadora és capaç d’imposar mesures elementals com aquestes que ni l’Estat ni els empresaris estan disposats a implementar per preservar els grans negocis, en aquest cas, de les patronals de l’automòbil o l’aeronàutica.

El pla de govern no preveu un veritable pla de xoc contra el contagi, perquè el transport públic i els llocs de treball aquest dilluns s’han convertit en nous focus de propagació. Tampoc inclou una massiva injecció de finançament per a la sanitat pública (no s’han trencat els marcs austeritaris de la UE i l’article 135), i més enllà dels anuncis, tampoc s’han confiscat tots els recursos de la sanitat privada, sense cap indemnització , per posar-los al servei de les necessitats socials.

Al mateix temps, el tancament de negocis i empreses, els ERTEs massius, els acomiadaments i la situació de molts treballadors i treballadores precàries que es queden sense poder cobrar el seu salari íntegre, ja s’està plantejant una crisi social d’enorme magnitud, que els capitalistes estan descarregant sobre la classe treballadora i el poble pobre. Una situació que amenaça ja amb prolongar-se molt més enllà del que duri la crisi sanitària, amb un panorama recessiu a nivell mundial.

A això també s’hi suma el desplegament de la policia i l’exèrcit als carrers, una mesura justificada pel govern per mantenir l’ordre i establir una "distància social" que eviti un contagi més ràpid. No obstant això, al mateix temps que considerem que s’han de prendre mesures de prevenció, advertim que l’accionar d’aquestes forces repressives -ara sota el comandament únic del ministre de l’interior Marlaska, conegut pel seu aval a tortures policials i per justificar la repressió al poble català- així com tot enfortiment de l’aparell repressiu de l’Estat, es tornarà contra els treballadors i els moviments socials en cas de voler exercir el dret de reunió i manifestació o en futures protestes contra els efectes socials d’aquesta crisi.

Per això, en primer lloc, cal reafirmar el dret de reunió per a totes les organitzacions sindicals i socials que ho considerin necessari, decidint les mateixes organitzacions com implementar i exigir mesures de seguretat sanitàries. És una hipocresia sostenir que no hi ha més alternativa que atorgar "plens poders" a la policia i l’exèrcit per aturar i multar les persones a la via pública, amb l’excusa de respectar la quarantena, quan a el mateix temps a milions de persones se les obliga a anar a treballar i exposar-se a el contagi. Les seus dels sindicats han de tenir dret a seguir funcionant si així ho consideren, com ho fan les entitats bancàries, i que els mateixos treballadors organitzin les mesures sanitàries pertinents per fer-ho d’una manera segura.

També cal que la informació pública de l’evolució de la crisi sigui elaborada per comitès independents de govern, formats per experts, sindicats sanitaris i associacions de defensa de la sanitat pública, perquè la majoria social conegui la veritat sobre la pandèmia.

L’ "estat d’alarma" d’aquest govern no inclou un pla d’emergència veritablement favorable als treballadors davant la crisi econòmica i social que ja està en marxa. Per això cada vegada més sectors, com les organitzacions socials i alguns sindicats de l’esquerra sindical que aquest dilluns han exigit a les xarxes socials un "Pla de xoc social", comencen a plantejar mesures com la suspensió del pagament de lloguers, de les hipoteques i dels serveis bàsics (aigua, llum, gas), cap acomiadament, intervenir la sanitat privada sense compensació econòmica, el final dels desnonaments, i mesures de protecció per a les treballadores i treballadors més precaris. També s’han constituït plataformes d’emergència de col·lectius d’immigrants, mesures d’assistència social per a totes les persones en situació vulnerable, suspensió de la Llei d’estrangeria, suspensió immediata de les deportacions i llibertat per a totes les persones internes en CIEs.

10 mesures d’emergència obrera i popular per enfrontar la pandèmia

1) Injecció de pressupost extraordinari a la sanitat pública. Confiscació d’emergència de tots els recursos privats que siguin necessaris per a brindar atenció mèdica i test adequats a la població. Contractació de tots els treballadors sanitaris a l’atur i dels estudiants de Medicina d’últim cicle.

2) Intervenció sense indemnització de tots els recursos i control obrer de la sanitat privada, laboratoris i empreses que produeixen medicaments i elements de cura i prevenció per combatre la pandèmia, o que puguin ser reconvertides per a tal fimalitat.

3) Que tot el sistema sanitari passi a estar controlat per comitès de treballadors sanitaris i usuaris. Que les empreses que hagin de seguir funcionant per a l’atenció de la crisi sanitària i la producció de béns i serveis essencials -com el transport, l’energia, els supermercats o altres serveis- quedin sota control de comitès de seguretat i higiene en fàbriques i empreses, que puguin controlar torns, mesures de seguretat i noves contractacions. Plens drets laborals i sindicals.

4) Reducció de la jornada laboral amb igual salari en els sectors essencials per al proveïment i atenció mèdica. Incorporació immediata amb el personal necessari, mentre es proveeixen mitjans de seguretat sanitària.

5) Prohibició d’acomiadaments i ERTEs amb reducció salarial, consum de vacances o de l’atur. Llicències pagades a tots els treballadors i treballadores de sectors no essencials, finançades per les patronals i mitjançant impostos especials als beneficis empresarials i a les grans fortunes.

6) Moratòria de lloguers d’hipoteques i de subministraments bàsics. Suspensió dels desnonaments. Suspensió del pagament de la quota de la seguretat social a les persones que cotitzen com a autònomes.

7) Suspensió de deportacions, llibertat immediata a totes les persones internes en CIEs, suspensió de tots els efectes de la Llei d’estrangeria que puguin implicar sancions per a persones sense papers. Cobertura de totes les necessitats bàsiques de les persones sense llar, persones refugiades o migrants.

8) Prou ​​de militarització dels nostres carrers. Prou de detencions arbitràries. A baix la llei mordassa.

9) Que la coordinació davant de la crisi no serveixi d’excusa per a l’anul·lació de competències autonòmiques.

10) Deixar de pagar el deute i imposar impostos progressius i extraordinaris a les grans fortunes per protegir el poble treballador de l’epidèmia. Expropiació dels habitatges buits en mans dels bancs i ruptura unilateral amb tots els límits pressupostaris imposats pels pactes de la UE.

Lluitem per un programa perquè aquestes crisis la paguin els capitalistes i no el poble treballador. Perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis.